Societat 24/07/2020

Els contagis a l'entorn de l'oci nocturn, al punt de mira arreu de l'Estat

La Comunitat de Madrid s'afegeix a la llista de regions que es planteja restriccions al sector

Núria Rius
3 min
Els locals d’oci del Port Olímpic oberts de nit en una imatge d’arxiu.

MadridTot i que els casos de nous contagis per coronavirus arreu de l'Estat han disminuït lleugerament les últimes hores –922 casos nous en comparació amb els 971 d'aquest dijous, segons les últimes dades del ministeri de Sanitat– el degoteig de brots no para de créixer i, en concret, els associats a l'oci nocturn i que preocupen especialment entre el sector sanitari com a focus de contagi.

El ministeri de Sanitat ja té, com a mínim, 15 brots comptabilitzats que s'han originat en aquests locals i, al llarg de la setmana, el Centre d'Emergències i Alertes Sanitàries ha mostrat el seu neguit pels brots que es produeixen entre la població jove en aquests espais tancats. De fet, els últims dos brots, amb 15 casos associats, originats a locals d'oci els ha anunciat la Comunitat de Madrid aquest divendres a la tarda. Poques hores abans el conseller segon de Salut de la regió, Antonio Zapatero, havia avançat en una entrevista de ràdio que la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, preveu aprovar a partir del dilluns "limitacions de manera gradual" al sector de l'oci nocturn, així com a terrasses, tant d'aforament com d'horaris. D'aquesta manera, Madrid s'afegeix a la llista de territoris que els últims dies ja han aplicat mesures que afecten bars i discoteques d'aquestes característiques, on mantenir una distància de seguretat és més complicat.

Qui ja ha pres aquesta decisió és la Generalitat, que avui ha anunciat que tanca els locals d'oci nocturn a tot Catalunya i que restringirà l'horari de bars i restaurants fins a les 12 de la nit a les zones més afectades pels rebrots, com el Segrià o l'àrea metropolitana de Barcelona. Però Catalunya no ha sigut l'única que ha actuat d'aquesta manera. L'Aragó, amb Saragossa en una fase dos flexibilitzada, també ha executat restriccions i Múrcia, que aquest dijous anunciava que la localitat de Totana tornava a la fase 1 per un important nombre de casos positius derivats de l'assistència als locals nocturns, també ha decidit tancar les discoteques i els bars del sector de la nit.

Mentrestant, el País Basc i Andalusia, que veuen com els últims set dies s'han enfilat els contagis –813 en el primer cas i 597 en el segon, segons les últimes xifres notificades aquest divendres pel ministeri de Sanitat– estan estudiant mesures similars. L'objectiu és reduir les aglomeracions en aquests espais, que segons Sanitat són el principal focus de rebrots de les últimes setmanes (un de cada deu).

Les mesures, però, no s'acaben aquí. Hi ha comunitats com Castella-la Manxa que estan plantejant aprovar normatives que permetin als locals d'oci nocturn demanar un número de telèfon als clients que hi accedeixin per estar localitzats en cas d'un rebrot de coronavirus.

La situació ha generat una onada d'indignació entre els empresaris del sector, que demanen que no se'ls assenyali com a responsables i, en el cas de Catalunya, demanaven al Govern abans de l'anunci del tancament que regulés l'activitat a través d'un pla sectorial. Al conjunt de l'Estat el sector ha alertat de més de 300.000 llocs de treball en perill.

Viatges des de Madrid i el País Basc: font de contagi

Les sortides de població des de Madrid i el País Basc cap a altres comunitats autònomes han sigut un dels factors que han contribuït a la propagació del coronavirus arreu d'Espanya. És una de les primeres conclusions d'un estudi impulsat per l'Institut Carlos III de Madrid, de la mà del Centre Nacional d'Epidemiologia, i fet públic aquest divendres. L'informe apunta a aquestes sortides com un dels factors per entendre la difusió del covid-19. Les primeres conclusions de l'estudi, que busca identificar els paràmetres que han tingut més influència en l'expansió del virus, també apunten que "la mobilitat interna i externa, en àmbits urbans amb una entrada i sortida de població constant, o la falta de contenció sociosanitària" són alguns dels motius clau per entendre l'ascens del coronavirus.

stats