VILAFRANCA DEL PENEDÈSEls castells s'han fet un lloc a Xile. Han sorgit com a activitat esportiva a les escoles, han crescut sempre amb la intenció de respectar la cultura i nomenclatura catalanes, i han arrelat amb força. En uns espais, les comunes de Santiago de Xile, on els joves tenen un alt risc d'exclusió social, els castells han servit per cohesionar les diferents capes socials.
Un exemple són la colla castellera de Lo Prado, que va iniciar la seva activitat el 2007 i sempre ha mantingut un lligam molt estret amb els Castellers de Vilafranca. La formació catalana ha monitoritzat la pràctica dels xilens des de la seva formació, els ha donat suport enviant-los el material necessari i ha viatjat en dues ocasions (2008 i 2010) a Xile per alçar castells conjuntament.
El 10 de desembre del 2010, els Castellers de Lo Prado van alçar el seu primer castell de set pisos acompanyats dels Castellers de Vilafranca al Fòrum de les Cultures de Valparaiso.
Ara han estat els xilens els que han vingut a Catalunya convidats pels Castellers de Vilafranca, una de les colles de més volada en l'actualitat. La formació xilena tindrà l'oportunitat de viure en directe una de les diades més importants de la temporada, Sant Fèlix, i d'exhibir els seus castells a terres catalanes.
Importar la festa major
Els Castellers de Lo Prado, encapçalats per Marcos Lara, el seu cap de colla i un dels ideòlegs impulsors de la importació dels castells a Xile, s'ha presentat en societat com a colla castellera.
Després d'iniciar el seu projecte fa cinc any en el si de l'activitat escolar, els Castellers de Lo Prado s'han establert ja com a entitat pròpia, iniciant un camí paral·lel als seus inicis. Els objectius d'aquesta expedició són, segons Lara, fer castells a Catalunya, aprendre de la seva colla padrina i iniciar una tasca a mitjà termini per importar el model de la festa major vilafranquina a la seva festivitat de Sant Gabriel, que té lloc a finals de setembre.
Els xilens van compartir la jornada de dijous amb la Colla Jove Castellers de Sitges, amb qui van poder col·laborar a alçar castells dins els actes de la seva festa major i tenen previst visitar també Valls, el bressol casteller, per conèixer de primera mà les seus socials de les dues colles locals i participar en l'assaig de la Colla Vella. L'atapeït calendari confeccionat pels Castellers de Vilafranca preveu la seva col·laboració en les pròximes diades del cap de setmana, al Catllar i a l'Arboç, i en els assaigs especials de Sant Fèlix però el punt àlgid de la seva estada serà sens dubte diumenge a la tarda quan s'enfaixaran per mostrar els seus castells, juntament amb els Castellers de Berga, la colla catalana de creació més recent. Els Castellers de Lo Prado tenen previst alçar castells de sis i de set pisos gràcies a la col·laboració dels Castellers de Vilafranca i la colla berguedana.
Els castellers a l'estranger
Si bé el fet casteller sempre ha estat interessat a compartir la seva cultura amb la resta del món, fins ara l'exportació s'ha centrat en les cada cop més nombroses expedicions de colles castelleres a l'estranger. En els últims anys, s'han posat en marxa diferents iniciatives per alçar castells fora de les terres catalanes però la major part ho han fet d'una manera infructuosa.
Les colles formades en el si de casals catalans no han tingut la continuïtat necessària, ja que no han aconseguit introduir el fet casteller en la cultura receptora.
Aquest és el cas de les diverses colles desaparegudes ja a l'Argentina o a Mèxic i el dels actuals Castellers de Montreal, que procuren sobreviure al vell mig d'un país en què l'activitat al carrer és mínima a causa de les dures condicions climatològiques. Curiosament, tant l'experiència xilena, que ja compta amb quatre colles castelleres, com el projecte iniciat en una colònia de Hang Zou, Xina, sobreviuen en ser admeses com una activitat esportiva.
