SALUT
Societat 21/01/2017

El club dels 38 donants VIP de sang

Les persones amb un tipus rar de plaquetes han de fer torns per donar i garantir que hi hagi estoc

Lara Bonilla
4 min
Paqui Antúnez donant sang ahir a la Vall d’Hebron amb Jesús Fernández, un hematòleg que també en dona.

BarcelonaVan molt buscats. Són els donants de sang amb un tipus de plaquetes molt poc freqüent, l’HPA1a-, que han de fer torns setmanals per donar sang i garantir així que sempre hi hagi estoc disponible d’aquest tipus de plaquetes que poden salvar la vida de nadons que pateixen una malaltia molt greu anomenada trombocitopènia neonatal al·loinmune. Com que les plaquetes tenen una durada de cinc dies, els 38 donants amb aquest grup rar s’han d’organitzar perquè sempre hi hagi plaquetes disponibles per si neix un nadó afectat per aquesta malaltia, provocada per la incompatibilitat entre la sang de la mare i la del fetus. Un 3% de la població té aquest grup plaquetari especial, que es reparteix en la mateixa proporció entre homes i dones.

Un d’aquests 38 donants és Jesús Fernández, de 30 anys. El primer cop que va donar sang, quan era estudiant, es va marejar. Avui no només és donant de sang i de plaquetes sinó que, a més, n’ha fet la seva professió, ja que és hematòleg del Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “És una feina molt agraïda quan veus que els pacients tenen garantides les transfusions”, explica.

No tothom pot ser donant de plaquetes o de plasma. És una donació especial i diferent de la de sang. Han de tenir unes venes òptimes perquè el procés és més llarg, d’entre una hora i una hora i mitja. “I les venes han de ser rígides i accessibles perquè no es col·lapsin i el flux sigui ràpid”, indica Fernández. I és entre el grup de donants de plaquetes que es busca els que tinguin aquest grup plaquetari rar. Són donants molt compromesos: cada cinc dies un d’ells ha d’anar a donar sang i la freqüència de les donacions pot ser de 15 vegades a l’any. Els donants s’han d’anar renovant, ja que hi ha un límit d’edat -fins als 70 anys- i a vegades poden desenvolupar alguna malaltia incompatible amb la donació.

“Són donants molt fidels; a vegades se’ls ha de trucar d’un dia per l’altre”, diu Fernández. Ell, com que treballa al Banc de Sang, està de reserva per si algun dels donants falla a última hora. La recompensa, però, és alta. “Em vaig alegrar quan vaig saber que podia donar. És una bona notícia poder ajudar els pacients, i més si són nadons”, indica.

Es calcula que 1 de cada 1.000 nadons neix afectat per aquesta malaltia, que requereix una intervenció immediata. En els casos més greus pot causar hemorràgies intracranials, lesions neurològiques irreversibles i la mort. Per aquest motiu, tot i que se’n detecten pocs casos -entre 4 i 6 sospites a l’any-, el Banc de Sang va ser pioner a l’hora de disposar d’un estoc permanent de plaquetes HPA1a- per garantir el subministrament en 10 minuts a qualsevol hospital. També es fa servir en transfusions a nens.

Grups sanguinis rars

Encara que els grups sanguinis més coneguts són els ABO i l’Rh, hi ha descrits més de 300 grups sanguinis diferents, i una de cada 10.000 persones té una sang que no té el 99,99% de la població. És l’anomenada “sang rara”. El 2005 es va crear una xarxa internacional de centres especialitzats en grups sanguinis estranys, de la qual forma part el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, que permet tenir localitzats els donants de sang rara arreu del món.

Eduardo Muñiz-Díaz, director del laboratori d’immunohematologia del Banc de Sang és un referent en aquest camp. “No podem improvisar i per això busquem proactivament aquests donants amb un fenotip rar per al dia que tinguem un malalt d’aquestes característiques”, assegura. A Catalunya hi ha al voltant de 400 unitats congelades de sang rara i al voltant de 150 donants. “Però tenim identificades unes 500 persones que encara no hem fidelitzat com a donants”, afegeix. Al Banc de Sang reben peticions de tot el món. Ara tenen una petició d’una persona del Japó i fa uns mesos van demanar des de Suècia un donant de sang Diego B negatiu, que, tot i que aquí és una raresa, a Centreamèrica i Sud-amèrica té una prevalença més alta. El Banc de Sang va contactar amb una donant de Tarragona amb aquest tipus de sang i la van enviar a Suècia per si calia fer-la servir en un part de risc. La tendència actual és tenir localitzats els donants per quan sigui necessari en comptes de congelar sang, ja que dura 7 dies, mentre que la fresca en dura 35. És important tenir localitzats els donants rars arreu del món, perquè si reben sang que no és la seva el seu cos pot ser que no la toleri. “Depenent del tipus d’anticòs, les reaccions -diu Muñiz- poden ser molt greus”.

Més d’11.600 donacions durant la Marató 2.0

La Marató de Donants de Sang 2.0 va superar ahir les 11.600 donacions, més que l’objectiu que s’havia marcat. La iniciativa va començar el 13 de gener amb l’objectiu de remuntar les reserves, que havien baixat per les festes de Nadal, el fred i la grip. Ara hi ha reserves per cobrir les necessitats dels hospitals els pròxims 10 dies, un nivell que es considera òptim però que cal mantenir durant la resta de l’any per assegurar que tots els malalts tindran la quantitat que necessitin. El donant número 10.000 va donar ahir sang a l’Hospital Clínic de Barcelona. És Max Rubert, un barceloní A positiu, de 38 anys, que dona sang de manera habitual des de fa anys.

Una de cada tres persones que ha donat sang s’ha estrenat durant la Marató. Un 60% eren dones i un 30% eren menors de 35 anys.

stats