SEGURETAT

La conciliació i les proves d’accés, reptes per a la igualtat als Mossos

El cos fa un pla per tenir més dones comandaments i a la plantilla

Fa 35 anys va formar part de la primera promoció amb dones dels Mossos d’Esquadra, el 1998 va ser la primera dona cap d’una àrea bàsica policial -a la Selva interior- i ara lidera la creació d’un pla per millorar la igualtat al cos. La inspectora Rosa Gubianes és des del novembre de l’any passat la cap de la unitat d’igualtat i equitat de la policia catalana. La unitat té l’encàrrec de redactar el pla d’igualtat dels Mossos, que farà un diagnòstic i unes propostes d’accions. Gubianes assegura que serà un document amb contingut i per fer “canvis”. Tot i que és aviat per concretar quines seran les mesures, la inspectora avança que alguns dels reptes són la conciliació i les provés d’accés per aconseguir que hi hagi més dones en comandaments i a la plantilla.

Gairebé una tercera part de l’última promoció dels Mossos, que va sortir al juliol de l’Escola de Policia, són dones. Sumen el 31,3%, fet que es qualifica d’històric perquè només s’ha superat una vegada, el 2004, quan van ser el 31,9%. Malgrat això, el percentatge total de dones al cos se situa 10 punts per sota: ara són més del 21% d’una estructura de 17.000 efectius. “Es considera que a partir del 40% es deixa de ser minoria dins un grup. Desitjaria que la representació fos la mateixa que a la societat, la meitat, però s’ha de ser realista”, admet Gubianes, que és conscient que el percentatge no creixerà de cop amb una nova promoció.

Amb el 21%, els Mossos són el cos de seguretat de l’estat espanyol amb més dones -en percentatge-. A la Policia Nacional les dones són el 15% de la plantilla, a les policies locals de Catalunya el 12%, el mateix percentatge que a l’Ertzaintza, i a la Guàrdia Civil només el 7%. Però Gubianes reconeix que tot i que el percentatge de dones als Mossos està per sobre de la mitjana dels cossos policials a Europa, en alguns països del continent amb més aposta en polítiques d’igualtat és superior. De fet, les dones comandaments dels Mossos només suposen el 10%.

La inspectora té clar que el pla ha de comportar canvis en la conciliació perquè les dones puguin ascendir en un moment en què poden tenir fills o persones grans de qui fer-se càrrec. I passar a una nova categoria acostuma a implicar un nou càrrec, que també pot suposar haver d’anar a treballar “a un destí lluny de casa”. “S’han de buscar fórmules perquè tant les dones com els homes puguin conciliar la vida familiar i laboral”, defensa Gubianes, llicenciada en criminologia i postgraduada en mediació i polítiques públiques en igualtat. “Ara hi ha poques dones comandaments”, lamenta la inspectora, que aposta per fer-les visibles i que siguin “referents”.

Revisar les proves físiques

Un altre dels objectius és que hi hagi més dones que vulguin formar part dels Mossos. Des d’aquest any la llei catalana de les policies locals estableix que s’han de reservar entre un 25% i un 40% de les places a les dones. Gubianes considera que les accions del pla “no necessàriament” han de passar per les quotes, però avança que les proves físiques d’accés al cos s’han de posar “en el lloc d’importància que els correspon” i que s’ha de pensar “si s’han de valorar unes altres qualitats”. “Al segle XXI, una policia que es basi en la força física està totalment obsoleta”, afegeix. En aquest sentit, la inspectora recorda que des de fa dues promocions l’alçada ja no és un requisit per accedir als Mossos: “Havia sigut un hàndicap que impedia que entressin moltes dones”.

Gubianes diu que el pla d’igualtat, tot i centrar-se en gènere, tampoc vol oblidar les qüestions d’identitat sexual i d’ètnia. I encara que mai una dona ha sigut comissària en cap -el màxim comandament del cos-, la inspectora valora que els canvis no es produiran pel fet que el càrrec l’ocupi un home o una dona. “L’aspiració per arribar a la igualtat no és que hi hagi una dona comissària en cap”, conclou.