Per què el Castor hauria costat més al ciutadà funcionant que amb la indemnització? Les 5 claus

Sedigas, l'associació d'empreses de gas d'Espanya, recorda que a l'estiu el ministeri d'Indústria va recalcular els peatges del gas, incloent-hi els costos del Castor, i per això "la decisió [d'indemnitzar Escal UGS] no hauria de comportar cap canvi sobre el sistema de peatges"

El ministre Jose Manuel Soria diu que el magatzem Castor hauria costat el doble al consumidor final si s'hagués posat en marxa, que el que li costarà ara pagant la indemnització pel tancament de la infraestructura. Ho va dir dilluns a Barcelona abans d'una conferència, cosa que ha generat encara més incògnites i indignació entre la població.

1- Per què hauria sigut més car en la factura del gas final el magatzem Castor en marxa?

"Té lògica que una instal·lació aturada tingui un cost diferent d'una instal·lació en funcionament", explica a l'ARA Jorge Morales Labra, director general de GeoAtlanter i portaveu de l'Associació de Productores d'Energies Renovables. Amb una inversió així, l'Estat calcula de tornar-li els diners invertits a l'empresa (en aquest cas Escal UGS), més els costos financers, a través dels peatges de distribució, o amb una amortització a un termini determinat (com més llarg és, menys ho nota el consumidor). És a dir, que encara que hagués entrat en funcionament, el consumidor també hauria pagat el Castor amb la seva factura. Però a banda de la inversió, quan una infraestructura així està en funcionament, l'Estat també li paga la retribució per l'empresa, és a dir, el benefici que en rep –si no no ho construiria ningú, asseguren fonts del sector–, més les despeses d'operació i de manteniment, un aspecte que en el cas del Castor ens estalviarem. Aquí a més cal afegir-hi una 300 milions d'euros del gas matalàs –el que va provocar els sismes– que hauria pagat el sistema gasista també, i que només se'n va comprar un 5% en el moment d'aturar la planta. És una decisió exclusiva del ministeri com repercutir aquestes despeses en la factura (peatges o amortitzacions) perquè ho notin més o menys els consumidors.

2- Per què costaria el doble en marxa que si s'indemnitza l'empresa?

L'ARA s'ha posat en contacte amb el ministeri d'Indústria, i no ha volgut respondre d'on surt el càlcul que va fer el ministre. Ell afirma que la indemnització del Castor (1.350 milions d'euros) suposarà un cost de 100 milions d'euros a l'any als consumidors a través de la factura, durant 30 anys, però que si el magatzem de Vinaròs s'hagués posat en marxa, n'hauria costat 210 milions. "Aquesta afirmació pot tenir trampa, cal saber el joc financer que hi ha al darrere, perquè sabem que el retorn de la indemnització serà a 30 anys, però no sabem a quants anys estava calculat el retorn de la inversió en cas de funcionament", comenta Jorge Morales Labra, director general de GeoAtlanter. Fonts coneixedores del sector gasista consultades per l'ARA expliquen que tots els costos que s'estalviarà el sistema amb el tancament del Castor sí que podrien sumar aquests 210 milions, i que tindria lògica que es paguessin durant 30 anys també perquè és la vida útil de tots els magatzems de gas. Més enllà d'això, la frase del ministre Soria té un punt de trampa, ja que no és el mateix pagar per un magatzem de gas que dóna un servei, que pagar –encara que sigui menys– per no-res.

3- Com ha fet els càlculs el ministeri d'Indústria per treure aquesta conclusió?

Com que el ministeri no ha respost les preguntes d'aquest diari, no se sap exactament com han fet els càlculs perquè resoldre que la factura anual del sector seran 100 milions l'any, ni si dins d'aquests 100 milions s'hi inclouen també les despeses de finançament amb els bancs (les tres entitats financeres que avancen el crèdit de 1.350 milions per pagar a Escal UGS els recuperaran amb uns bons al 4% d'interès), ni el cost de la hibernació ni de l'hipotètic desmantellament. Si no estiguessin inclosos, aquests 100 milions anuals augmentarien i la diferència amb els 210 milions seria menor.

4- Al juliol ja es van recalcular els peatges del gas comptant el Castor en marxa. Ara tornaran a pujar les tarifes?

És important recordar que el juliol passat el ministeri d'Indústria va recalcular els peatges dels sistema gasista per cobrir un dèficit de tarifa del gas (lluny encara del dèficit elèctric), i ja va incloure l'entrada en funcionament del magatzem Castor, encara que es desconeix quina quantitat hi va incloure. A més, l'Estat ho van fer mig d'amagat, amb una llei obmnibús que incloïa 25 mesures perquè passés desapercebut. Per aquest motiu, quan el 3 d'octubre l'Estat va anunciar que els peatges de distribució del gas absorbirien la indemnització a Escal UGS durant 30 anys, Sedigas –l'associació espanyola d'empreses de gas (la principal és Gas Natural Fenosa)– va respondre tres dies després amb un comunicat de premsa molt clar sobre un futur augment de la tarifa: "Desconeixem l'impacte exacte de la mesura, però el ministeri ja va tenir en compte els cost del Castor en l'estimació del dèficit de futur i en la definició de la distribució del sector, per tant, aquesta decisió no hauria de comportar cap canvi sobre el sistema de peatges". Més clar, impossible.

5- Quins beneficis pel consumidor hauria suposat el magatzem Castor en marxa?

El Castor havia de ser el magatzem de gas submarí més gran d'Espanya amb una capacitat per abastir de gas la població en cas d'incident durant 15 dies. L'objectiu era donar seguretat al sistema gasista perquè des del sector es considera que l'energia de les renovables no en dóna prou perquè és irregular. Hi ha fonts del sector crítiques que veien en el Castor un inversió per especular amb el gas, i cobrar-lo a preu d'or quan el país en necessités i només ells en tinguessin emmagatzemat. Altres fonts expliquen que quan es va dissenyar el Castor a principis dels anys 2000 tenia una certa justificació per l'augment progressiu de la demanda de gas, però que quan es va començar a construir, en plena crisi, ja se sabia que la necessitat d'una infraestructura com aquesta era molt menor perquè la demanada havia caigut en picat. A més, Espanya és ara mateix el primer país de la UE amb gas liquat emmagatzemat (30% dels total).

Més continguts de