Els centres de recerca catalans reclamen una llei de la ciència

En una compareixença parlamentària exigeixen que no s'apliquin noves retallades pressupostàries

La previsió dels centres de recerca catalans, agrupats en forma de lobi en l'Associació Catalana d'Entitats de Recerca (ACER), no pot ser més alarmant. Si en un termini de temps "raonable" no s'aprova una llei de la ciència per a Catalunya i no es reverteixen les retallades, "això no aguantarà". Això és el sistema català de recerca, tecnologia i innovació català. Amb aquesta advertència s'ha presentat aquest dijous Josep Samitier, president de l'ACER, a la comissió parlamentària d'indústria i coneixement, on ha exposat els motius del que considera una "situació fràgil" des de la perspectiva dels centres de recerca.

"La conjuntura política i pressupostària no ajuden", admet Samitier, que és també director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Reconeix que mesures com l'aprovació d'una llei o assolir una estabilitat pressupostària necessiten temps i que aquest temps podria quedar estroncat davant l'eventualitat d'una convocatòria electoral anticipada. En aquest sentit, però, reclama que les iniciatives posades en marxa en el marc del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) es mantinguin més enllà de l'actual legislatura "acabi quan acabi". "Tenim alguns indicadors positius i la voluntat de la consellera [Àngels Chacón] és clara, però tot plegat s'ha d'acabar plasmant".

Els grups parlamentaris, però, no s'han avingut majoritàriament a l'aprovació d'una llei de la ciència catalana: tant el PSC com ECP i la CUP han insinuat que un decret llei o una normativa de mesures urgents convindrien més per les necessitats i les demandes del sector. Només ERC i JxCat han apostat per la llei. "Si existís, aquesta hauria de preservar el model actual perquè és un exemple de gestió", ha felicitat Antoni Castellà (ERC).

El bloqueig en els ajuts estatals ofega la recerca catalana

Si bé la llei de la ciència és un objectiu clar per al col·lectiu dels centres de recerca, no ho és menys aconseguir més finançament per a la recerca i afavorir la transferència de tecnologia al sector empresarial. Segons Samitier, caldria assegurar "més capacitat d'inversió" per part de la secretaria d'Universitats i Recerca, cosa "francament complicada" amb els pressupostos actuals de la Generalitat prorrogats i sense previsió de nous ingressos.

Mentre no s'assoleixin aquestes dues fites, llei i pressupostos, el president de l'ACER ha plantejat aquest dimarts a la comissió parlamentària que no hi hagi retallades econòmiques als centres. El 2018, recorda, els centres van haver de retallar el seu pressupost un 5% per a contribuir a la reducció del dèficit, una retallada de la qual es van veure exclosos els que depenien de la secretaria d'Universitats i Recerca, però que va afectar els que depenien d'altres conselleries o direccions generals. "Hi ha indicis que podria tornar a passar enguany", adverteix. "No ens podem permetre noves retallades".

‘Res de nou a l’oest’, com deia Remarque

La situació dels centres catalans es pot veure agreujada si es compleixen les previsions de l'Agència Estatal d'Investigació, dependent del ministeri de Ciència i Innovació. Segons consta, la intenció és eliminar la retroactivitat en el pagament dels ajuts a projectes de recerca i a programes de finançament, inclòs el programa d'excel·lència Severo Ochoa. Si es confirma, diu Samitier, "ens hauríem saltat gairebé un any de convocatòries", és a dir, s'haurien suprimit els fons destinats a finançar la recerca estatal de sis mesos a un any, en funció del cas.

Sobre la polèmica encetada arran de la petició de rebaixa de les taxes universitàries, Samitier opina que la seva aplicació no es traduirà en millores per a la universitat. No creu que la reducció repercuteixi en el finançament dels centres, però tampoc veu gens clar que es puguin invertir els recursos necessaris per a la contractació de nou professorat o per fomentar la recerca tant a la universitat com als centres.

Ara per ara, lamenta, les úniques opcions obertes són les convocatòries dels Fons de Desenvolupament Regional Europeu (Feder), destinades a la compra d'equipament o a l'adequació d'espais. Un cop aprovades les propostes, la Unió Europea finança el 50% de cada una d'elles. L'inconvenient, destaca Samitier, és que per aconseguir el finançament europeu prèviament s'ha d'haver fet la compra o l'obra. Però hi ha dificultats per complir amb aquest requisit. "Una possible mesura que no incrementa pressupost és habilitar crèdit per completar la factura", apunta. Pel que sembla, la Generalitat no disposa de prou recursos per a l'avançament amb garantia de retorn que exigeixen els fons estructurals europeus.

Més continguts de