El conductor de Rubí que va envestir un mosso: “Creia que em volien matar”

Barcelona“Dos agents de paisà han entrat a la meva propietat amb una pinta sospitosa i no m’he cregut que fossin policies”. Això ho va escriure a mà –dues hores després de l’incident– el conductor que fa dues setmanes hauria envestit un mosso a Rubí. “M’han apuntat amb l’arma i he escapat del pàrquing amb un al damunt del capó i l’altre disparant-me al darrere del cotxe”, continua el text, “el que era damunt del cotxe també ha tret l’arma i ha efectuat trets contra el parabrisa i el motor”. El policia que va quedar il·lès va declarar que ell havia disparat vuit o nou trets, i el seu company, tres o quatre. “Jo només volia fugir, creia que eren delinqüents que em volien matar”, insistia el conductor.

A les fotografies de l’informe policial incorporat a la causa judicial al qual ha tingut accés aquest diari es veuen forats de bala al cotxe, un Honda Accord. Sobretot a la part baixa de la meitat posterior del vehicle, però també n’hi ha al motor i un al parabrisa, davant del seient del copilot. L’informe indica que a la pistola de l’agent ferit hi quedaven onze bales i a la de l’altre, set. Els carregadors de les Walther P99 dels Mossos tenen capacitat per a quinze projectils, de manera que es pot deduir que s’haurien disparat un total de dotze trets: quatre de l’agent lesionat i vuit de l’il·lès.

L’incident va passar abans de les sis de la tarda del dia 15 al carrer Palència. Els dos policies de paisà buscaven un atracador reincident violent amb una descripció que encaixava amb el conductor i van voler comprovar si era ell. No era l’home que volien atrapar –i que va acabar arrestat vuit dies després–, però l'operació per identificar-lo es va complicar, i molt. Un dels dos policies va acabar arrossegat uns 800 metres damunt del capó del cotxe del veí de Rubí, fins que va caure i va quedar ferit greu amb un traumatisme cranioencefàlic. Li van haver d’induir un coma del qual va trigar quatre dies a despertar-se, finalment, amb bon pronòstic.

Després de la fugida i els trets, el cotxe, espatllat, es va aturar i el conductor va sortir-ne, va dirigir-se a uns agents uniformats i els va explicar que l’havien disparat dos homes que deien que eren policies, però que no se’ls havia cregut. Aquells agents ja sabien el que havia passat i el van arrestar per l'atropellament d'un policia. A les 20.10 va escriure a mà una sol·licitud d’'habeas corpus' –un procediment judicial que s’aplica en cas de detenció il·legal–. El jutge no en va fer cas i el va citar a declarar l’endemà, però a les 02.48 els Mossos el van deixar sortir del calabós.

El policia instructor del cas va argumentar l’alliberament perquè el detingut no tenia antecedents, sabien que viu a Rubí mateix –amb la dona i un fill–, i res feia pensar que no aniria a declarar. Efectivament, el veí de Rubí es va presentar l’endemà davant del jutge, però els sindicats policials critiquen que es deixés la detenció sense efecte i responsabilitzen el comissari en cap, Josep Lluís Trapero, de donar l'ordre al policia instructor. Han fet algunes protestes i amenacen de fer-ne més.

Dues versions diferents

El jutge veu “rellevant” que els Mossos deixessin anar el conductor perquè confiaven que no fugiria. No ho critica, i també té en compte que té família, feina fixa i un domicili on viu des de fa 12 anys. En la interlocutòria que va dictar després de la declaració el deixa lliure amb càrrecs i sense fiança, tot i que s’ha de presentar cada 15 dies als jutjats i li va retirar el passaport.

A més, la interlocutòria explica que el conductor podria haver comès un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un altre d’intent d’homicidi que podrien arribar a sumar 11 anys de presó. Però també diu que es podria tractar d’un delicte de lesions per imprudència, amb una condemna molt més baixa, o fins i tot d’un “error invencible”, un supòsit jurídic que eximeix de responsabilitat l’autor d’un delicte que no podia evitar-lo empès per un error, en aquest cas, pensar-se que l’atacaven uns delinqüents. El jutge afirma que hi ha dues versions dels fets i que la del conductor “no és inversemblant”, que calen més diligències per aclarir-ho.

Les discrepàncies clau són sobre què va passar a l’aparcament, on no hi havia càmeres de vigilància. El conductor va declarar al jutge que quan aparcava va veure que dos homes –un de “vestit com un indigent” i l’altre amb “pinta agitanada”– hi entraven aprofitant que la porta era oberta. Li van cridar “policia, baixa”, però com que hi havia hagut robatoris a la zona, va creure que eren lladres. Va tancar la finestra del cotxe i va assegurar les portes. Llavors, diu, el de la dreta va treure l’arma i en lloc d’una placa li van ensenyar “una cosa que tenien a la mà, com una cartera”. Quan un va treure la pistola va arrencar el cotxe per intentar fugir, i quan un dels agents se li va posar al lateral per on havia de sortir, l’altre va començar a disparar per darrere. Es va espantar, va accelerar i el que no disparava “va pujar damunt del capó”. Nega que l’hagués envestit. El conductor va sortir al carrer, l’agent del darrere va disparar més i el que duia al capó va desenfundar i s’hi va afegir.

L’agent il·lès va declarar a la comissaria que tots dos havien ensenyat les credencials al conductor i havien cridat “policia” diverses vegades. També va afirmar que, quan l’home va intentar fugir, el seu company es va apartar i li van deixar un espai “d’uns cinc metres” per on podia passar sense envestir ningú, però que el conductor va passar “fregant la paret”, sense donar-li “cap oportunitat” perquè s’apartés, “picant contra les cames” del policia i fent-lo caure damunt del capó mentre “accelerava molt fortament”. Només llavors, assegura el mosso il·lès, va carregar la pistola i va començar a disparar, primer a la paret, com a advertència, i després als baixos del vehicle, que va perseguir a trets fora de l’aparcament.

El cotxe va avançar fins a una rotonda, on va caure l’agent que duia agafat al capó, que es va fer un cop al cap. “Vull creure que això és un malson i que l’agent es recuperi”, diu l’escrit que va fer el veí de Rubí mentre estava detingut. Partint de la versió del conductor, la “reacció policial” podia ser l’adequada per a l’atracador evadit d’una presó, explica el jutge, però no per al conductor sense antecedents. Perquè es pugui aclarir millor què va passar, el jutge explica a la interlocutòria que li caldrà prendre declaració a l’agent ferit i al mosso uniformat a qui es va dirigir el veí de Rubí quan se li va aturar el cotxe.