AFERS SOCIALS

El col·lapse als centres d’acollida de menors s’agreuja

El Govern crea 600 places en nous centres i albergs que seran insuficients per absorbir les arribades del 2018

Els menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya són acollits d’urgència en centres o equipaments temporals. / XAVIER BERTRAL

Les arribades de menors estrangers no acompanyats a Catalunya van disparar-se en l’últim trimestre de l’any passat i aquest gener la xifra va augmentar encara més. Si a l’estiu estaven arribant 150 joves cada mes, a l’octubre la xifra va incrementar-se fins als 200 mensuals i el gener ha registrat un nou pic de 164 arribades, segons les dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els recursos de la Generalitat per atendre aquests menors que arriben sols -principalment del Marroc- fa mesos que estan sobrepassats i això va obligar a finals de l’any passat a projectar tota una nova xarxa amb 600 places d’acolliment d’urgència que actualment ja són insuficients per donar resposta a l’allau de menors que Catalunya espera aquest 2018. Al ritme actual, la xifra de gairebé 1.500 menors no acompanyats arribats el 2017 es repetirà aquest any, segons la directora de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Georgina Oliva.

De les 600 places de nova creació, només 50 estaven previstes en la planificació feta per la DGAIA a principis del 2017 sobre les necessitats de protecció d’infants i adolescents a Catalunya. La realitat i la gravetat del fenomen, però, van obligar a afegir 550 noves places exclusivament per atendre aquests joves estrangers que es troben sense cap tutela. Els centres convencionals de la DGAIA van quedar curts, tot i que en l’últim trimestre de l’any es van obrir nou instal·lacions més on el 100% dels joves acollits -204 en total- són estrangers no acompanyats.

En paral·lel, ha calgut habilitar recursos excepcionals d’acollida en cases de colònies i albergs, aprofitant que molts estan desocupats durant la temporada d’hivern. Tot i que, en un principi, el Govern va projectar que en caldrien quatre (un per demarcació), ja n’hi ha sis en marxa amb 135 joves. “Anem a un ritme d’obertura d’un nou alberg per setmana”, explica la directora de la DGAIA. Actualment, hi ha tres albergs funcionant com a centre de primera acollida a la demarcació de Barcelona, dos a la de Lleida i un a la de Girona. En tots, insisteix Oliva, s’hi ha reproduït el sistema d’atenció dels centres convencionals i s’ha contractat personal i educadors extres per fer aquesta primera atenció.

En les pròximes setmanes, s’obriran dos albergs més. El recurs ha anat bé per parar el cop, però no podrà ser permanent perquè, amb l’arribada de la primavera, les colònies escolars i les d’estiu, molts d’aquests equipaments hauran de quedar alliberats, reconeix la directora de la DGAIA. A banda, també s’han habilitat pisos assistits per als joves d’entre 17 i 21 anys.

Sense resposta de l’Estat

La previsió és que el degoteig diari d’arribades de menors es mantingui i això fa que la DGAIA ja estigui treballant en un pla que preveu la creació de noves places. “En caldran més que les que vam posar en marxa el 2017 perquè la previsió és que es repeteixin les 1.500 arribades”, avança la responsable de la DGAIA. A més, apunta que si França tira endavant l’enduriment de les condicions d’acollida a aquests joves, l’efecte sobre les xifres de Catalunya serà encara més gran.

Davant d’aquesta “emergència de país”, el departament d’Afers Socials ja fa mesos que ha creat una taula per coordinar-se amb diferents departaments de la Generalitat. “No estem parlant d’infants que necessiten protecció convencional, sinó que en molts casos són joves que volen papers i feina i als quals hem de garantir un itinerari d’inserció”, insisteix Oliva.

Alguns dels que arriben tenen familiars ja aquí amb qui s’intenta contactar per facilitar l’acollida. En altres casos, però, la Generalitat treballa en un pla de mentors que ajudin aquests joves en el seu procés gens fàcil d’integració. Confia assajar-lo en els pròxims mesos.

Perquè tota la maquinària de la inserció s’activi, però, el primer que cal és que els joves aconsegueixin els papers i l’autorització de residència. La DGAIA lamenta que el tràmit, que és competència del govern espanyol, s’hagi convertit quasi en una missió impossible: els permisos que s’atorgaven en tres setmanes ara estan trigant nou mesos.

La DGAIA ja ha demanat al govern espanyol que s’impliqui per donar suport a les comunitats que estan patint més el fenomen. En una carta conjunta amb els serveis socials de Barcelona, han instat l’Estat a fer un repartiment més equitatiu dels joves entre les diverses comunitats per millorar l’atenció. A la carta, explicaven que molts joves manifesten que arriben a Barcelona després que un professional els hagi comprat el bitllet de transport, una afirmació que no han pogut contrastar les autoritats catalanes.

El govern espanyol no ha mogut peça encara ni s’ha compromès a res. Oliva subratlla que tot el pla d’atenció d’urgència de la Generalitat s’ha desplegat en un context “d’intervenció econòmica i política” a Catalunya i gràcies a la col·laboració de moltes entitats.

Etiquetes

Més continguts de