Salut

El 5% dels catalans que es fan una colonoscòpia precoç descobreixen que tenen un càncer

Gairebé la meitat de la població de més de 50 anys va participar l'any passat en el programa públic de cribatge colorectal

L'arribada del test de sang oculta en femta a Barcelona el 2009 va suposar un punt i a part en la detecció de lesions al còlon i al recte: en només 10 anys, uns 1.300 casos de càncer s'han pogut diagnosticar de manera precoç a la capital catalana. El programa de cribatge d'aquest tipus de malaltia, amb un alt índex de fiabilitat i eficàcia, compleix aquest any la seva primera dècada amb la realització de 575.000 proves i l'extirpació de lesions precursores de càncer –pòlips– a uns 15.500 barcelonins. Recentment el departament de Salut ha donat per culminat el desplegament d'aquest procediment de manera homogènia arreu de Catalunya, tot i que es duu a terme mitjançant dos models diferents: a Barcelona i Girona el cribatge el capitalitzen les farmàcies, mentre que a Lleida i Tarragona ho fan els centres d'atenció primària (CAP). 

"Si el resultat de la prova és negatiu, és molt poc probable que es tingui un càncer de còlon o recte", diu el cap del servei d'epidemiologia de l'Hospital del Mar i president del consell assessor de cribatges de càncer de Catalunya, Xavier Castells. De fet, només el 5% de les proves que es fan al país obtenen un resultat positiu. Això significa que el test detecta hemoglobina humana a la femta del participant però que en cap cas revela que la persona pateixi un càncer o tingui el risc de patir-lo. Amb tot, a tots aquests pacients se'ls recomana fer-se una colonoscòpia per continuar el pla de detecció precoç i, així, descartar definitivament alteracions oncològiques.

En més d'un terç dels participants l'exploració no ofereix resultats (30%) o es detecten lesions no oncològiques (5%), com ara hemorroides o ferides que havien causat sagnat. Només una de cada vint persones (5%) acaba desenvolupant un càncer. A la resta de participants (60%) se'ls detecten pòlips que poden ser precursors oncològics de risc baix (25%), de risc intermedi (20%) i de risc alt (15%). En aquests casos, el test i la colonoscòpia són claus per evitar una possible progressió cancerosa als teixits gràcies a l'extirpació dels pòlips. Ara bé, tots els que se sotmeten a aquest procediment han de fer un seguiment amb la seva infermera de referència cada any o cada dos anys, en funció del tipus de pòlip intervingut.

Objectiu: arribar al 70% de la població

A partir de la mitjana edat augmenta el risc de patir càncer colorectal. L'administració va convidar l'any passat uns 835.000 residents al país d'entre 50 i 69 anys a fer-se la prova i, encara que la xifra de participació s'alinea a l'europea, només 375.500 ciutadans (el 45%) van avenir-s'hi. "Són xifres similars a les del Regne Unit o Itàlia, però volem augmentar-les: esperem arribar al 70% de la població a la qual va adreçat el test", ha explicat aquest dijous la directora general de planificació en salut del Govern, Pilar Saura, que ha afegit que les dones de més de 65 anys són el segment de població més participatiu. 

Cada dos anys, els ciutadans d'entre 50 i 69 anys reben a casa una carta del departament de Salut per participar en el programa de detecció precoç, que va acompanyat d'una llista de farmàcies pròximes al seu centre d'atenció primària (CAP) on poden recollir el tubet de plàstic que hauran de portar amb la mostra de femta. Salut recomana fer-se el test de sang oculta en femta cada dos anys, ja que una detecció precoç augmenta entre un 15% i un 20% la supervivència al càncer colorectal. Actualment, la taxa de curació en homes se situa entorn del 56% dels casos, mentre que en dones arriba al 61%. "No només estem detectant el càncer en fase precoç, sinó que el prevenim, i això ens permet reduir la incidència", ha assegurat Castells.