"És un lloc molt acollidor per a les dones, i si no hauria d'estar al carrer"

Barcelona estrena el primer equipament municipal només per a dones sense llar

La botiga de productes de bellesa on treballava al centre de Barcelona és una de les desenes que tenen la persiana abaixada des que va començar la pandèmia. María del Pilar Reyes, que feia un any que vivia a la ciutat, es va quedar els primers dies del confinament sense feina i sense lloc on viure, perquè el hostel on s'allotjava també va tancar. "Vaig demanar ajuda", recorda. D'entrada la van atendre al Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i després va anar a un hostal al carrer d'Alí Bei, on l'Ajuntament va obrir un espai per atendre dones sense llar. D'allà ha passat, des de fa una setmana, al centre La Llavor, al districte d'Horta-Guinardó, que és el primer equipament municipal de la ciutat per a dones sense llar –n'hi ha d'altres que gestionen directament entitats que també estan dedicats al mateix col·lectiu.

“L’obsessió de les dones que vivim al carrer és trobar llocs segurs”

"És un lloc molt acollidor per a les dones, i si no hauria d'estar al carrer", explica Reyes, que pensa que "és millor" que el centre només sigui per a dones perquè moltes han patit violència masclista. Segons Reyes, el fet de ser només dones facilita la convivència i el nou equipament ha suposat un canvi "molt afavoridor", també perquè ara cadascuna té la seva pròpia habitació i l'entorn és més tranquil. L'objectiu de Reyes, que es mostra "profundament agraïda" per l'atenció que ha rebut, és trobar una feina. De fet, La Llavor s'anomena centre residencial d'inclusió i el director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, Salvador Maneu, assegura que la finalitat és que els projectes vitals de les dones "es puguin fer realitat". El centre està gestionat per Sant Joan de Déu Serveis Socials amb la col·laboració de la Fundació Ared per oferir un servei de formació i inserció laboral.

"Un espai només per a dones és un encert. Se senten segures, fortes i valentes", argumenta Maneu. La idea, segons el director, és que les dones surtin de l'equipament amb una feina i també amb un habitatge on viure. El centre té 40 habitacions individuals i ara ja acull més de 30 dones. Maneu diu que la primera planta està pensada perquè hi puguin viure dones amb criatures. En aquest sentit, la tinent d'alcalde de Drets Socials de Barcelona, Laura Pérez, posa èmfasi en el sensellarisme femení i recorda que el 13% de les persones que estan en situació de sensellarisme a la ciutat són dones. "Totes tenen una percepció d'inseguretat. Havíem de revisar la mirada de gènere per oferir un espai de tranquil·litat", reivindica Pérez, que afegeix que la pobresa està feminitzada i que la violència masclista "té un impacte" en les dones que han viscut en una llar amb el seu agressor.

"El problema més gran per a una dona sense llar és la inseguretat"

Crida a la Generalitat

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aprofitat la presentació del nou centre per fer una crida a la Generalitat: "Que assumeixi les seves competències en habitatge i sensellarisme. És un problema que existeix a tot Catalunya". L'Ajuntament ha passat de destinar 35 milions d'euros anuals al sensellarisme a 50 milions i ha ampliat les places de 1.200 a gairebé 3.000, segons Colau, que assegura que el Govern ha aportat menys d'un milió i que el consistori no ha rebut cap fons extraordinari. "És insuficient i un desequilibri insostenible", valora. L'alcaldessa argumenta que gairebé la meitat de les persones en situació de sensellarisme a la ciutat porten menys de tres mesos a la capital, i per això al·lega que Barcelona "no pot fer sola una política de sensellarisme".

De fet, Colau ha enviat una carta al vicepresident de la Generalitat i president substitut, Pere Aragonès, en què també li demana que el Govern obri un centre d'atenció d'emergències a l'àrea metropolitana perquè el gruix dels usuaris arriben d'aquesta zona. "No poso ni un nombre de places. Que es comenci a creure que a Catalunya el sensellarisme no és de Barcelona i que lideri aquesta política", reclama l'alcaldessa.