Més il·lusió que por a les escoles, es continuarà dient CaixaBank i “Europa és un «fake»” diu a l’ARA un refugiat a Lesbos: les claus del dia, amb Antoni Bassas (15/09/2020)

És dimarts, 15 de setembre del 2020. Avui les màximes tornaran a fregar els 35 graus a Ponent i la sensació tèrmica serà clarament d'estiu a la costa. Dimarts amb estones de cel enterbolit o mig ennuvolat.

1. El Govern va endurir ahir les mesures per frenar contagis de covid als municipis de Girona i Salt. Les restriccions se centren sobretot a l’hostaleria, on es limita al 50% l’aforament de bars i restaurants tant a l’interior dels locals com a les terrasses i s’elimina el consum a les barres. Tot això entrarà en vigor previsiblement demà, quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat.

Aquesta és la dolenta. La bona és que ahir va ser el primer dia de curs, vam tornar a veure canalla amb motxilles pel carrer i va semblar que la vida tornava a la normalitat.

Els periodistes de l’ARA van trobar més il·lusió i ganes que no pas por, amb els nens i nenes donant lliçons de sentit comú amb frases del tipus “Tots sabem el que hem de fer, no costa tant”. A l’acabar la jornada, els mestres deien que estaven cansats per la tensió que tot sortís bé.

Parlant d’això, avui expliquem que hi ha famílies de Barcelona que s’han empadronat al poble on tenen la segona residència o d’on prové la família. Són famílies amb fills que han canviat l’àrea metropolitana per un entorn rural.

2. El protagonista polític del dia és el president Artur Mas. Va anunciar que es quedava al PDECat, que no es volia enfrontar electoralment amb el president que ell va proposar, Carles Puigdemont, i que no estava gaire content: “Veient les esquerdes que hi ha i la falta d’unitat en el projecte sobiranista i veient, fins i tot, les esquerdes que s’estan produint dins del meu espai polític, avui, quatre anys després d’haver marxat, estic trist, decebut i empipat. Com que no em vull quedar amb aquests sentiments vull ajudar en el futur a treballar per recompondre aquestes unitats: la del projecte sobiranista i la del meu espai polític”.

Mas va qüestionar que el president Torra cessés la consellera Chacón i cap conseller d’ERC per lluitar contra el covid.

3. I, mentrestant, la repressió continua acarnissant-se: la Fiscalia demana penes d’entre tres i cinc anys de presó per a quatre activistes dels CDR acusats de desordres públics per tallar la ronda de Dalt de Barcelona a la vaga general independentista del 8-N.

4. Només tres dies després de la contundent derrota del govern espanyol al Congrés pel decret dels romanents dels ajuntaments va arribar la rectificació. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar que portarà un decret nou al consell de ministres per aprovar algunes mesures que oxigenin les finances dels ajuntaments, com l’eliminació de la regla de despesa per al 2020. Ja veurem en quants diners es converteix la rectificació. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, estava contenta, però demanava més al govern espanyol: “Cal habilitar que els ajuntaments puguem actuar i cal acabar amb un marc normatiu que ve de l’època del PP i que ens té lligats de peus i mans. Hem tingut una davallada d’ingressos, en el cas de Barcelona d’un 20%, i tenim més despesa social que mai”.

5. I parlant de l’alcaldessa barcelonina, no us perdeu la crònica que firma Xavier Grau del Cerro d’un col·loqui ahir al conservadoríssim Círculo Eqüestre de Barcelona.

El president de la patronal catalana, Josep Sánchez Llibre, va dir: “Tenim una pedra a la sabata, que és l'alcaldessa Ada Colau”, a qui va qualificar d’“autoritària que no dialoga”, i la va culpar d’“arruïnar” el comerç. El president de Fira de Barcelona, Pau Relat, va donar bones notícies: el MWC se celebrarà i amb un bon nivell d’inscripcions, i la pandèmia no retardarà l’ampliació de la Fira.

6. Al PP saben que tenen un problema greu que pot acabar portant davant el jutge Rajoy, Fernández Díaz i Cospedal. I Pablo Casado no els pensa ajudar si això passa: “Em vaig comprometre a deixar anar amarres amb qualsevol conducta no exemplar que hagués passat al partit durant el passat. Estic disposat a ser exemplar i a dir «qui la fa la paga?» Doncs clar que sí, aquest és el meu compromís amb els meus afiliats i amb els espanyols que estan farts d’aquest tipus de casos”.

7. A la secció d’Internacional, ahir Cristina Mas va parlar amb Yakoub Shabani, un refugiat a Lesbos. Hi va arribar el juliol del 19 en pastera, després de mil patiments. I va descriure així el camp de Mória que es va cremar: “És un lloc que no lliga gens amb la idea teòrica que jo tenia d’Europa. Hi ha robatoris, violència i una tensió permanent perquè les necessitats bàsiques no estan cobertes. Hi ha un sol lavabo per a centenars de persones i t’has de passar tot el dia fent cua per un menjar escàs i de mala qualitat. Vius amb la por que et facin mal o et matin, no hi ha prou aigua corrent i la falta d’informació és total. Allà perds la humanitat. Europa és un fake. Lesbos és un centre creat per demostrar a la gent que busca protecció que no són benvinguts a Europa”. Quina vergonya que fa que et diguin això.

8. Avui Albert Martín, a Economia, explica molts detalls de la fusió CaixaBank-Bankia. Els equips negociadors continuen fent números per arribar al moment eureka: la denominada equació de bescanvi d’accions, que en la pràctica determina quant val un banc, quant val l’altre i, per tant, quantes accions de Bankia equivalen a una acció de CaixaBank. (Cal recordar que en els últims dos anys l’acció de CaixaBank s’ha devaluat un 47%, mentre que la de Bankia ho ha fet en un 56%.) Així com el preu no està decidit, el que sí que ho està són la marca i la seu de la futura entitat. CaixaBank es mantindria com a nom, lògic atès el deteriorament d’imatge que arrossega Bankia per l’època en què va tenir Rodrigo Rato al capdavant. CaixaBank, a més, ha invertit grans quantitats en situar la seva marca com una de les més conegudes d’Espanya. O sigui que l’estrella de Miró no desapareixeria. Al mateix temps, València seguiria sent la seu oficial de l’entitat. En aquest sentit, el Cercle d’Economia i la Fira de Barcelona van donar ahir el seu vistiplau a la fusió de CaixaBank i Bankia amb una condició: que les decisions de l'entitat es continuïn prenent des de Barcelona. “L’únic que demanem és que quan truquem a CaixaBank truquem a Barcelona”, va dir Javier Faus, president del Cercle d’Economia

9. I acabem dient adeu a un artista, ninotaire, el Fer, que va morir ahir als 71 anys. Director d’El Papaus i d’El Jueves, feia l’acudit de l’Avui (ara El Punt Avui) des del 1987.

Ja sé que s’acostuma a dir de tothom que es mor, però el Fer era molt bona persona i, malgrat la seva timidesa, o potser per això, era un home que sabia fer contactes i amics. Així va impulsar la creació del premi Internacional d’Humor Gat Perich. Al cel sigui.

Fins aquí les claus del dia. Tornem d’aquí uns minuts amb l’anàlisi de l’actualitat.