L'Estat només ha tramitat 47 cops l'ús de llengües cooficials en el Consell de la UE des del 2006

MadridLa Representació Permanent d'Espanya davant la Unió Europea ha tramitat l'ús de llengües cooficials a Espanya diferents del castellà en 47 ocasions al Consell i en 34 ocasions al Comitè de les Regions, fins al maig del 2012, sense que això suposi un cost addicional per a les arques de l'Estat. Així ho assegura el govern estatal en una resposta parlamentària a la diputada d'UPyD Irene Lozano, la qual s'havia interessat per aquesta qüestió. En la resposta, l'executiu precisa que també s'ha tramitat en quatre ocasions la traducció de comunicacions escrites de ciutadans.

En concret, al Consell de la Unió Europea, el 2006 es va utilitzar en sis ocasions; el 2007, en nou; el 2008, en quatre; el 2009, en una; el 2010, en setze; el 2011, en deu, i el 2012, fins al maig, en una. Els Consells en els quals s'ha estès la sol·licitud han estat en el d'Ocupació, Política Social i Consumidors (vuit), en Agricultura i Pesca (setze), en Medi Ambient (set), en l'Extraordinari d'Ocupació (un), en Competitivitat (quatre), i en Educació, Joventut i Cultura i Esport (onze). Segons el govern espanyol, les llengües en què s'ha estès la sol·licitud han estat l'euskera, el català –diferenciant-ne el "valencià" en la resposta– i el gallec. Pel que fa al Comitè de les Regions, s'han utilitzat aquestes llengües en una ocasió el 2005, en cinc el 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010, en sis el 2011 i en dues fins al maig del 2012.

Quant a les comunicacions escrites amb els diversos òrgans i institucions, recorda el govern espanyol que aquesta possibilitat està prevista en tots els acords subscrits amb el Consell, la Comissió Europea, el Comitè de Regions i el Comitè Econòmic i Social. Afegeix que la Representació Permanent d'Espanya davant la UE, a través de la Conselleria d'Afers Autonòmics, està designada com a organisme competent per gestionar les traduccions que realitzen els òrgans de traducció determinats a aquest efecte per cada comunitat autònoma afectada.

Només quatre expedients traduïts al català

Indica que, en el cas del Tribunal de Justícia de la UE, la norma estableix que els ciutadans han de dirigir la seva comunicació a l'Oficina per a les Llengües Oficials, que es responsabilitza tant de les traduccions com del trasllat de documents. Hi ha hagut quatre expedients gestionats per la Representació Permanent a través de la Conselleria d'Afers Autonòmics. En tots els casos, la llengua utilitzada per l'interessat ha estat el català i es corresponen amb dos expedients al Consell de la UE, un expedient a la Comissió Europea i un altre al Comitè Econòmic i Social.

En referència al suposat cost per a les arques de l'Estat, l'executiu central ressalta que no ha representat cap cost addicional. Aclareix que la direcció general d'Interpretació de la Comissió Europea sol recórrer a intèrprets de plantilla amb coneixements de diverses llengües. Tampoc de les comunicacions escrites es té constància de cap mena de cost addicional, ja que les traduccions són fetes pels òrgans de traducció designats a aquest efecte per cada comunitat autònoma.

Aquestes dades confirmen informes, com els de l'entitat Horitzó Europea, que denuncien l'escassa presència del català a les institucions europees.