Aigua de mar i fred: els dos consells bàsics contra les picades de medusa

BarcelonaMolta controvèrsia, alguns interrogants i unes quantes llegendes urbanes. Això és el que es pot trobar a l’imaginari popular en preguntar-se com s’ha de tractar una picada de medusa, en gran part perquè el coneixement que hi ha sobre aquestes espècies és limitat i relativament recent. Ara, un projecte de recerca pioner vol unificar els criteris, amb l’objectiu últim de minimitzar les repercussions clíniques i socioeconòmiques que aquests cnidaris –família a la que pertanyen les meduses– causen al Mediterrani.

Tot i així, ja fa anys que els investigadors fan recerca sobre meduses. Fruit d’això, per exemple, saben que aplicar sobre la ferida vinagre o orina –per l’amoníac que contenen– no és una bona idea, especialment perquè l’orina està calenta. Així ho va explicar ahir el metge de la unitat de toxicologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, Santiago Nogué, que va resumir les primeres atencions a peu de platja en només dues: netejar la ferida amb aigua de mar per retirar les restes de partícules urticants que hi pugui haver –mai amb aigua dolça embotellada– i, en segon lloc, aplicar-hi fred. Mai amb un gel directament sobre la pell, perquè no interessa que l’aigua dolça hi entri en contacte. També serviria una gasa amarada amb una solució bicarbonatada, però això pot ser més complicat de trobar a la platja. De fet, els consells passen per no tornar al mar, no exposar la zona afectada al sol i no dutxar-se. Tampoc s’ha de fregar ni gratar la picada. En definitiva, després d’una picada de medusa potser la millor idea és tornar a casa i renunciar a la platja.

Problema en augment

El canvi climàtic i la reducció dels seus depredadors han provocat que les meduses siguin un problema en augment. Cada any a les costes catalanes hi ha entre 10.000 i 30.000 atencions per culpa de picades de medusa, i prop d’un 1% requereixen una atenció hospitalària especialitzada. Si la picada provoca una inflamació important pot ser d’ajuda l’aplicació de pomades amb cortisona o bé prendre un antihistamínic. Això sí, "no hi ha un consens universal", i a més a més, a Catalunya hi ha com a mínim sis espècies de meduses diferents que acostumen a provocar les picades, un fet que dificulta encara més que hi hagi un sol tractament. "Com que no es tracta d’una espècie única, els tractaments poden ser diversos", admet Nogué.

El nou projecte de recerca suposarà el treball en xarxa entre els biòlegs de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i les unitats de toxicologia i dermatologia de l’Hospital Clínic. Per finançar-ho, l’obra social La Caixa s’ha compromès a invertir 600.000 euros durant els propers tres anys, i és que les picades de medusa representen entre el 40% i el 80% de les incidències que hi ha cada any a les platges. L’objectiu últim és reduir l’impacte de la proliferació de les meduses al Mediterrani i avaluar els efectes sobre la salut. La idea és aprofitar el coneixement ja existent –com són les dades que recull el projecte MedJelly i les investigacions de l’equip de Josep Maria Gili– per saber com actuar en cada cas a la platja mateix i, en el millor dels casos, trobar un antídot pel verí de les meduses. Més d’un centenar de punts amb presència de socorristes informaran als banyistes amb picades i els convidaran a anar al Clínic si els problemes persisteixen. Allà els faran un estudi més complet, també a nivell toxicològic. "Seria ideal poder neutralitzar el verí i buscar un antídot", apunta Nogué, una solució que sí que existeix per a altres malalties com el botulisme o el verí de les serps, però no per al cas de les meduses.

En qualsevol cas, "les meduses no ataquen a ningú" i només es mouen empeses per les corrents marines, recorda Gili. Fa molts anys que és un dels principals investigadors del món en meduses, fins al punt que als tancs de l’ICM-CSIC ha aconseguit reproduir-ne en captivitat per conèixer-ne millor la biologia. Ell recomana com a mesura preventiva ficar-se a l’aigua amb protector solar, perquè la pel·lícula que forma sobre la pell dificulta la penetració del verí en cas de contacte. Ara bé, sobretot recorda la importància de la prevenció i no entrar al mar si hi ha meduses. L’estadística diu que cap platja catalana pateix la presència de meduses durant més de tres dies seguits i, de mitjana, tampoc cap platja en té més de 15 dies durant els tres mesos de l’estiu.

Cap mort al Mediterrani

La reivindicació de Gili és clara: investigació per minimitzar els efectes sobre la salut, però també sobre la pesca o el turisme, a més d’un canvi cultural que faci augmentar la conscienciació de la població. Al capdavall, no és el Mediterrani la zona del món més adversa, i no es té constància de cap mort per culpa d’una medusa. Una altra cosa és Austràlia, on cada any mor més gent per culpa d’un d’aquests cnidaris que per un atac de tauró. Tot i així, la gent segueix i seguirà anant a la platja. "Pensem en les nostres platges com si fossin piscines i no és veritat, també hi viuen animals", rebla Gili.