Els Mossos reclamen el seu lloc en la coordinació antiterrorista internacional

Puigdemont vol “lluitar” perquè el cos tingui presència als espais de col·laboració amb policies estrangeres

Carles Puigdemont i Jordi Jané passant revista durant l’acte del Dia de les Esquadres. / CRISTINA CALDERER

Mentre els Mossos d’Esquadra consoliden el seu aparell antiterrorista, el Govern demana accés directe a la informació de policies d’altres països i als espais de coordinació estatals i internacionals. Enmig de la ressaca dels atemptats de Brussel·les, el president, Carles Puigdemont; el conseller d’Interior, Jordi Jané, i el comissari en cap, Josep Lluís Trapero, van destacar ahir el paper dels Mossos en la lluita contra el terrorisme durant la diada del cos, el Dia de les Esquadres, en l’acte oficial celebrat al Centre de Convencions del Fòrum de Barcelona.

Llegeix aquí la contracrònica de l'acte, 'El Sorry Day dels Mossos d'Esquadra'

“Em comprometo a lluitar perquè els Mossos tinguin la presència als estaments estatals i internacionals que la seguretat dels ciutadans exigeix”, va dir Puigdemont. Concretament, va reclamar que formin part “de ple dret” dels organismes estatals i d’avaluació de l’amenaça terrorista. El president va dir que el terrorisme jihadista “intenta minar uns valors als quals com a europeus no podem renunciar: la integració, l’acollida, la pau i la democràcia”. “Cal un cos amb més efectius, més accés a la informació que podem reunir d’altres cossos policials i que ens ajudaria contra tota mena de crims, i amb uns mitjans adequats”, va insistir. Puigdemont va parlar de la seguretat com un dret dels ciutadans per garantir-ne la llibertat.

Just abans ja havia parlat el conseller Jané, que va demanar que la policia catalana “sigui present a tots els grups de treball amb altres policies en els quals participin els cossos de l’Estat”, perquè l’Estatut reconeix expressament la competència dels Mossos en la lluita antiterrorista. “En l’última Junta de Seguretat de Catalunya que es va fer, el 3 de març del 2009, es va acordar amb els representants de l’Estat que es crearia una comissió per executar aquesta decisió legislativa, i encara no s’ha creat, per la qual cosa reclamo que es convoqui la Junta, per desencallar-ho”, va insistir el conseller. També va demanar que se signi el conveni amb el ministeri de l’Interior per formar part del CITCO, el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, redactat des de fa mesos, però encara pendent de tancar.

En el seu discurs, Trapero va citar Barack Obama per parlar del terrorisme. “La meva habilitat per arribar al cor dels altres no pot penetrar la mirada buida d’aquells que van assassinar innocents amb tanta serena i abstracta satisfacció”, va llegir. I va afegir, de collita pròpia: “Certament és complicat entendre res al voltant de tanta bogeria, i tant dolor gratuït”.

El cap dels Mossos va explicar que durant el 2015 s’havia treballat perquè hi hagués més armilles antibales per als agents. Va dir que les armilles i les “armes llargues” no són incompatibles “amb la mà estesa i l’actitud amable”. “No volem cares tapades a la nostra policia, volem no només veure els ulls del ciutadà, sinó que ell també vegi els nostres”, va afegir. També va destacar casos com l’operació Caront, en què es van arrestar 14 persones acusades de formar una cèl·lula terrorista amb seu a Terrassa. Amb tot, no va anomenar la xivatada de dos agents de la Policia Nacional que la va posar en perill.

Policia i procés

Trapero també va fer referència al procés sobiranista. “El debat polític hauria de fer tots els possibles per deixar al marge la policia”, excepte en la discussió sobre el model policial. I va afegir: “Mantenir-se al marge no vol dir que siguem cecs o autistes al moment polític que viu Catalunya, caminem de manera irreversible cap a un nou futur i no farem altra cosa que el que ens pertoca: acompanyar en aquest camí la societat que servim, per protegir-la”.

En l’acte oficial es van lliurar cinc plaques commemoratives i 235 medalles a membres dels Mossos –que en van rebre 169–, d'altres policies, del sistema judicial i de la societat civil.