La Sònia creua l'avinguda República Argentina, a Vallcarca, sense mirar als costats. El semàfor és vermell però no li importa perquè només es veu circular un cotxe a la llunyania. Quan ja ha passat, el silenci pren de nou el carrer. Es pot sentir fins i tot el murmuri dels plataners balancejats per l'aire. "El barri sembla el decorat d'una pel·lícula sobre la fi del món", comenta quan arriba al quiosc del Nino, l'únic que està obert durant el mes d'agost. La Sònia viu a prop del quiosc però durant aquests dies el Nino rep clientela que baixa fins i tot del Carmel per comprar el diari. "Hi ha qui no pot estar sense llegir la premsa ni a l'estiu", comenta.
El Nino fa anys que obre a l'agost, diu que no li ve de gust marxar de vacances quan ho fa tothom i es resigna a quedar-se a Barcelona en una època en què la ciutat és buida. I és que si un s'allunya de l'espina dorsal que vehicula el turisme de la ciutat, l'aspecte de la ciutat deixa de semblar un bullici de carns rosades i crema solar per esdevenir un paisatge en alguns punts fantasmagòric. "El que més m'agrada és poder caminar pel mig de grans avingudes com aquesta", assegura la Sònia. Ella treballa en una botiga d'il·luminació de Nou Barris que tampoc tanca a l'agost. Però no li importa gaire, perquè la ciutat també té el seu "encant" durant aquests dies. No hi ha problemes de trànsit i és més fàcil aparcar. A més, el ritme és més letàrgic, més tranquil. "Tot i que entris d'hora a treballar pots anar-hi adormida i quan surts de la feina pots anar a fer una cervesa a una terrassa perquè encara hi ha llum", explica.
De fet, la paraula tranquil·litat és la més repetida per aquells que resisteixen l'agost a la ciutat. No obstant, aquesta sensació de relaxada soledat es va difuminant quan un s'apropa als carrers grans dels barris barcelonins.
Entre els innumerables comerços que han penjat el rètol de tancat es van intercalant d'altres que aprofiten per fer l'agost. Supermercats, forns, bars, ja fa uns anys que cada cop hi ha més gent que decideix o es veu obligada a quedar-se a la metròpoli durant l'estiu. Així ho constata la Maria, que treballa en un quiosquet de l'ONCE a l'Hospitalet. "Fixat, les zones blaves estan plenes". Efectivament, quan baixa el sol els passejos de la ciutat es poblen tímidament d'alguns vianants, de jubilats que passen l'estona comentant les notícies arrecerats a l'ombra i de grups de joves que surten a prendre alguna cosa. La Maria explica també que fins i tot hi ha familiars que, aprofitant que està més buida, vénen a passar uns dies a la ciutat. Cosa que entén perquè ella també la prefereix així. De fet, ara ja li sobra una mica de gent i moviment. Diu que prefereix aquells anys en què havies de caminar un munt per poder comprar una barra de pa. Per això, en to de confidència, sentencia: "Els que marxen ja tornaran i sempre hi ha gent a la qual està bé perdre de vista durant un temps".
