A Santa Anna l’essencial és visible als ulls

L'església barcelonina acull un concert solidari pels sensesostre presentat per Ariadna Oltra i amb les interpretacions de David Carabén, Marina Rossell, Manu Guix i Àngel Llàcer

A les onze del matí, a la sagristia de l'església de Santa Anna encara s'hi estan servint esmorzars. Suc, galetes, dònuts i cafè amb llet molt calent, que és el que més agraeixen les més dues-centes persones que cada dia hi busquen una mica d'escalfor després de passar la nit al ras, sotmesos al fred de la intempèrie. Després de l'àpat alguns fan petar la xerrada, d'altres callen i descansen, i n'hi ha dos o tres que s'han endormiscat. L'hospital de campanya de Santa Anna ja fa quasi dos anys que funciona. La Viqui Molins n'és l'ànima i avui està radiant perquè s'hi celebra el primer concert solidari, amb la presència d'uns quants artistes que deixen la seva veu una estona per contribuir a amplificar la feina dels implicats i dels voluntaris.

La campanya 'I tu com ens veus?' ocupa el claustre de l'església encarnada en unes ulleres de colors llampants que simbolitzen la visibilització de la dura realitat dels sensesostre. La Viqui m'ensenya l'exposició de fotos i poesies. "Aquest noi es diu Seimon i ja ha pogut deixar el carrer, ara viu en un pis que li hem aconseguit", explica molt contenta. També hi ha fotos de les celebracions d'aniversari. A Santa Anna hi venen moltes persones que no han pogut celebrar-lo mai: "Quan els traiem el pastís i bufen les espelmes és un moment molt emocionant, a tots ens salten les llàgrimes". Les poesies exposades són obra d'Emilio Erreu, a qui tothom coneix com El Canijo. N'hi ha una d'especialment bonica: "Enamórate de mi lado oscuro, de mi lado malvado, del lado que a nadie le gusta, porque del otro lado cualquiera se enamora".

Resulta fascinant descobrir tots els racons de l'església i els nous usos que s'hi ha donat. Al claustre, l'exposició. A la sagristia, els esmorzars. A la sala de capitulació van intentar instal·lar-hi llits per poder passar la nit, però l'Ajuntament els va dir que no era prou higiènic. Ara bé, quan es fan les vuit del vespre tothom ha de tornar al carrer. En una de les capelles laterals hi conviuen un altar, un retaule i quatre figures sagrades amb una taula i un ordinador. És cada tarda la Míriam, l'educadora social, passa visita. Ah! I la consigna –a l'antiga floristeria que dona al carrer Santa Anna–, on els sensellar poden deixar les maletes. Les maletes, sí, eloqüent imatge dels que no tenen res i el poc que tenen ho han de traginar tot el dia amunt i avall. La família de Santa Anna treballa cada dia i no es cansa de demanar la col·laboració de tothom qui vulgui. El Xavier és el vicari: "Una persona que viu un any al carrer en triga set a recuperar-se". En Peyo és el rector, reclama que més esglésies s'obrin a la gent i explica alguns dels projectes que tenen en marxa, com una carpa que obriran l'any que ve dedicada a l'atenció mèdica i uns bancs d'església que han dissenyat i que es converteixen en llits.

Ariadna Oltra és la presentadora de l'acte. Obre el concert el grup In Crescendo amb el 'Que tinguem sort!' de Lluís Llach. Després David Carabén entona 'Un tros de fang' i 'Qui més estima'. El cor de Santa Anna –format per acollits i per voluntaris– debuta avui. No hi pot haver millor dia. Marina Rossell ens regala dos dels seus clàssics, 'Per tu ploro' i 'El metec': "Em faig mirall de tots aquells amb qui he sofert, amb qui he gaudit, perquè el meu cor no s'ha rendit ni penedit d'anar més lluny". I tanquen el concert Manu Guix –'Una paraula'– i Àngel Llàcer amb la preciosa cançó d''El petit príncep', la que explica que tots tenim un petit príncep a dins, la que ens explica que tot el que és important acostuma a ser invisible als ulls. Només es veu amb el cor.

Més continguts de