PANDÈMIA
Societat 12/04/2020

Com comptar els morts que no es veuen

El registre oficial de morts per covid-19 denota mancances de difícil resolució, alerten els experts

Xavier Pujol Gebellí
4 min
Un dipòsit de fèretres habilitat a l’aparcament del complex funerari del Tanatori de Collserola.

BarcelonaEl nombre oficial de víctimes mortals per la pandèmia del SARS-CoV-2 s’acosta a les 3.600 a Catalunya i les 17.000 al conjunt d’Espanya. Tot i que el president Pedro Sánchez va assegurar que el registre de defuncions és “el més estricte” d’Europa, diversos indicadors el desmenteixen. La realitat és que a hores d’ara no se sap del cert qui ha mort per covid-19 i qui ho ha fet per altres causes. El motiu principal de la discrepància entre les xifres oficials i les que suggereixen diverses fonts estadístiques és que no s’hauria verificat si moltes de les morts registrades eren positives per coronavirus.

Les suspicàcies arrenquen amb els registres de defuncions que comparen la situació actual amb períodes previs. Seria el cas de la ciutat de Barcelona. La regidora de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, assegurava dijous que el nombre de morts durant el mes de març és de 2.629 persones, el doble que el mateix mes del 2019. Una altra dada: la Generalitat xifra les morts per covid-19 a les residències geriàtriques en prop de 1.200 des de mitjans de març. Si es té en compte que al sector s’hi comptabilitzen prop de 1.000 morts cada mes, és obvi que les xifres no quadren. A moltes residències han mort interns amb símptomes compatibles amb la covid-19 -sense test que ho verifiqui- i el nombre de confirmats com a positius és molt inferior. I si anem a les UCI ens trobem que moltes de les defuncions que s’hi registren no consten com a positius per coronavirus malgrat tenir-ne els símptomes.

Un decalatge de 600 morts

¿Fins a quin punt estem parlant de casos anecdòtics o d’una situació generalitzada? El sistema europeu de monitorització de la mortalitat diària (euroMoMo) assenyala Itàlia, França, Espanya i el Regne Unit com els països on s’ha disparat el nombre de morts respecte de la mitjana dels últims 5 anys. En aquest temps, no hi ha diferències significatives en les causes de mort tret de la pandèmia de coronavirus. Si apropem la lupa a Espanya, la diferència entre morts esperades i morts reportades s’enfilaria durant el mes de març de les 1.100 a les 1.700 diàries, segons estimacions de l’Institut de Salut Carlos III. Així mateix, en el seu últim informe assenyala que a Espanya hi ha un 51% d’excés de mortalitat i que en algunes comunitats com Castella-la Manxa s’arriba a un esgarrifós 196%. En canvi, a les Illes és només del 21%. Gairebé el 75% de l’excés de mortalitat correspon a persones més grans de 65 anys i són més homes que dones.

Daniel López Codina, investigador del grup de recerca en biologia computacional de la Universitat Politècnica de Catalunya, s’atreveix a donar una xifra de mortalitat basada en els recomptes a Corea del Sud, país amb una piràmide de població que considera equiparable a la dels països desenvolupats i on s’han fet centenars de milers de tests: “Sembla que a tots els països europeus el nombre de morts se situa entre el 0,7% i l’1%”, diu. El grup de López Codina elabora un informe diari que remet a la Comissió Europea. L’informe preveu l’evolució dels tres dies següents de manera molt acurada.

L’investigador diferencia entre taxa de mortalitat real, que seria l’associada al nombre total d’infectats -i que només es pot considerar certa en els països on s’han fet tests massius-, i la reportada, que ve condicionada pel nombre de tests -a Espanya, encara pocs-. També es pot veure afectada, afegeix, pel nombre de morts avaluat. “A molta gent que mor als hospitals, a les residències o al domicili, sobretot als més grans, no se’ls fa el test”, constata. Afegeix que “molt probablement” la saturació del sistema sanitari hi pot haver influït negativament.

Una via errònia per comptar

Experts de l’Institut de Salut Global de Barcelona (IsGlobal) comparteixen aquesta opinió. Sostenen, a més, que la manera com s’estan comunicant les defuncions pot induir a errors. En un article publicat recentment a The Lancet, alerten que les dades no són comparables entre països. Ho atribueixen a l’ús de mètriques diferents i als criteris d’inclusió del covid-19 com a causa de mort. “L’indicador de casos no és bo”, conclouen. Per millorar-lo caldria introduir altres valors com la incidència per població -casos per 100.000 o milió d’habitants- i segregar per edats o per grups de risc amb especial atenció al personal mèdic i sanitari. “Limitar-se a donar xifres de morts reportades no és correcte”.

Molt pocs s’atreveixen a dir el que pot passar en el futur. Un estudi de la Universitat Pública de Washington -tot i que ha estat criticat per alarmista- calcula que el covid-19 deixarà 150.000 morts a Europa, en el que entén que és una primera onada que s’allargarà fins a principis d’agost. A Espanya en seran 19.000. L’estudi apunta que el Regne Unit en patirà més de 65.000, Itàlia 20.000 i França 15.000. El pic de la pandèmia a Europa se superaria a mitjans d’abril, per bé que Itàlia i Espanya ja l’haurien superat i estarien en corba descendent.

stats