18/06/2016

Els catalans, de les pedres, en fem galàxies

2 min
El nou parc esportiu ha aprofitat les instal·lacions olímpiques.

BarcelonaSaltava de cel en cel. Sí, tots són blaus, però no trobava el blau. Altre cop retornava a casa amb les mans buides. Atenció, estem a punt d’aterrar... I emergeix l’Olimp. L’avió va subratllar amb fosforescent blau la Terra: “Per què hem de buscar en altres llocs si aquí tenim un Estadi Olímpic que està buit?”, diu Paco Medina des del paradís. Al darrere hi té el llençol d’aquesta Barcelona que estén un blau d’infant etern retallat amb les tisores de l’Anella Olímpica de Montjuïc. Ara el somni d’aquest emprenedor de Reus s’ha fet realitat: som a l’Open Camp, el primer parc del món dedicat a l’esport.

Les onomatopeies dels nens i adolescents sembla que li donen la raó a Medina: “Aiiii”; “Uiiiii”; “Uffff”, “Pam!”; “Puf!”; “Zas!”... Tantes com esports hi ha aquí: futbol, atletisme, tir amb arc, hoquei, bàsquet... Reals i amb simuladors. El cel i la terra junts. Sí, l’esport és l’entreteniment més gran del planeta i de la galàxia. L’esport és arribar a la lluna infantil. Un petit pas per a un nen, un gran pas per a la humanitat. Per això quan els nens trepitgen la gespa de l’Estadi es converteixen en astronautes del somni. “Pum!” Xuten pilotes grogues contra porters que veuen com selenites. Senten la solitud heroica de l’espai exterior. Mentre els centenars d’ulls de les grades cràter els fan sentir com si acabessin de marcar un gol galàctic. Disculpi, ¿planeta Terra? Només nens? No, girem tres-cents seixanta graus.

El simulador de Mourinho

360. Encontres a la tercera fase. Envoltats de parets amb leds de colors. Verd, vermell... Apareix sobtadament una pilota real. Zas! Xutem ràpidament contra les llums per guanyar. Som davant del simulador de futbol més avançat del món. La joguina que volia José Mourinho per als seus jugadors. Però no: “Li hem guanyat altre cop la partida”, diu Medina. Ah! Messi, que diu que també estàs convidat a simular ser tu mateix multiplicat per 360.

Tota l’Anella Olímpica és una multiplicació d’experiències terrenals i sensorials. Som en una altra dimensió. Aterrem. Ara farà 80 anys (19 de juliol de 1936) Catalunya tenia a punt l’Estadi per celebrar l’Olimpíada Popular. Missió: combatre democràticament els Jocs Olímpics del Berlín nazi. Evolució. Ara farà 24 anys que el món i la galàxia es desfeien mirant els Jocs Olímpics de Barcelona. Evolució. Ara transformem infraestructures olímpiques en galàxies d’entreteniment esportiu, feina, economia. El futur. El nou Olimp. Les ciutats postolímpiques de tot el món ja miren aquest cel. Abans i ara, els catalans, de les pedres, en fem galàxies.

stats