Christiana Figueres: “Trump ha fet el ridícul: l’economia dels EUA s’està descarbonitzant”

Christiana Figueres era al capdavant de la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic quan es va aconseguir l’històric Acord de París l’any 2015. Una fita que, juntament amb la seva trajectòria en aquesta lluita, la va convertir en candidata a la secretaria general de l’ONU (que finalment va recaure en António Guterres el 2016) i la va situar entre les 100 persones més influents del món segons la revista Time aquell 2016. Però la seva lluita no va acabar aquí, ben al contrari, tot just començava. Quan va deixar la Conferència de l’ONU va impulsar Global Optimism, una plataforma amb la qual ha llançat la Missió 2020 per convèncer tots els actors implicats que cal arribar al pic màxim d’emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2020. Amb aquesta missió va estar fa poc a Barcelona per participar en el Climate Infrastructure Forum 2019, que posava el focus en l’àmbit responsable del 70% de les emissions globals.

Per al 2020 ja només queda un any...

Sí, ben poc. L’objectiu és iniciar l’any 2020 el descens de les emissions, que és el que demana la ciència i el que demana l’últim informe de l’IPCC: per poder mantenir l’increment de temperatura en un màxim d’1,5 ºC, cal començar a abaixar les emissions el 2020, per reduir-les fins a la meitat el 2030 i arribar al zero net el 2050.

Un calendari realment optimista.

Sí, però és que no tenim cap altra opció. No és ser optimista, sinó tenir convicció que tenim la tecnologia, les polítiques i el capital per poder fer cas a la ciència i protegir el futur de les pròximes generacions.

Però vostè, que va liderar la Cimera de París, no és avui més pessimista, després de l’última Cimera de Polònia, en què els EUA es van aliar amb l’Aràbia Saudita i Rússia?

Això sempre es fa. No sé per què els mitjans s’ofeguen en un got d’aigua com si fos el primer cop que hi ha resistències. Portem dècades de resistència per part d’alguns països, de vegades són uns i de vegades uns altres, però això no ens ha d’aturar.

Però ¿no ha fet molt mal la retirada de Trump de l’Acord de París?

La retirada de Trump el que ha fet és ridiculitzar els EUA. Ha fet un gran ridícul perquè des de la perspectiva internacional ha perdut tota la credibilitat, en aquest tema i en molts altres. Però també des de la perspectiva interna ha fet el ridícul perquè la Casa Blanca va per una banda i l’economia dels EUA va per una altra: els governadors dels estats més grans, els alcaldes de 300 ciutats i milers de corporacions segueixen descarbonitzant independentment del que digui la Casa Blanca, perquè saben que és bo per a la seva economia. La descarbonització, als EUA o a qualsevol altre país, ja no té a veure amb la política o els partits polítics, sinó que és un tema que està molt per sobre de la politiqueria: és un tema de modernització de l’economia.

Com fa pressió la Missió 2020?

No és pressió, perquè això no serveix per a res. No es pot pressionar ningú per fer res que no cregui que sigui del seu interès. L’Acord de París no es va adoptar amb pressió, sinó perquè tots els països, inclosos els EUA, van entendre que era del seu propi interès. El que fem és explicar, un treball de formigueta, a governs nacionals i subnacionals, corporacions i inversors per què aquesta reducció els interessa.

Dels sis sectors en què la Missió 2020 fixa objectius (energia, infraestructures, transport, ús de la terra, indústria i finances), quin està pitjor?

El que va més endavant és l’objectiu d’energia, perquè ja estem en el 23% d’energia renovable respecte a la total i hem d’arribar al 30% aviat i al 50% el 2030, però això va bé. També va relativament bé, tot i que una miqueta endarrerida, l’electrificació del transport, i va relativament bé el que té a veure amb les finances. El que va molt endarrerit és tot el que té a veure amb l’ús de sòl, amb la indústria i, per descomptat, amb la producció i el consum.

Quin paper pot jugar el moviment impulsat per Greta Thunberg?

Jo estic superagraïda a ella i a tots els joves que han sortit als carrers per recordar-nos a tots els adults que som uns irresponsables. Em sembla molt bé i els dono les gràcies per recordar-nos-ho.

També la vam veure a principis d’any a l’Antàrtida amb un grup de dones científiques, per cridar també l’atenció sobre el canvi climàtic. Quin paper juga el lideratge femení en la lluita contra l’escalfament?

No vull fer generalitzacions simplistes, però crec que hi ha una tendència en la majoria de dones -que també està present en molts homes- que fa que siguem més col·laboradores, que tinguem més visió a llarg termini, que puguem gestionar complexitats una mica millor. I totes aquestes característiques són necessàries per fer front al canvi climàtic.

Quina importància té la cimera del setembre a l’ONU?

És crucial. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha fet una crida a tots els caps d’estat perquè arribin a aquella cimera amb nous compromisos més ambiciosos (de reducció d’emissions) i això és crucial per aconseguir el que deia, que la corba d’emissions de CO 2 comenci el seu descens l’any 2020.