"El que ha passat a Vacarisses era previsible i evitable", segons els geòlegs

El Col·legi de Geòlegs critica que Renfe i Adif no hagin volgut participar de l'observatori de riscos

La geologia del terreny era l'ingredient natural i la pluja ha estat l'empenta final perquè es produís l'esllavissada a Vacarisses que ha fet descarrilar un tren de Rodalies carregat de passatgers i ha provocat una víctima i diversos ferits aquest dimarts. L'incident, malgrat tot, era "previsible i evitable", assegura el geòleg Joan Manuel Vilaplana, que forma part del grup de recerca de Riscos Naturals de la UB (RisKNat) i és membre de l'Observatori GeoRisc. 

"Els geòlegs estem preparats per identificar el risc de caiguda d'un talús per exemple, no sabem quin dia pot passar, però sí les condicions que poden desencadenar-ho", insisteix Vilaplana. Assegura que hi ha mecanismes que permeten detectar les zones crítiques i caracteritzar-les, i actuar de manera preventiva.

En la mateixa línia el president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Ramon Pérez, ha afegit que la pluja ha estat un desencadenant i no "la responsable" del que ha passat. "Habitualment, una zona no passa d'una percepció que estava perfecta a caure", ha recordat.

Tots dos experts coincideixen que l'accident a Vacarisses evidencia que cal crear protocols d'acció que puguin prevenir situacions d'acord amb els riscos que s'identifiquin prèviament i això passa per compartir molta més informació i treballar-la a fons. Les actuacions que Adif va fer fa un any en aquest punt, col·locant una malla de reforç "han fallat", conclou Vilaplana. Sobre la inspecció que l'empresa assegura que va fer el dia abans dels fets a la zona considera: "Les vigilàncies i monitoratge han de ser rigorosos, jo no sé el que van fer, però aquestes tasques acostumen a ser cares i em temo que aquí no ho han fet", ha lamentat. 

L'enginyer geotèrmic Marc Esquius opina que és difícil valorar si Adif ha actuat bé perquè no es coneixen els detalls de les inspeccions fetes. "Potser era pitjor per a ells parar el servei que assumir el risc", aventura. En altres punts amb riscos semblants, ha repassat, s'ha optat per solucions com elements de contenció metàl·lics o de contenció, bolons (claus llargs que es claven a la pedra) o pantalla dinàmica, que és com una reixa de les carreteres però molt més potent. A països com Suïssa, repassa, fan una galeria que és com una visera sobre la via i allà cauen les pedres si es desprenen.

Un inventari urgent de punts crítics

Catalunya necessita de manera urgent un inventari de riscos geològics (esllavissades i despreniments) exhaustiu i complet, insisteix el president del Col·legi de Geòlegs, que reivindica la feina que s'està fent des de l'Observatori GeoRisc creat l'any passat. Pérez lamenta que ni Adif ni Renfe han accedit a sumar-s'hi ni han aportat les seves dades ni assistit a cap de les reunions malgrat haver-los convidat a ser-hi diverses vegades. "Cada entitat té la seva base de dades i no té perquè compartir-la i Adif té el seu mapa de risc, és l'eterna discussió perquè ningú vol deixar anar lo seu", critica l'enginyer geotècnic Marc Esquius.

En canvi, a l'observatori s'hi apleguen l'Institut Cartogràfic de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat, Protecció Civil i el RACC, entre d'altres, explica el president del Col·legi de Geòlegs. Les dades que s'hi estan recollint no només serveixen per construir un mapa de riscos, sinó que confia que donin altres fruits. 

Un dels més importants, reivindica, és la creació de protocols similars als que ja existeixen i funcionen en casos de pluja intensa amb l'INUNCAT o de neu, amb el NEUCAT. "S'hauria de poder activar el LLISCAT quan hi hagi risc d'esllavissades i per això cal partir d'uns indicadors com pot ser la pluja i poder activar processos i fer vigilància també", diu Pérez. "Si el canvi climàtic ens ha de portar situacions de grans xàfecs que poden ser detonants de situacions així, cal com més aviat millor posar-s'hi i treballar-hi perquè sempre és millor invertir per prevenir", ha opinat.

Més continguts de