La consellera de Benestar reivindica que "hi ha molta feina feta" en la lluita contra la pobresa

BarcelonaLa consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha reivindicat durant el ple sobre la pobresa que "hi ha molta feina feta i en alguns casos ja resultats" en aquest àmbit. Munté ha assegurat que "hi ha una priorització d'accions encaminades a lluitar contra la pobresa i contra seus efectes en les persones", i ha repassat els diferents eixos d'actuació del seu departament. La consellera ha volgut destacar el Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya, que encara està en fase d'elaboració, però en el qual ja s'ha inclòs un pla d'acció per a aquest any 2014 que recull accions que sumen un pressupost de 850 milions d'euros.

Munté ha aprofitat la seva intervenció en el ple per anunciar "una nova línia d'ajuts a entitats per cobrir les necessitats més bàsiques, donant prioritat a l'alimentació", sobre la qual no ha donat més detalls. L'any 2012 el departament de Benestar Social i Família va obrir una convocatòria extraordinària de subvencions a entitats per a la lluita contra la pobresa, que va tenir un pressupost de 5 milions d’euros. Aquesta iniciativa no es va repetir l’any passat, però Benestar havia deixat la porta oberta a la possibilitat que es recuperés aquest 2014.

Santi Vila anuncia una rebaixa del lloguer de pisos buits

Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, ha recordat l'herència del govern tripartit i les retallades de l'Estat en polítiques d'habitatge o de transport públic, abans de detallar les accions del seu departament en aquests àmbits. "La Generalitat ha evitat, en l'any que queda enrere, 2.765 desnonaments", ha subratllat Vila. El conseller ha anunciat, a més, un pla per abaixar el preu del lloguer dels pisos buits del parc d'habitatges públics, que actualment se situa en 1.200, amb l'objectiu de reduir aquest número.

El conseller de Territori també ha presumit d'haver implementat "mesures de tarificació social" i "bonificacions per als aturats" en el transport públic, tot i que també ha reconegut haver pres "decisions que són lesives per a la vida quotidiana", en referència als increments de tarifes dels últims anys, que han generat una onada de protestes per part de diversos col·lectius d'usuaris.

Felip Puig destaca l'increment de pressupost de la renda mínima

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha celebrat els efectes positius de la reforma laboral per a la recuperació del mercat laboral, cosa que ha provocat comentaris de desaprovació des de l'hemicicle. Com ja havia fet el president de la Generalitat, el conseller d'Empresa i Ocupació ha vinculat la solució a la pobresa amb la creació d'ocupació. A més, Puig ha volgut "remarcar la intensitat pressupostària de la renda mínima d'inserció (RMI)". Un pressupost que s'ha vist incrementat aquest any. Puig ha considerat que "la reforma de la RMI ja s'ha iniciat" amb aquest increment, però s'ha compromès a abordar "en aquesta legislatura i aquest any la revisió de la llei". Aquest és un compromís en què el Govern ja ha incomplert més d'un cop els terminis que s'havia marcat.

Puig també ha recordat que una de les prioritats del Govern és fer "front a la pobresa energètica" sense deixar de banda que les empreses subministradores "segueixen tenint dret a cobrar els serveis que presten". Tot i això, ha lamentat que el govern espanyol vulgui portar al Tribunal Constitucional el decret llei de modificació del codi de consum que el Govern havia impulsat per impedir que durant l'hivern es talli el subministrament del servei encara que hi hagi impagaments. "El govern espanyol considera que la Generalitat no ha de prendre mesures per garantir els serveis bàsics dels ciutadans", ha sentenciat.

Irene Rigau acusa el tripartit de mala gestió de les beques menjador

L'última intervenció dels membres del Govern ha estat la de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ha destacat que el seu departament ha destinat una partida oberta a les beques menjador, tal com li havia demanat el Parlament: "Per primera vegada, el Govern ha garantit a tots els alumnes per sota del llindar de la pobresa les beques menjador". La consellera d'Ensenyament ha acusat els membres del tripartit de mala gestió d'aquestes beques quan governaven a la Generalitat. Segons Rigau, "el model heretat deixava 7.348 nois i noies fora de la beca, i en canvi donava 8.210 beques a persones que estaven per sobre del llindar de la pobresa". Davant dels retrets de bona part de l'hemicicle, Rigau ha anunciat que demanarà comparèixer a la comissió d'Ensenyament del Parlament per detallar aquestes dades.

Boi Ruiz no fa referència a la polèmica de la malnutrició infantil

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha centrat la major part de la seva intervenció en actuacions del seu departament amb una relació indirecta amb la pobresa. "El Pla de Salut Pública mobilitza tots els sectors per a millorar la salut i les condicions de vida", ha explicat Ruiz. El conseller de Salut no ha fet referència, en canvi, a la polèmica per les xifres de malnutrició infantil, en què el seu departament hi ha estat implicat de manera molt directa, amb canvis successius de la versió oficial. El discurs de Boi Ruiz ha acabat amb una referència a la seva vida personal: "Jo vaig viure al Besòs fins als 13 anys, i en aquells moments no cal que expliqui quin era el context". Ruiz ha utilitzat aquest detall biogràfic per demanar als grups de l'oposició "no fer un debat propi d'altres temps".

Germà Gordó recorda els 137 milions del departament de Justícia per combatre la pobresa

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha insistit que la prioritat del Govern "són les persones" i que en el seu departament aquesta premissa es tradueix en 137 milions d'euros destinats a combatre la pobresa i dels quals se'n beneficiaran 200.000 persones. Les línies d'actuació, ha detallat, són la garantia de l'accés a la justícia, la protecció dels col·lectius vulnerables i a inclusió de les persones excloses. El conseller ha fet referència també a la taula de desnonaments creada per la Generalitat i que ha demanat al govern espanyol que prengui mesures legislatives per fer front al sobreendeutament de les famílies, com ara la dació en pagament.