La justícia castiga la mesa del Parlament de l’1-O per desobediència; tancades les botigues a la nit i els centres cívics; a les 21 h, Barça-Ferencváros a la Champions: les claus del dia, amb Antoni Bassas (20/10/2020)

Les propostes de l'ARA per començar la jornada ben informats
Coronavirus: l'última hora, en directe

Bon dia des de l’ARA. És dimarts, 20 d’octubre de 2020. No fa gaire fred, però sembla que ha de fer vent. El dia ha començat amb temperatures fins a 8 o 9 graus més altes que ahir en algunes comarques, i al migdia també es notarà el canvi a l'alça. Dimarts mig ennuvolat però gairebé sense pluja. El vent bufarà amb cops puntualment forts al Pirineu i en algunes comarques de l'oest.

1. Què podia fer i què no la mesa del Parlament el 6 i 7 de setembre del 2017? Podien tramitar les lleis de desconnexió i celebrar els debats pertinents? Segons la sentència que ahir els va condemnar, no podien fer-ho perquè tenien reiterades advertències per escrit del Tribunal Constitucional (TC) per evitar-ho. 

Els membres de la mesa van defensar que no podien vetar cap iniciativa, fos constitucional o no, ja que havien de “protegir” el dret dels diputats a presentar-les. Però el tribunal s’ha alineat amb la Fiscalia i ha considerat que la mesa havia d’evitar el debat perquè tenia advertències dels tribunals i perquè les lleis del Procés pretenien derogar l’ordre constitucional. Així, creu que es tracta d’un delicte de desobediència.

El TSJC inhabilita durant un any i vuit mesos els membres de la mesa del Parlament del 2017 i absol Boya

Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet han estat condemnats a 20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros cadascun. En canvi, el tribunal absol la llavors diputada de la CUP Mireia Boya perquè no va ser advertida en cap moment per part del Constitucional, i perquè l’únic que va fer va ser exercir la seva iniciativa parlamentària: “És evident que el Tribunal Constitucional no em podia advertir; de fet, no té legitimitat per dir a cap diputat i diputada del Parlament què pensar, què debatre ni què aprobar en aquesta institució”, ha dit Boya.

La sentència encara posa més en evidència el que estan fent pagar a Carme Forcadell. La presidenta va fer exactament el mateix que la mesa, i mentre que a Forcadell li han caigut onze anys de presó, als membres de la mesa els han condemnat per un delicte de desobediència que no comporta presó. Ahir, Anna Simó deia: “Aquí es demostra fins a quin punt han volgut castigar Carme Forcadell, i no per ser presidenta del Parlament, sinó per ser presidenta de l’ANC, perquè si no li haurien aplicat la mateixa pena que a nosaltres, perquè ella no va fer servir cap vot de qualitat durant les votacions del ple”.

El TSJC fa més injusta la condemna de Carme Forcadell

Però ja se sap que l’Estat es va sentir burlat i superat l’1 d’Octubre, i el seu braç defensor, la justícia, no para. Ara demanen tres anys de presó per als regidors de Pineda de Mar que van demanar expulsar-ne policies. Recordin, l’1 d’Octubre a la nit hi va haver protestes contra les dures càrregues de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. A Pineda de Mar 496 agents de la Policia Nacional van marxar dels dos hotels on estaven allotjats des d’una setmana abans de l’1-O entre la cridòria de la població. La Fiscalia creu que els van expulsar per les coaccions de dos tinents d’alcalde de l’Ajuntament i el cap de la Policia Local als amos dels establiments. Després de 36 mesos d’investigació, el fiscal demana tres anys de presó per a cadascun d’ells. Segon l’escrit de la Fiscalia, els tres càrrecs municipals “s’havien posat d’acord” per “pressionar” els responsables dels hotels i ho van fer “aprofitant-se” de l’“autoritat” que representaven.

Mentrestant, recordin que al president del Suprem ja fa dos anys que li va caducar el nomenament, però que ni ell ni els altres membres del CGPJ no se’n van perquè el PP i el PSOE no es posen d’acord en els noms que els han de substituir. El PSOE ha volgut tirar pel dret canviant la llei de les majories necessàries, i ara Lesmes ha decidit convocar d’urgència un ple de la cúpula judicial per “examinar” aquesta reforma del PSOE. La decisió suposa un nou xoc entre poders de l’Estat, ja que l'objectiu de la reunió és sortir-ne amb una posició consensuada en contra de la iniciativa del govern espanyol.

Lesmes convoca d'urgència la cúpula judicial per "examinar" la reforma exprés del CGPJ

2. Pandèmia: els comerços que obren les 24 hores –incloses les botigues de conveniència i les de les benzineres– hauran d’abaixar la persiana a les 10 de la nit i no podran tornar a apujar-la fins a les 7 del matí. Els centres cívics també es veuran afectats per les noves restriccions i hauran de tancar. De fet, només han estat tres mesos oberts després de l’aturada forçosa del confinament.

Entra en vigor l'obligació de tancar els comerços 24 h a les deu de la nit

Mireu aquesta gràfica: és la de les morts que hi ha hagut a Catalunya. La punta més alta és la del març, amb 11.600 morts més de les esperades, un 114% més. Al setmbre hem passat un altre repunt: no va ser ni de bon tros tan accentuat com el primer, però va anticipar la tardor “complicada” de la qual advertien els epidemiòlegs i la Generalitat des de fa mesos. En només quatre dies es van detectar 111 morts més de les estimades. I mireu la gràfica europea: la línia vermella és Espanya i la blava és Itàlia. Espanya, el país de la UE on més creixen les defuncions.

Catalunya pateix un segon pic d’excés de mortalitat al setembre

3. Parlant de defuncions, ha mort als 96 anys l’arquitecte Federico Correa, autor d'interiorismes com el de la truiteria Flash Flash o el restaurant Il Giardinetto, o de grans projectes com la reforma de l’Estadi Olímpic, el Museu Episcopal de Vic o la Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona.

Mor Federico Correa, arquitecte olímpic i mestre llegendari

Avui la ciutat viu l’impacte de la desigualtat social i la pandèmia, i el govern espanyol ha consumat la subhasta de fins a 26 elements del front marítim de la Barceloneta, entre els quals destaquen els comerços, aparcaments, restaurants i discoteques que queden a tocar de l’Hotel Arts, com Pacha, Moncho’s i Catwalk. Ahir es va fer l’obertura dels sobres amb les ofertes i, com pronosticaven veïns i empresaris, els actuals propietaris de l’hotel han licitat amb força per tots els espais que els permeten una ampliació d’instal·lacions, i com que els actuals llogaters no podran superar l’oferta, podrien quedar-se amb bona part del pastís.

L'Hotel Arts acapara la subhasta del Front Marítim de Barcelona

I encara sobre la capital del país, una de les mesures que Barcelona ha aplicat per contrarestar els efectes de la pandèmia ha sigut una rebaixa del 75% de la taxa de les terrasses. Ara aquesta reducció es vol mantenir de manera permanent tot l’any vinent, segons la proposta de les ordenances fiscals per al 2021 que ha fet el govern d’Ada Colau.

I per cert, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat els tràmits per retirar la Medalla d’Or de la Ciutat al rei emèrit Joan Carles I. La decisió s’haurà de ratificar en el ple del 30 d’octubre. 

4. Dues notes econòmiques: La multinacional dels Països Baixos AkzoNobel ha comprat la divisió de pintures decoratives de la històrica empresa catalana de pintures Titan, de la família Folch Rusiñol, segons van informar ahir les dues companyies.

La catalana Titán es ven el negoci de pintures decoratives a AzkoNobel

El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va afirmar ahir que la fusió amb Bankia estarà llesta el primer trimestre del 2021. Per cert, va dir també que la morositat no ha pujat encara malgrat el context de crisi.

5. A opinió, en Joan B. Culla suca pa amb el vídeo de Viva el rey. Pregunta als "participants en el sensacional vídeo: ¿s’adonen que una iniciativa semblant seria senzillament inimaginable, inconcebible, grotesca a Suècia, als Països Baixos, al Regne Unit? ¿Són conscients de la confessió de feblesa, de fragilitat, de vulnerabilitat institucional de la Corona que comporta haver cregut necessari aplegar i publicitar aquests cent vuitanta-tres visques al rei? Quan la monarquia esdevé només la d’un hemisferi ideològic, polític i social, quan per fer-li visitar una porció del regne cal imposar-hi un estat de setge fàctic, aquella monarquia té els anys comptats. I bé, modestament, ¿l'independentisme català no ha contribuït de forma substantiva a aquest escenari?"

Estem tan malament?

6. Aquest vespre a les 9, el Barça jugarà contra el Ferencváros a la Champions. En Toni Padilla repassa la connexió històrica del Barça amb el futbol hongarès, que va ser el millor del món als anys 50 gràcies a jugadors com Kubala, Kocsis i Czibor.

Més dolça és la història que el present. Més problemes per al president Bartomeu: els jugadors del Barça no s’asseuran demà a la taula per negociar la rebaixa salarial que proposa el club arran de la crisi del covid-19. Però el que no accepten és una negociació col·lectiva, i a la mateixa taula on seuen els empleats, ja que els seus contractes tenen clàusules addicionals i plusos per títols que volen mantenir. Per aquest motiu la gran majoria dels futbolistes –no tots– van enviar un burofax de disconformitat a la directiva. El club xifra en un 25% l’import de la rebaixa, i vol enllestir-ho abans d’acabar l’any.

Els futbolistes del Barça, per ara, no s’asseuen a negociar la rebaixa salarial

7. I acabem amb aquest foto de James Redford, fill de Robert Redford, que ha mort als 58 anys. Els problemes de salut han acompanyat James Redford durant molts anys. Amb només 15 anys li van diagnosticar una malaltia autoimmune que afecta el fetge. El fill del veterà actor Robert Redford es va dedicar al documentalisme i va ser reconegut per la seva faceta d’activista. Robert Redford, que ara té 84 anys, ja havia perdut un altre fill abans, fa 60 anys.

Mor als 58 anys James Redford, fill de Robert Redford

Fins aquí les claus del dia. Tornarem amb l’anàlisi, i per a qualsevol última hora (algun dia haurem de saber la sentència del major Trapero) disposeu de l’Ara.cat.