Carlos Azagra: "La contestació sempre dóna alegria a la vida"

Carlos Azagra (Morón de la Frontera, Sevilla, 1957), criat i educat a Saragossa per professors com José Antonio Labordeta, va arribar de ben petit a Barcelona on aviat es va convertir en el dibuixant de còmic més reivindicatiu. Des del 1984 se'l veu setmanalment a les pàgines d' El Jueves però el seu traç inconfusible, fins i tot present a la bústia de casa seva ara a Sant Martí, forma part de l'imaginari col·lectiu de diverses generacions.

Com estan Pedro Pico y Pico Vena?

Doncs per Saragossa. Des que van sortir d' El Jueves són a la revista Mala Vida . Més grans i potser a punt de tenir un fill i tot.

Han canviat els punkies?

Sí, però abans donàvem més importància a la música i s'han mort punts de referència com Labordeta.

Ets un dels derrotats del 92?

No, sempre hi ha esperit de lluita. S'han perdut moltes batalles però no la guerra.

El Partit de la Gent del Bar té més sentit que mai?

I tant. Si es presenten, tal com està tot de cremat, segur que guanyen algun diputat. Però tampoc em ve de gust entrar en política.

Però bé que has donat suport a opcions extraparlamentàries.

M'ho van demanar els de Des de Baix però els vaig dir que no. A més, l'esquerra es baralla molt fàcilment.

És el problema?

Sí, encara que jo he votat sempre i ho he fet per ICV, que ara vol vendre el Partit Verd a tot l'Estat. Vaig dinar amb Joan Herrera i m'ho deia i jo li contestava: "Els verds, a Alemanya, però aquí no funcionen".

Parlem de l'evolució del còmic: sembla que torna a triomfar la línia clara i tu sempre t'has mantingut en el traç gruixut.

Sí, jo sóc més pamfletaire. M'han agradat El Roto, Perich… però ara anem enrere, no es llegeix entre línies. Ara no som capaços de cascar el PSOE, el ministre d'Economia… Som tous. Amb el PP era més fàcil.

Contra el PP es dibuixava millor. I contra el que és políticament correcte també?

Sí. L'humor sempre ha estat una vàlvula d'escapament. Un missatge que sobta, entra més bé.

Tu has estat un gran recopilador de consignes. Quina creus que encara és vigent?

Llibertat, Estatut, molta autonomia, tal com està el pati. No he estat mai gaire nacionalista, però el que em fot és que aquests fatxes estan aconseguint que em faci independentista. Potser és el futur. Quan hi hagi independentistes de parla castellana, alguna cosa haurà canviat en aquest país. Ja serà perillós, que dirien.

Quines línies vermelles has sobrepassat i te n'has penedit?

Quan he fet mal a l'honor d'una persona. Sempre t'autocensures una mica i no te'n fots dels discapacitats, dels lletjos… No em va semblar bé que ens riguéssim de la infanta Elena, ni de Maragall perquè deien que bevia. Beure és humà.

I has rebut queixes dels teus teòrics aliats?

I tant. Els de la CNT sempre estan en contra meu. Diuen que m'he venut. No ho faré de franc! Sempre hi ha dogmàtics.

T'ha perjudicat el perfil de col·lega, de proximitat, amb el lector?

Sí, però ho porto bé. Tinc encàrrecs de la CGT per a campanyes sindicals i ho he de limitar. A Vallecas vaig fer una samarreta per a la vaga general i una noia va dir que no la comprava perquè jo estava a sou de la CGT.

En alguna entrevista has dit que El Jueves acabaria tancant.

Ho deia perquè és un luxe que surtin publicacions en paper. Internet s'acabarà imposant.

Ara tens un blog: El espacio tonto [cazagra.blogspot.com]. L'Azagra del futur utilitzarà internet?

Jo segueixo utilitzant tinta xinesa, típex i llapis.

Com has viscut l'esclat del manga?

Jo he anat a la meva. Es bo que hi hagi noves generacions i que tothom es guanyi la vida. La gent que compra El Jueves també ha canviat: abans era noi d'esquerres i ara és noia conservadora. I el manga és massiu però a mi no m'agrada.

La teva tradició té com a pares El Papus , El Víbora … Quins són els teus fills?

No ho sé. Sempre hi haurà un espai per anar contracorrent, per fer de corcó. Perquè quan no hi hagi ningú que faci aquest paper, ja viurem en el feixisme, que és cap on anem. Anem cap a un esclavisme salvatge, on manaran les grans empreses i els polítics no pintaran res.

Com serà la Barcelona del 2020: més punki o més lluenta?

Crec que més lluenta, més setinada, per tapar algunes vergonyes.

I a tu t'agradaria que quedessin punkies a la Barcelona del 2020?

Doncs sí perquè la contestació sempre dóna alegria a la vida.