Societat 22/05/2021

Classes a l’aire lliure: canvis de la pandèmia que han vingut per quedar-se

Barcelona mantindrà la cessió d’espais públics després que el 40% de centres n’hagin fet servir aquest curs

i
LAIA VICENS
4 min
01. Un grup d’alumnes de l’Escola Turó del Cargol fent classe al Parc Güell. 02 i 03. Alumnes de l’escola Mercè Rodoreda fent classe a l’aire lliure.

BarcelonaLa Glòria, el Roc i la resta d’alumnes de 3r i 4t de primària de l’Escola Turó del Cargol de Barcelona fan classe de plàstica i ni s’immuten quan una noia vestida de fúcsia passa corrents pel seu costat i a escassos deu metres tres avis es mouen compassadament fent taitxí. En aquest assolellat matí de dijous, els alumnes han sortit al Parc Güell a fer classe, una activitat que fan des d’aquest curs, quan les recomanacions per la pandèmia han aconsellat estar més temps a l’aire lliure. Com al Turó del Cargol, quatre de cada deu centres barcelonins han utilitzat espais educatius del seu barri per fer-hi classe, després que l’Ajuntament els cedís per a usos educatius. Són 171 centres -la majoria escoles, però també hi ha una quarantena d’instituts i centres d’educació especial- que s’han animat a traslladar durant unes hores l’activitat lectiva als parcs, jardins, places, biblioteques, centres cívics i museus de la ciutat. L’experiència ha sigut tan bona que han demanat repetir.

“Va ser una actuació per donar resposta educativa a la pandèmia, però anirà més enllà. El nostre plantejament és avançar cap a l’estratègia de fer barris educadors i m’agrada pensar que acabarà sent una pràctica habitual”, assegura Maria Truñó, comissionada d’Educació de l’Ajuntament. Reivindicant la tradició de l’Escola del Bosc de Barcelona, de més de cent anys, Truñó explica que l’Ajuntament posarà “les condicions i les facilitats” perquè les escoles que ho vulguin aprofitin els espais exteriors. “Volem que l’entorn com a espai educatiu sigui un tret característic de l’educació de Barcelona”, diu.

Experiments i manualitats

Els motius per sortir de l’escola són diversos. Els alumnes ho veuen com una diversió i una manera de trencar la rutina. “Ens agrada venir perquè ens agrada qualsevol motiu que sigui sortir del col·le i també perquè podem anar una estona sense mascareta”, diu el Roc. La seva mestra, la Marta, hi posa arguments pedagògics: “Aprofitem la sortida per fer feines més experimentals i manuals, o exposicions orals i murals”.

Una mestra de l'escola Turó del Cargol, amb els alumnes al Parc Güell

Avui construeixen uns telers amb materials reciclats, “com els que tenien els preshistòrics”, explica una alumna. La mestra afirma que el millor de l’experiència és “la sensació de llibertat i d’aprendre de manera més relaxada”. Els infants seuen en grups, alguns sobre les taules de pícnic que hi ha al parc, i molts aprofiten per abaixar-se la mascareta. “Treballen però seuen com volen. Fan la feina però amb més llibertat”, resumeix la directora de l’escola, Mireia Campos.

Com al Parc Güell, en 55 dels 73 barris, les escoles i instituts han sortit al carrer, sobretot als districtes de Sant Martí i a l’Eixample. A cinc quilòmetres del Turó del Cargol, els nens i nenes de 3r de l’Escola Mercè Rodoreda, al barri de la Prosperitat, també surten per la porta de l’escola. Falta mitja hora per les 12 del migdia i a la plaça de davant de l’escola hi ha jubilats jugant a petanca i un grup de gent gran del geriàtric fent petar la xerrada. Alguns alumnes, estirats a terra, resolen un exercici “de detectius” sobre l’espai, i d’altres se’n van a un parc i, en rotllana, fan una estona de lectura.

Un grup d'alumnes de l'escola Mercè Rodoreda fa classes de lectura a l'aire lliure.

“Els mestres han de triar si volen sortir o no i, si surten, què volen fer”, explica Àngels Cadena, directora de l’escola. Per a ella, la clau de l’èxit és que mai s’han vist forçats a fer res. “No cal programar-ho tot. Sortir a fer classe a l’exterior no ha de ser obligació ni de l’escola ni de les institucions”, diu. Tot i que al principi alguns veïns es queixaven -pel soroll i els crits o perquè s’ocupaven unes zones que abans estaven lliures-, la directora assegura que, amb el pas de les setmanes, la situació s’ha capgirat fins al punt que els mateixos veïns cuiden més els espais públics. “Amb la canalla fora de l’escola eduquem també la ciutadania”, argumenta.

Hi ha, però, aspectes millorables. Cadena explica que les places i parcs “haurien d’estar molt més nets”, caldria recuperar la parella d’agents cívics que controlaven el trànsit i els docents haurien de sortir “molt més encara de la zona de confort”. “Els que ens hem atrevit a fer classe fora hem d’explicar que és recomanable”, afirma.

Transformar des de les escoles

No només l’Ajuntament vol incrementar els usos educatius a l’espai públic. Un grup format per urbanistes, biòlegs, antropòlegs i matemàtics està engegant un projecte per replantejar els entorns escolars a Barcelona. “L’objectiu és fer passos per transformar la ciutat: mentalment, conscienciant les famílies, les escoles i el professorat; i físicament, a través de les accions que farem per millorar la qualitat de joc i la biodiversitat dels entorns de les escoles”, explica Mariona Ferrándiz, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i guanyadora d’una beca internacional de la Fundació La Caixa.

La iniciativa és doble: d’una banda, treballar intensament amb tres escoles barcelonines per transformar els patis i entorns propers, i de l’altra, fer una anàlisi tècnica i un mapa de la sostenibilitat al voltant dels centres per facilitar que l’Ajuntament “prioritzi les actuacions de millora de l’espai públic als punts febles”. I així, potser, aconseguir que més escoles i instituts s’atreveixin a fer classes a l’aire lliure.

Un grup d'alumnes de l'escola Mercè Rodoreda fa classes a l'aire lliure.
stats