Una cervesa de mig litre... en una terrassa buida

BarcelonaUna taula amb grans gerres de begudes i palles de coloraines com a reclam. Una carta cridanera amb ofertes de tapes, paelles i sangria. Un cambrer amb un somriure que convida a seure. La ubicació perfecta: el bell mig de la Rambla. Però és la una del migdia d’un dimecres de tardor i no hi ha ningú assegut a la terrassa del local. El dia és rúfol, però no fa fred i a la majoria de terrasses de la Rambla hi ha poca gent. La immensa majoria dels clients -tret d’alguna excepció com al restaurant Núria- són turistes. I la immensa majoria tenen entre mans una gerra de cervesa. Ens asseiem -fotògraf i periodista- en una terrassa buida.

No mirem la carta. Fem com faríem en qualsevol altre lloc de Barcelona, i demanem una cervesa i un tallat. El cafè arriba tal com l’esperem; la cervesa ho fa servida en una gerra de mig litre. Ens sentim, per una estona, com uns turistes més amb una cervesa normativa a la taula. Fem de reclam i, passats uns minuts, s’asseuen en una altra de les taules una parella de turistes. Demanen una paella per a cadascun -que es menjaran amb la forquilla directament de la paella- i una tapa de musclos. Una parella de jubilades -també estrangeres- s’acosten, fan el gest de seure, però miren la carta i se’n van. En el quart d’hora que passem a la terrassa ens ofereixen comprar una rosa i dues propostes diferents d’ artesania. L’espectacle, tot sigui dit, paga la pena. És com seure davant d’una passarel·la de moda: gent amb tirants i pantalons curts i gent amb abric de plomes. És tardor a la Rambla. La sorpresa final de l’espectacle és la factura. Una cervesa -de mig litre per imperatiu- i un tallat sumen nou euros clavats. Ens sentim, ara sí que del tot, uns turistes més.