Els casals catalans d'Europa es coordinen per ajudar els nous emigrants
Brussel·les."És el nostre problema perquè lliurement així ho hem decidit", afirmen els representants de les comunitats catalanes d'Europa que fa dues setmanes es van reunir a Brussel·les per, sobretot, coordinar estratègies per afrontar l'onada migratòria actual. Les xifres oficials afirmen que a principis d'any hi havia 203.250 catalans residents a l'estranger, un augment aproximat de 38.000 persones des del 2009. Els números de les estadístiques són només una referència orientativa. En alguns països són més elevats i, en d'altres, en canvi, la fotografia surt borrosa perquè molts catalans que hi viuen no s'han registrat als organismes consulars. No obstant, la prova de foc és el dia a dia dels casals catalans, que diagnostiquen una mateixa realitat. Les receptes també són comunes.
Idiomes
Prop d'una trentena de catalans d'arreu del continent, des d'Islàndia fins a Suïssa passant per Alemanya i Luxemburg, coincidien a la capital belga que un dels grans reptes de la nova emigració és conèixer la llengua del país d'acollida abans de marxar. "A Àustria, tinguis la qualificació que tinguis, et parlen només en alemany", alertava la representant d'aquell país. L'arribada de persones que, tot i no conèixer la llengua, han optat per fer les maletes ha obligat la majoria dels centres catalans a reciclar-se i a buscar solucions imaginatives per poder ser-los útils. El casal d'Escòcia -un dels territoris on l'impacte dels nouvinguts és més visible- ha optat per l'intercanvi de voluntariat lingüístic entre qui vol aprendre la nostra llengua i qui necessita millorar l'anglès.
Orientació prèvia
"Que es preparin molt bé abans de marxar", demana la representant del centre català de Colònia. Com a exemple, recorda que la major part de la indústria d'Alemanya no és a Berlín i, en canvi, és on aterra el gruix dels que hi emigren. Per això de la trobada en surt el clam de millorar la coordinació entre els que assessoren en el punt de sortida i els que ho fan en el punt d'arribada, creant la figura de l'orientador professional. El 2012 França, el Regne Unit i Alemanya van ser, per aquest ordre, els principals destins europeus. A les subvencions del Govern d'aquest any ja hi ha prevista una línia d'ajuda per als catalans que han decidit emigrar.
Registrar-se
El fenomen migratori de Catalunya no és estrictament juvenil. Les comunitats catalanes a l'exterior coincideixen que la imatge d'un jove amb la motxilla que se'n va a provar sort no és l'única, sinó que existeix també una emigració familiar. Hi ha un indicador clar: segons dades del 2012 de la Federació Internacional d'Entitats Catalanes, un 23,8% eren menors de 16 anys. Per poder saber-ne l'abast i donar-hi resposta, es recomana registrar-se. Això, que és inevitable als Estats Units o a Austràlia, és més difícil als estats de la UE, en què és més freqüent l'emigració sense contracte de treball previ i amb la perspectiva de tornar a casa al cap d'un temps.
La feina dels casals
Tot i que la informació gairebé sempre està recollida a les pàgines web de cada entitat, la demanda de suport als centres catalans no s'atura. El neguit principal és saber donar un assessorament laboral o jurídic correcte, ja que, en la majoria dels casos, són persones voluntàries sense aquesta formació específica. Una de les conclusions de la trobada és la necessitat d'intensificar la feina, colze a colze, amb les institucions del país d'acollida. I, tot i així, l'èxit no està garantit. "Hem de trencar mites; no tot són flors i violes", concloïa una de les participants.
