SALUT

Com combatre l’ansietat del clímax del Procés

Els experts avisen que l’angoixa i la tensió no han de dominar el dia a dia de les persones; cal afrontar-les

Els atemptats de l’agost i l’actualitat política han provocat que molts catalans es qüestionin la seva seguretat i el seu benestar emocional. / EFE

El conflicte polític que viu Catalunya no ha parat de pujar de to en les últimes setmanes. L’angoixa i la tensió són cada cop més presents atesa la incertesa de l’actualitat nacional. Pels experts aquest xoc emocional és equiparable a la commoció que va provocar l’atemptat terrorista del passat 17 d’agost. Ambdues situacions han provocat que la gent es qüestionés la seva seguretat i la dels seus coneguts, així com el seu benestar emocional i la sensació de suposat control. Moltes persones estan descobrint que el món és un lloc convuls, perquè mai s’havien qüestionat aquests valors.

Davant d’aquesta situació, el departament de Salut assegura que està preparat per afrontar els possibles casos que requereixin l’atenció d’un expert. Justament aquesta setmana des del departament s’ha difós un vídeo a les xarxes socials en què es donen un seguit de consells per afrontar la tensió. Entre les recomanacions hi ha la protecció de la sobreinformació, no deixar de fer aquelles activitats d’oci que ens permetin desconnectar, mantenir una alimentació saludable, dormir prou hores i no perdre el sentit de l’humor. Els psicòlegs consultats per aquest diari remarquen que la tensió i l’angoixa que es poden sentir no han de fer perdre en cap moment les ganes de sortir, riure, descansar i alimentar-se bé.

La votació i les càrregues policials de l’1 d’octubre, expliquen des de Salut, no han estat determinants per publicar el vídeo. “El Consorci Sanitari de Barcelona ja havia posat en marxa un programa de reforç del tractament de trastorns per estrès postraumàtic o agut”, i ara només s’han “reforçat” per les “petites alertes” que han rebut des dels diferents punts on hi va haver càrregues policials. Encara és massa d’hora per donar xifres d’afectats, ja que els processos psicològics no són com els traumes físics i les ferides triguen més a aparèixer. En molts casos poden passar setmanes o mesos abans que una persona prengui consciència del que ha viscut i s’adoni que l’angoixa o l’insomni que pateix -entre d’altres- en són la conseqüència.

Una catarsi col·lectiva

Malgrat les conseqüències negatives que tenen els fets viscuts, Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en victimologia, recorda que se n’ha d’intentar trobar la part positiva “tant a nivell individual com col·lectiu”. “Reconèixer el patiment fa aflorar la nostra valentia emocional, que ens permet créixer com a persones”, concreta.

A més, “com que és una situació que ha viscut tota la ciutadania, parlar-ne demostra a l’individu que no està sol”, una de les principals mancances que sovint tenen els pacients psicològics. La situació, a més, ha propiciat la creació de nous vincles socials, i ha vet valer el proverbi que diu que “una pena compartida és mitja pena”.

En aquesta mateixa línia s’expressa Júlia Pascual, psicòloga membre del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC): “El més important és que tothom entengui que els problemes psicològics són totalment democràtics i afecten indistintament de la classe social, el sexe o el partit polític”. Pascual, però, alerta que aquests dies la població s’està deixant atrapar per les urpes del “dubte patològic, que ens planteja preguntes a les quals ningú té resposta, cosa que ens angoixa i ens fa perdre el control d’allò que sí que podem saber ”, adverteix.

En aquest sentit, Pascual demana que es limiti l’ús dels mitjans de comunicació, no per “desinformar-se sinó per evitar la saturació, així com no parlar constantment sobre el que passa”. Quedar-se mirant debats televisius fins a altes hores de la nit, per exemple, no donarà resposta a cap de les preguntes i només augmentarà la nostra por i els nervis. Cal “calmar la nostra ment perquè no ens arrossegui”, aconsella Alfageme, i començar a treballar, així, la nostra educació emocional, poc acostumada a afrontar situacions com aquesta. “Acceptar la incertesa és molt difícil per a l’ésser humà, però també ens hi hem d’acostumar”, apunta Pascual.

Fonts de Salut remarquen també que el primer que ha de fer la ciutadania és “entendre que davant de situacions com aquestes, l’angoixa és una resposta normal que no ens ha de fer pensar que estiguem bojos o malalts”.

Integrar el record traumàtic

Tot i la necessitat de no deixar-nos superar per les imatges, els pensaments i els dubtes d’aquests dies, tampoc podem girar full sense haver-ho superat. “És molt important comprendre-ho i actuar després d’escoltar el nostre cos i saber què necessita”, matisa Alfageme. El benestar emocional, que s’ha fracturat, necessita recompondre’s. Aconseguir-ho passa per potenciar les activitats creatives que permeten “buidar la motxilla emocional” i mantenir l’humor per desconnectar sense oblidar. “Forçar l’oblit és el pitjor que podem fer davant d’un fet traumàtic, perquè fa més profundes les ferides i acaba desencadenant reaccions contraproduents per a les persones al cap del temps”, afegeix.

“Hem de ser valents i deixar que actuïn els nostres propis mecanismes de resiliència; i, quan tot sols no puguin, demanar ajuda al personal especialitzat”, relata Alfageme. Les psicòlogues afirmen que el millor indicador per saber si s’està superant el trauma emocional és veure si, recordant-lo, el dolor continua sent igual o inferior. “Si amb el temps l’angoixa i el dolor disminueixen i no ens dominen, les coses s’estan fent bé”, reblen.

Més continguts de