El 'top manta', el gran punt de conflicte en un debat d'alcaldables sense Colau ni la CUP

BarcelonaLa número dos de JxCat a les eleccions municipals a Barcelona, Elsa Artadi, i els alcaldables Manuel Valls (Cs), Ernest Maragall (ERC), Jaume Collboni (PSC) i Josep Bou (PP) han confrontat aquest dimarts les seves propostes i posicionaments sobre el fenomen del 'top manta'.

Han exposat els seus punts de vista en un debat organitzat per Barcelona Comerç i Barcelona Oberta al qual no ha assistit, tot i ser-hi convidada, l'alcaldessa Ada Colau, que tenia una cadira buida. La CUP, que tampoc no hi tenia cap representant, ha assegurat que no l'havien convidada. Barcelona en Comú havia intentat enviar un altre membre de la candidatura que no fos l'alcaldessa, però els organitzadors no ho han acceptat.

Artadi ha criticat que el 'top manta' s'ha multiplicat per la inacció del govern municipal i ha proposat impulsar un pla d'acció social, canviar la llei d'estrangeria per habilitar permisos, encara que siguin temporals –"Si són aquí, el que no podem fer és condemnar-los"– i que la Guàrdia Urbana lideri tasques de contenció d'aquest fenomen en l'espai públic.

L'ex primer ministre francès i candidat amb el suport de Cs, Manuel Valls, s'ha compromès a acabar amb el 'top manta' en poques setmanes si és alcalde amb una "acció molt potent liderada per la Guàrdia Urbana" però comptant amb la resta de cossos policials, i ha avisat que les bones intencions i el bonisme no funcionen en aquest àmbit.

"Ja ho hem sentit: llei i ordre. L'opció tradicional de totes les dretes", ha dit Maragall després d'aquesta intervenció de Valls, al qual s'ha referit com un expert en expulsions –en al·lusió a polítiques que va promoure sent ministre de l'Interior de França–, i ha avisat que el 'top manta' requereix autoritat però també polítiques laborals i educatives i canviar la llei d'estrangeria.

Collboni ha proposat augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana amb almenys 1.000 agents més i promoure un pacte de seguretat –en els 100 primers dies i amb el seu número tres, Albert Batlle, si ell és alcalde–, i ha dit que hi ha tres actituds davant d'aquest fenomen: com Colau, "amb complexos, com la dreta, amb el discurs antic de la mà dura, o de manera intel·ligent i constructiva".

Bou ha criticat la gestió de Colau –ha dit que no deixaria de fer-ho pel fet que ella no hi fos, perquè hauria d'haver anat al debat a defensar-se– i ha sostingut que el primer que s'ha de fer és desallotjar els venedors dels carrers, i després "fer un cens de qui són, què ingressen i què no ingressen, on viuen" i buscar opcions a tota l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que presideix l'alcalde de la capital catalana.

Promoció de la ciutat

A propòsit de si donaria suport a un gran esdeveniment a la ciutat, com uns Jocs Olímpics o una Expo, Artadi ha assenyalat que ella ja treballava des de la Generalitat pels Jocs d'hivern, però ha ressaltat que la ciutat ha de treballar per promocionar-se cada dia: "No s'ha de parlar de Barcelona una vegada cada 30 anys, se n'ha de parlar cada dia".

Valls ha dit que un gran esdeveniment el 2030 o 2032 no arreglaria els problemes actuals però generaria il·lusió i ha dit que donarà suport a opcions de consens, però ha avisat que pretendre organitzar una Expo el 2030 i uns Jocs el 2032 és complicat: "Córrer darrere de totes les pilotes és perdre", ha dit, i després Maragall ha avisat que aquest debat és molt interessant però que mantenir-lo ara el convertirà en una mena de subhasta.

Collboni ha recordat la seva proposta que Barcelona aculli l'Expo del 2030 i d'aprofitar l'esdeveniment per remodelar el recinte Montjuïc de Fira de Barcelona, i Bou ha alertat que el primer que s'ha de fer és normalitzar la situació a la ciutat i allunyar-la del procés independentista: "¿S'imagina uns Jocs Olímpics amb els llacets a l'Ajuntament? Per l'amor de Déu".