Acord de 750.000 milions a la UE, 140.000 dels quals per a Espanya; Puigdemont parla de contactes “incipients” amb Junqueras, i comença el judici a la mesa del Parlament del Procés: les claus del dia amb Antoni Bassas (21/07/2020)

Bon dia des de l’ARA. És dimarts, 21 de juliol del 2020. Avui entrem en un període de tres dies amb temperatures de les més altes que hem tingut fins ara, amb màximes prop dels 40 graus a Ponent. Avui els núvols seran més escassos que ahir però a la tarda encara hi haurà algunes tempestes al Pirineu.

1. Acord a la Unió Europea. Després de quatre dies i dues nits, aquesta matinada els 27 estats membres han trobat la manera de segellar un acord històric per la seva magnitud i pels tabús que trenca, però amb àmplies concessions al nord: menys ajudes directes, més control sobre els diners i més xecs de compensació.

Espanya rebrà 140.000 millons, la meitat dels quals (72.000) seran ajudes a fons perdut. El pressupost de 750.000 milions d’ajudes s’ha mantingut. En concret, la UE ha aprovat ajudes directes per valor de 390.000 milions i crèdits per valor de 360.000 milions.

A la crònica que ha firmat la Júlia Manresa des de Brussel·les, i que trobareu a la web, hi diu que tenint en compte que els països del club dels frugals (els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca), a més de Finlàndia, no volien ni un euro d’ajudes directes, la concessió és important, però al mateix temps rebaixa la línia vermella i simbòlica dels 400.000 milions que s’havien marcat els països del sud, apuntalats per França i Alemanya. A més, rebaixa en 110.000 milions la proposta inicial.

I, doncs, ¿a canvi de què han acceptat aquesta xifra? A canvi d’un augment considerable dels xecs compensatoris, diners que cobren per ser contribuents nets a la UE. Es tracta d'una eina opaca, segons Espanya i França, que advoquen per eliminar-los, però ha sigut l’única manera de convèncer-los.

L’última proposta inclou un mecanisme de control: si, per exemple, el govern neerlandès qüestionés el pla d’Itàlia, el document podria quedar bloquejat durant tres mesos malgrat haver comptat amb l’aprovació d’una majoria qualificada dels vint-i-set governs de la UE.

Espanya serà un dels més beneficiats dels fons i s’obrirà la porta a una primera emissió massiva de deute europeu.

2. Catalunya afronta dues setmanes clau per al control dels rebrots.

El departament de Salut ofereix des de diumenge les dades diàries dels nous contagis –confirmats per proves PCR– I l’evolució és clara: a Barcelona i tretze ciutats més de l’àrea metropolitana els casos no han parat de pujar aquest juliol.

En canvi, les mesures que des de fa dues setmanes s’apliquen al Segrià poden haver influït en un canvi de tendència a la comarca. El Govern ha ampliat les restriccions a Figueres, que en un mes ha passat de no tenir positius a una mitjana de 10 contagis al dia.

3. Mentrestant, els primers resultats en humans del prototip de la vacuna d’Oxford han mostrat que és segura i que genera una resposta immune, segons publicava ahir The Lancet. Les conclusions es basen en els assajos fets sobre 1.077 adults britànics.

Malgrat les esperançadores dades difoses, els investigadors reconeixen que “queda molt per fer abans de confirmar si aquesta vacuna ajudarà a gestionar la pandèmia, però aquests primers resultats són prometedors, perquè aquesta mena de vacunes es poden fabricar a gran escala”.

4. I, després de 72 hores d’incertesa, la Generalitat va autoritzar ahir la celebració del Festival Grec, el Cruïlla XXS i el Festival de Pedralbes. Són excepcions dins les restriccions a Barcelona pel coronavirus anunciades divendres passat. El permís del Govern arriba després d’un cap de setmana insòlit perquè, tot i que no hi havia una autorització formal, els festivals i les sales de teatre i concerts van estar funcionant tant dissabte com diumenge sota l’empara de l’Ajuntament.

5. El president Carles Puigdemont va parlar ahir en una roda de premsa de presentació del seu llibre de memòries de l’1 d’Octubre, que sortirà a la venda demà passat. Puigdemont va dir que els contactes amb Junqueras són “incipients" i va rebaixar així les explicacions que el líder d’ERC havia ofert diumenge a TV3, assegurant que es parlaven entre dos i tres cops per setmana: “És evident que tots compartim la idea que sense unitat estratègica ens costarà molt plantar cara a aquest poderós adversari que avui coneixem millor que fa tres anys, i confio molt que amb el tercer grau i tot el que pugui venir ens acosti molt més”.

6. Enmig d’un fort desplegament policial per contenir la marxa convocada per l’ANC, Òmnium i els CDR, els agents de la Brigada Mòbil dels Mossos van haver d’endarrerir el cordó policial que havien establert un quilòmetre abans del recinte cistercenc. Alguns dels manifestants van travessar els camps de vinyes per acostar-se al recinte i van seure al mig de la carretera en el moment en què els Mossos reajustaven el dispositiu.

Va ser aleshores quan els agents van reduir una persona acusada de desordres públics, atemptat als agents de l’autoritat, lesions i robatori de la tauleta d’un agent. Es tracta de Toni Cartanyà, secretari de l’alcalde de Montblanc.

L’actuació dels Mossos, que van deixar passar manifestants amb banderes espanyoles de suport als reis, ha estat criticada. Des d’un dels partits del govern, Esquerra, Marta Vilalta deia: "Estem una mica cansats de veure imatges dels Mossos carregant contra l'independentisme, contra independentistes que es manifesten".

Els reis no van ser rebuts per cap autoritat pública, només per l’abat de Poblet, de manera que la visita a Catalunya de Felip de Borbó s’ha reduït a una hora i mitja, dins un recinte emmurallat.

7. I expliquem també que la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, va intentar ahir cessar el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, arran d’una “pèrdua greu de confiança” en la seva gestió després de la renúncia de Mònica Terribas a continuar dirigint El matí de Catalunya Ràdio. Però la mesura no es va aprovar perquè no va obtenir el suport de dos terços del consell de govern, tal com preveu la normativa. Ho explica l’Albert Castellví amb tots els ets i uts.

Fins aquí les claus del dia, en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà per un delicte de desobediència quatre exmembres de la mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya pel paper que van tenir en la tramitació de les lleis de desconnexió. Potser no és tan mediàtic com el judici de l’1-O al Suprem, que va condemnar els presos polítics, però al Palau de Justícia de Catalunya es tornaran a rememorar dates clau del Procés. Els acusats són Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya. A l'ARA publiquem avui un article de la presidenta Forcadell sobre aquest judici.