Societat 27/09/2019

La concertada es planta a les reunions del pacte contra la segregació escolar pel "menyspreu" de Bargalló

Retreuen al conseller que rebutgés fins a tres cops augmentar el finançament a aquests centres

Laia Vicens
2 min
Interior d’una escola concertada cristiana de Barcelona, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaVa costar molt arribar-hi i està costant molt mantenir-lo: el pacte contra la segregació escolar va néixer descafeïnat –se'n van desmarcar partits com Ciutadans, el PP o la CUP i entitats com Fapac i USTEC– i, mig any després de la seva aprovació, segueix penjant d'un fil. El gran acord de país que ha de servir per revertir el principal problema del sistema educatiu –els desequilibris socioeconòmics entre els alumnes de les escoles d'un mateix territori– ha patit un sotrac important aquesta setmana després que les escoles i famílies de l'escola concertada "han abandonat les sessions de treball". El motiu és l'enuig per unes declaracions del conseller d'Educació, Josep Bargalló, al setmanari 'El Temps' en què nega fins a tres vegades que el Govern tingui intenció d'augmentar el pressupost a l'escola concertada, que escolaritza un terç dels estudiants.

Segons les concertades, això contravé el que es va signar al Pacte: en el document s'especificava que cal assolir la gratuïtat total de l'escolarització als centres sufragats per fons públics (és a dir, públics i concertats), i per això preveia millorar el finançament de tots aquests centres en funció de la seva corresponsabilitat en escolaritzar els alumnes de contextos més desfavorits. De fet, es van posar en marxa algunes comissions d'estudi en el marc del Pacte per estudiar el cost de la plaça escolar, per exemple.

És per això que les concertades consideren que les paraules de Bargalló "menystenen la feina que durant mesos" s'ha fet al Pacte, tal com afirmen des de la Fundació Escola Cristiana –una de les associacions d'Escola Concertada– en el seu butlletí. "¿Paga la pena continuar treballant per un pacte que ha estat tant profundament i gratuïtament qüestionat per qui l'ha d'executar?", es pregunten. I reblen: "La lleialtat és cosa de tots i trair-la té conseqüències". Així, el passat 17 de setembre els representants de les escoles i les famílies del sistema concertat no van acudir a la reunió de la comissió.

A banda d'aquesta comissió, n'hi ha dues més en funcionament, que estan estudiant si és possible establir una política d'admissió per quotes en funció dels estudis o les rendes dels progenitors i analitzant mesures en municipis amb molta segregació. Està previst que es reuneixin la setmana que ve per firmar les conclusions.

Aquest serà un curs especialment sensible per a l'escola concertada, perquè el conseller, Josep Bargalló, ha deixat clar en diverses ocasions que en els pròxims mesos s'aprovarà un nou decret de concerts per retirar les subvencions a les escoles que segreguin per sexe o per motius socioeconòmics cobrant quotes "desproporcionades". La comissió d'estudi sobre el cost de la plaça afinarà una mica què es considera "desproporcionada".

De fet, les patronals de les concertades van engegar fa uns mesos una campanya conjunta per denunciar l'infrafinançament que pateixen. Segons van explicar, aquesta manca de recursos als seus centres obliga les famílies a pagar les quotes, i també van lamentar que se'ls culpabilitzi de la segregació escolar. Les escoles concertades escolaritzen 370.000 alumnes, el 32% del total, i representen 700 centres, 31.000 professors i 6.000 persones d'administració i serveis.

stats