177 morts a Catalunya, 1.849 en total, i els autònoms catalans van pagar ahir uns 160 milions d’euros: les claus del dia, amb Antoni Bassas (01/04/2020)

Les propostes de l'ARA per començar la jornada ben informats
Coronavirus a Catalunya: l'última hora de la pandèmia, en directe

Bon dia des de l’ARA. Avui estrenem mes: és dimecres, 1 d’abril del 2020. I els ruixats intermitents continuaran avui i, en menor mesura, encara demà. Afectaran sobretot les comarques del sud, però a les hores centrals del dia plourà en molts indrets. Avui farà més fred que ahir a l'espera que divendres les clarianes permetin recuperar com a mínim els 15 graus.

1. Les xifres: en les últimes 24 hores, a Catalunya hi ha hagut 177 morts. En total, 1.849 persones han perdut la vida al nostre país a causa de complicacions associades al coronavirus, 75 de les quals arran del brot a Igualada.

Baixa la xifra de casos nous i de morts a Catalunya pel coronavirus

Si mirem al conjunt d’Espanya, tenim dues dades que destaquen: el de nombre d’ingressats a l’UCI i el de morts per cada 100.000 habitants.  D’ingressats a l'UCI, tant Madrid com Catalunya presenten un percentatge semblant de malalts, un mica per sobre del 20%. És una dada que fa patir.

Situació límit a les UCI d'almenys sis comunitats autònomes, que intenten ampliar llits

En el cas dels morts per cada 100.000 habitants, la situació és molt diferent: Madrid, Castella-la Manxa i la Rioja queden per damunt de Catalunya. Els morts a Madrid més que doblen en proporció als que hi ha a Catalunya: 54 a Madrid, gairebé 22 a Catalunya.

I una pregunta: per què Andalusia, amb més habitants, té moltes menys víctimes, o per què Madrid i Catalunya, sumades, acumulen el 60% dels morts, però plegades no passen del 30% de la població? Els experts n'avancen algunes hipòtesis: la densitat de població (molta gent en menys espai), el pes del turisme fins que se'n va anar tothom, l’obertura econòmica i la mobilitat dels ciutadans...

Llarga cua als serveis socials del Raval en ple confinament

De fet, mirin com estem a Barcelona en aquesta foto de portada del diari: desenes de persones feien cua ahir al Raval per rebre les ajudes socials anunciades per l’Ajuntament de Barcelona. I és que l'emergència social comença a fer forat.

2. Per això ahir el consell de ministres va aprovar un pla de mesures: ajornament de sis mesos de les quotes de la Seguretat Social, sense recàrrecs ni interessos, per als mesos de maig, juny i juliol; i ajornament de les quotes d’autònoms, però no condonació. És un cop per als autònoms, que ahir ja van pagar el març.

Sánchez rectifica amb noves mesures per a autònoms i famílies

Es calcula que sis de cada deu empleats per compte propi han suspès l'activitat des que va començar el confinament. A Catalunya hi ha 549.000 treballadors per compte propi.

Ahir els autònoms de tot l’Estat van ingressar 800 milions d’euros a la Seguretat Social, uns 160 dels quals des de Catalunya.

El govern espanyol també va prohibir el tall dels subministraments d’aigua, llum i gas a totes les cases.

Podran rescatar les aportacions fetes a plans de pensions les persones afectades per un ERTO i els autònoms que hagin cessat l'activitat per la pandèmia.

El govern també va confirmar una moratòria de sis mesos per als desnonaments, i que els lloguers no podran pujar de preu durant sis mesos.

3. Mentre duri el confinament, el transport públic serà gratuït a l’àrea metropolitana de Barcelona. La mesura és pensada per als treballadors dels serveis essencials autoritzats a desplaçar-se tot i l’estat d’alarma. 

4. Un tema delicat: en un moment de recursos limitats als hospitals i una allau de pacients, com han d’actuar els sanitaris? Salut prioritza els pacients amb més garanties per sortir-se’n, “posant-hi sentit comú”. Per als pacients de 80 anys estableix oxigenoteràpia amb mascareta i, si no hi ha millora, després de quinze minuts es pot “considerar tractament de confort” amb morfina. Per als pacients d’entre 75 i 80 anys amb bon estat de salut sí que es preveu la respiració assistida, així com per als que tinguin menys de 75 anys. No obstant això, el document deixa clar que l’edat, tot i ser “un criteri important” perquè es relaciona amb els anys de vida salvats, “no ha de ser mai l’únic criteri a l’hora de decidir la limitació d’esforç, i cal considerar els afectats amb màxima possibilitat de supervivència”.

Salut prioritza els pacients amb més garanties per sortir-se’n

5. I on la situació es considera “desesperada” és en algunes residències de persones grans. El Govern va haver d’intervenir la Residència Sant Adrià de Besòs perquè la direcció “hi va renunciar”. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet també va demanar auxili per a la Residència Ramon Berenguer: en les últimes hores hi han mort 4 persones i tenen la meitat dels residents (72 de 144) aïllats. A més, ahir també es va saber que 17 avis més havien mort en centres de Parets del Vallès i Lleida.

6. I el món, què fa? El ministre de Finances neerlandès, Wopke Hoekstra, va admetre ahir no haver “mostrat prou empatia” amb els països del sud d’Europa quan demanaven més solidaritat financera. Diu que els Països Baixos estan disposats a parlar de diners i fins i tot de posar en marxa instal·lacions mèdiques en països de la UE com Espanya i Itàlia.

7. Donald Trump aquesta matinada ha comparegut davant els nord-americans per dir-los que venen dues setmanes molt dures, com si ell mateix ho hagués integrat, finalment, als seus càlculs polítics, i ha tornat a parlar de les xifres que indiquen, en el millor dels casos, fins a 240.000 morts al país. "Seran dues setmanes difícils. Com a nació, ens enfrontem a unes setmanes complicades mentre ens acostem a aquell dia tan important en què veurem que les coses milloren. De sobte. I serà com veure una primera llum".

8. Acabem recomanat-los un parell d’articles. El de Josep Ramoneda, que diu: “Cal acabar amb la brutal reducció a estricte Homo economicus a què ens havien conduït les ideologies dominants en aquests darrers temps. I això vol dir reconstruir l’economia a partir del reconeixement que hi ha sectors clau –com per exemple el sanitari– que no es poden sotmetre a la lògica del mercat”. 

Qui omplirà el buit?

I aquest altre, “La intimitat”, de Ferran Sáez Mateu, sobre el fet d'estar tancats a casa: “Etimològicament, l’íntim és el que està molt endins o, fins i tot, el que està més endins que qualsevol altra cosa. Més enllà d’allò que és íntim –és a dir, d’allò que està més a l’interior– ja no hi ha res. Parlem de roba íntima, o de relacions íntimes, o d’espais d’intimitat. A diferència de Montaigne, la vida reclosa que portem ara no és el resultat d’una decisió voluntària. Tot i així, algunes de les conseqüències del confinament són potser les mateixes. Quan ens connectem amb amics o companys de feina, veiem el nostre propi rostre a la pantalla. Les persones amb qui parlem també veuen el seu. Veure’ns a nosaltres mateixos, desdoblats, en una reunió, és un fet insòlit. En la mesura que ens fa contemplar la realitat d’una altra manera, aquesta intimitat sobtada hauria de servir d’alguna cosa, tant a nivell individual com col·lectiu".

En això estem. Que tinguem un bon dimecres.