La col·lecció del Macba mira cap a Catalunya
El Macba presenta la seva col·lecció amb l'anunci d'una nova línia d'investigació centrada en l'arribada de la modernitat artística a Catalunya als anys 50, i la posa en relació amb el context internacional.
BarcelonaLa presentació d'enguany de la col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona arriba plena de novetats: ocupa el doble d'espai que les anteriors, incorpora les adquisicions recents i puja a les sales obres que no havien estat exposades gairebé mai. I, a més, ofereix un primer tast d'una nova línia d'investigació centrada en el context català que el museu seguirà explorant els pròxims anys.
La tesi que articula les més de cinc-centes obres exposades a la primera planta del museu mira, per primera vegada, cap a l'arribada de la modernitat artística a Catalunya. Mentre que a la resta Europa l'eclosió de les avantguardes es va produir durant les dues primeres dècades del segle XX, a Catalunya van arribar als anys cinquanta. Segons Bartomeu Marí, director del museu, amb aquesta nova línia el Macba té la voluntat d'escriure un nou cànon no només de l'art català sinó també del model de museu que volen construir.
A l'inici de l'exposició, les fotografies de la casa Ugalde , dissenyada per Josep Antoni Coderch, i La Ricarda, d'Antonio Bonet Correa, posen de manifest com el racionalisme, quan arriba a Catalunya, es mediterranitza . La Ricarda, a més, va ser un lloc de trobada d'artistes com Antoni Tàpies i Mestres Quadreny i la llavor del Club 49, una agrupació que va constituir un alè de modernitat en el panorama de la dictadura. Aquest discurs de l'arquitectura culmina amb les noves formes de viure que va proposar el Walden 7, de Ricard Bofill, mentre que a l'altre extrem de l'exposició els comissaris exploren el sorgiment del pop art anglès com a influència d'artistes catalans com Antoni Miralda.
Per traçar les línies d'aquesta narració, el Macba ha comptat amb la col·laboració del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i la Biblioteca Nacional de Catalunya, que han prestat obres i documents per a l'exposició. I vista la importància dels fons que custodien, Marí ha dit que les aliances es poden mantenir en el futur.
La relació amb el MNAC
Sobre la relació que hauran de tenir a partir d'ara el Macba i el MNAC, si el museu contemporani focalitza l'interès en l'art modern català, Antònia Maria Perelló, conservadora del Macba i comissària de l'exposició juntament amb Bartomeu Marí, ha afirmat que la qüestió no és tant el límit temporal que abastin els museus com la línia de cada un.
El MNAC és un museu nacional i de caràcter històric, i Perelló troba legítim que cobreixi l'art català fins a l'actualitat, ja que el Macba, com es pot veure a l'exposició, fa una lectura que va més enllà de l'estrictament històrica de l'art català del mateix moment. D'una banda, el posa en diàleg amb l'art internacional i, de l'altra, posa en relació les arts plàstiques amb l'arquitectura i el disseny. Una línia, aquesta última, en la qual Perelló ha afirmat que el museu posarà més l'accent a partir d'ara. De fet, Marí ha afirmat que aquesta relació art-arquitectura-disseny defineix la cultura catalana fins als anys vuitanta.
