LA NOVA FRONTERA ÈTICA

La cursa de la ciència per evitar l’atzar de l’herència genètica

Ja és possible triar, clonar i editar embrions humans, i això revifa el debat ètic a favor i en contra
Una nova tècnica, el CRISPR/Cas9, que permet editar de manera precisa el genoma, ha revolucionat la comunitat científica

Una manera ràpida, senzilla i accessible d’editar embrions humans per eliminar malalties i fer nens més sans. Això en principi podria ser l’explicació d’una de les possibilitats del CRISPR/Cas9, la nova tècnica que permet editar de manera precisa el genoma i que ha revolucionat la comunitat científica. ¿Es podran fer humans a la carta? Cal? Els britànics ja han autoritzat un experiment en embrions humans i altres països ho estan estudiant.

Aquests dies el debat sobre els límits de la ciència s’ha revifat, encara que, de fet, no és nou. Reapareix cada cop que hi ha un nou avenç que permet que els humans intervinguin en l’atzar de l’herència. Va passar amb el diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), que permet seleccionar embrions segons un perfil genètic; amb la clonació de mamífers, prohibida en humans, i torna a passar amb el CRISPR/Cas9.

De fet, algunes de les aplicacions que obre la nova tècnica ja són possibles amb altres eines. Per exemple, és el cas de quan amb el DGP es trien embrions lliures de certes malalties; quan es tria el sexe del futur nadó, com es pot fer als Estats Units, o quan s’ha triat un embrió amb un perfil genètic adequat per aprofitar el cordó umbilical del futur nadó i guarir un germà. El que es coneix com a nadó medicament.

El debat no és en la tècnica en si mateixa, sinó en el que es pot i no es pot fer. “Una tècnica no és bona ni dolenta per si mateixa, sempre depèn del que en fas”, afirma Núria Terribas, directora de la Fundació Grífols. Els detractors sempre hi veuen el fantasma de l’eugenèsia, la possibilitat de triar gens relacionats amb una certa aparença física o amb les capacitats intel·lectuals. D’altra banda, fa temps que els experts demanen un debat que estableixi un marc legal clar i unificat d’abast internacional entorn d’aquestes tècniques, que permeti determinar en quins casos seria adequat el seu ús i els mecanismes de control. El cert és que totes (probablement en un futur també el CRISPR/Cas9) permeten evitar un gran nombre de malalties genètiques de les que quan cauen en una família tothom exclama: “I per què ens ha tocat a nosaltres?”

Triar embrions

Consolidació del diagnòstic genètic preimplantacional

A Europa ja neixen cada any prop de 7.000 criatures darrere de les quals hi ha un diagnòstic genètic preimplantacional (DGP), segons dades de la Societat Europea de Reproducció i Embriologia Humana (ESHRE). Són famílies amb malalties hereditàries que volen evitar que els seus futurs fills les pateixin. La concepció és per fecundació in vitro. El diagnòstic consisteix a extreure una cèl·lula per analitzar-la, detectar si el gen que es vol evitar hi és o no, seleccionar l’embrió lliure de la malaltia i implantar-lo al ventre de la mare.

El procés embrionari humà

El debat ètic entorn d’aquesta tècnica se situa en si cal limitar les malalties en què es pot utilitzar. La majoria d’experts tenen clar el seu ús en casos de càncer familiar hereditari (lligat al gen BRCA-1), però no el veuen admissible en malalties que no són greus i que no tenen un percentatge alt d’heretabilitat. El DGP també es pot utilitzar per seleccionar el sexe del futur nadó (prohibit a Espanya però permès als Estats Units) o per seleccionar un nadó medicament, un fet que ha d’aprovar la Comissió Nacional de Reproducció Assistida.

Còpies iguals

La clonació terapèutica supera alguns obstacles

El 23 de febrer del 1997, ja fa 20 anys, es va donar a conèixer l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat. Aquí el procés consisteix que el material genètic de l’individu que cal copiar s’insereix dins de l’òvul d’una donant i, a continuació, s’implanta en una altra ovella que és la que fa la gestació. Dolly, doncs, era idèntica a un dels seus progenitors (però no exacta, s’ha demostrat que també hi juga un paper l’ADN de les mitocòndries). En alguns va despertar el somni egocèntric i narcisista de crear humans idèntics a un mateix, un fet prohibit però que en un inici va posar traves a l’avenç de la clonació amb finalitats terapèutiques; és a dir, a la clonació de material biològic d’una persona per poder guarir, i no amb la intenció de crear cap individu. Encara avui no està permesa a tot arreu, i menys quan es tracta de clonar cèl·lules mare embrionàries, un fet que obre pas a la creació de teixits per a l’autotrasplantament.

Copiar i tallar

El CRISPR/Cas9 toca la línia germinal, és a dir, l’herència

La tècnica que ha tornat a animar el debat bioètic entorn de la modificació dels embrions, el CRISPR/Cas9, utilitza unes seqüències d’ADN bacterià molt especials. Són seqüències curtes que es llegeixen igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta, com un palíndrom, dissenyades per anar directes al gen que es vol modificar.

Els nanoenginyers s’han inspirat en la natura, ja que és així com alguns microorganismes, virus i bacteris són capaços d’introduir-se dins del genoma de les cèl·lules i modificar el seu comportament, o de blindar-se ells mateixos davant agents estranys. Els genetistes estan aprenent a domesticar CRISP per dirigir-los i modificar el genoma segons com convingui. S’utilitzen fragments d’ARN dissenyats per guiar els enzims que finalment tallen l’ADN a les parts del genoma que es volen editar. La diferència amb les altres intervencions sobre l’embrió, doncs, és que permet tocar directament la línia germinal, és a dir, l’herència que ve donada.

Tot i l’enrenou que ha aixecat l’aprovació d’un projecte de recerca al Regne Unit amb embrions humans, no és el primer cop que s’aplica. L’any passat uns científics xinesos de la Universitat de Sun Yat-sen van ser els primers que van utilitzar la tècnica CRISPR/Cas9 per modificar genèticament embrions humans, en aquest cas inviables, als quals van voler treure un gen amb una malaltia hereditària de la sang, la talassèmia. Els investigadors reconeixien a les conclusions de l’estudi que la tècnica requerirà millores importants per ser vàlida en un entorn clínic. “Quan arribi aquest moment caldrà analitzar-ho des del vessant ètic i haurem d’arribar a un consens sobre què acceptem manipular i què no”, diu Terribas.

El potencial del CRISPR/Cas9 és molt gran. Els seus detractors temen que s’apliqui per perfeccionar l’espècie humana. Però també obre moltes aplicacions mèdiques. A les revistes científiques més importants, Science i Nature, el debat existeix des de fa temps. La majoria de científics demanen, com en ocasions anteriors, que no es prohibeixi, tot i que al mateix temps reclamen que s’estableixi un marc regulador clar. Els experts en reproducció assistida també s’han unit per demanar des de l’ESHRE que no s’obstaculitzi la recerca. El seu focus no és tant evitar malalties (per a molts casos ja hi ha el DGP) sinó que hi veuen una gran oportunitat per entendre més bé com es desenvolupa un embrió i millorar així les tècniques de fecundació. “Els estudis relacionats amb les primeres fases del desenvolupament embrionari i sobre la implantació a l’úter són molt importants per conèixer més a fons el procés de reproducció humana i optimitzar les tècniques de reproducció assistida”, diu Anna Veiga, directora científica del Servei de Medicina Reproductiva de l’Institut Dexeus i directora del Banc de Línies Cel·lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona.

Dues mares i un pare

La primera criatura amb tres progenitors naixerà al Regne Unit

A començaments d’any una altra tècnica per obtenir embrions ha aixecat polseguera. La Cambra dels Comuns britànica ha aprovat una llei que autoritza la utilització de l’ADN de tres persones diferents, dues mares i un pare, per obtenir un embrió lliure de malalties mitocondrials, que s’hereten de la mare a través de l’ADN mitocondrial que hi ha al citoplasma de l’òvul, no al nucli. Es tracta d’extreure el nucli de l’òvul de la mare i introduir-lo a l’òvul de la donant. El resultat és un òvul amb el citoplasma lliure de les mitocòndries defectuoses i amb un nucli amb l’herència de la mare. Després es fecunda in vitro amb l’esperma del pare.

Més continguts de