Els “cent de cent”, el grup de catalans que han donat sang més de 100 vegades

BarcelonaSe’ls coneix com els “cent de cent” i la majoria són homes. Són el centenar de catalans que han donat sang més de cent vegades. Són el Ramon, el Jordi, el Rafel i l’Enric, entre altres. Són donants de sang fidels que no fallen mai i donen quatre vegades a l’any. Un d’ells és Ramon Güell, de 54 anys i professor de música. Ell ha donat sang 111 cops a la seva vida: “Fa il·lusió, com més dones, més ajudes. Si pogués fer 200 donacions, millor, però no sé si arribaré a tant!” En aquest temps ha vist com es jubilava tota una generació d’infermeres i com es remodelaven alguns hospitals. Va començar a donar sang als 18 anys, quan estudiava a la universitat i les unitats mòbils visitaven el campus. Rafel Andreu és un altre dels anomenats “donants centenaris”. Ell va celebrar la donació número 100 al mes de gener. Havia donat per primera vegada per una urgència familiar quan tenia 18 anys, ja que la seva àvia necessitava una transfusió urgent. Entre els més veterans hi ha Jordi Nierga, de Porqueres, i Enric Rubió, de Santa Cristina d’Aro, amb 125 donacions.

A Catalunya es necessiten cada dia unes mil donacions de sang per fer front a les necessitats dels pacients ingressats. Segons dades del Banc de Sang i Teixits, una de cada cinc persones necessitarà sang o derivats de la sang al llarg de la vida. La meitat de les donacions s’utilitzen per tractar malalties com el càncer o l’anèmia i cada donació de sang pot salvar fins a tres vides. Per homenatjar persones com el Ramon o el Rafel, des de fa dotze anys el 14 de juny se celebra a Catalunya el Dia del Donant. La jornada també serveix per conscienciar sobre la importància de la donació, ja que a l’estiu acostumen a baixar les reserves de sang. Es calcula que només donen sang el 5% de les persones que podrien fer-ho, segons dades estatals de la Creu Roja.

El grup sanguini de Ramon Güell és del grup A negatiu, un grup poc freqüent, i per això la seva sang encara és més valorada. “Em reben amb els braços oberts”, reconeix. Algun cop fins i tot l’han trucat perquè necessitaven immediatament la seva sang. “No hi ha cap més motivació per donar sang que la necessitat. Hi ha gent que en necessita i que pot morir si no en té. I ho tenim fàcil, només has de donar una estona del teu temps: el que dura l’extracció. Amb això ja estàs fent alguna cosa”, diu. Els seus fills encara són petits, 11 i 13 anys, però ja té pensat que l’acompanyin a donar sang perquè un dia ells agafin el relleu.