URBANISME

Una ciutat flotant a prova de temporals

L’ONU valora la viabilitat d’una urbs sostenible sobre el mar i resistent a desastres climàtics

Temporals marítims, aiguats torrencials, inundacions, huracans, crescuda del nivell del mar a ritme accelerat... Són conseqüències de la crisi climàtica que posen en risc el planeta, però especialment illes i zones costaneres, on es concentra gairebé la meitat de la població mundial. Aquests espais podrien esdevenir inhabitables per l’erosió provocada per la crescuda de les aigües. L’augment de fenòmens extrems obliga a repensar les estratègies d’urbanisme. I, si l’aigua amenaça la costa, per què no viure sobre l’aigua?

És el que proposa Oceanix City, un projecte de ciutat flotant sostenible i capaç de resistir desastres naturals. Impulsada per l’empresa Oceanix, de l’emprenedor i exministre de Turisme de la Polinèsia Francesa Marc Collins Chen, i dissenyada pel prestigiós estudi d’arquitectura danès BIG (Bjarke Ingels Group), també compta amb el suport del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i The Explorers Club, una societat professional internacional que fa més d’un segle que promou l’exploració científica.

El concepte de ciutats flotants no és nou, però aquest projecte és el primer que ha captat l’atenció de les Nacions Unides, que veu en aquests pobles sobre el mar una de les alternatives a tenir en compte davant la previsible reducció de les zones costaneres habitables.

El 90% de les ciutats més grans del món estaran exposades a l’augment dels mars el 2050, i la gran majoria de les urbs costaneres es veuran afectades per l’erosió i les inundacions, que provocaran el desplaçament de milions de persones. Justament a les poblacions més vulnerables és a les que s’enfoca la proposta d’Oceanix, que vol convertir les ciutats flotants en una opció assequible. D’entrada, aquestes ciutats poden ser prefabricades a terra ferma i remolcades a la seva ubicació definitiva, cosa que redueix els costos de construcció, defensa l’empresa, que ha concebut aquest model de ciutat especialment per a zones tropicals, les més amenaçades per fenòmens naturals extrems.

Oceanix City es planteja com una ciutat modular, ancorada al fons del mar: cada barri (mòduls hexagonals), de dues hectàrees de superfície, pot acollir fins a 300 habitants, i aquests es poden acoblar per formar pobles de fins a sis hexàgons al voltant d’un port central. Segons els ideòlegs, el nombre màxim d’habitants per garantir l’autonomia energètica i de recursos serien uns 10.000, és a dir, una ciutat formada per sis pobles de sis mòduls.

Oceanix City es planteja sense gratacels. La formen edificis de set plantes com a màxim per mantenir un centre de gravetat baix i resistir les ratxes de vent. Els blocs són desmuntables i estan construïts amb materials sostenibles com la fusta i el bambú, i té plaques solars als terrats. La mobilitat també es proposa sostenible, sense cotxes contaminants, amb bicicletes, embarcacions elèctriques i fins i tot drons, en el cas de les mercaderies. El subministrament d’aigua es garantirà a través de la recollida d’aigües pluvials i la dessalinització.

Pel que fa a l’arquitectura , el projecte planteja espais públics com una plaça, un mercat i centres espirituals, culturals, educatius, esportius i de salut a cadascun dels barris. Per garantir una alimentació sostenible, dibuixa hivernacles i conreus i granges sota l’aigua.

Desastres naturals

Les ciutats flotants se situarien a uns dos quilòmetres de les principals urbanitzacions costaneres per poder-les remolcar a llocs més segurs en cas d’un desastre. Tot i que els promotors del projecte asseguren que podrien resistir huracans de categoria 5, el director del centre d’enginyeria marina del MIT, Nicholas Makris, puntualitza a l’ARA que els dissenys actuals s’haurien de desenvolupar, de moment, en entorns protegits, com ara ports, detall que assegura que va subratllar a la reunió a l’abril a Nova York en què es va presentar Oceanix City a representants de l’ONU.

La directora executiva d’ONU-Habitat, Maimunah Mohd Sharif, va aplaudir la idea i va considerar la trobada com l’inici per “explorar en profunditat” les oportunitats de les ciutats flotants sostenibles per resoldre els reptes creixents de les zones urbanes costaneres. Fonts d’Oceanix han explicat a l’ARA que estan treballant en un prototip de ciutat i que han iniciat discussions amb diversos governs i amb l’ONU per decidir-ne l’emplaçament, que se sabrà d’aquí tres mesos. Un cop comencin les obres -s’espera que durant el 2020- es preveu que el projecte pilot estigui acabat al cap de dos anys.

Més continguts de