ENSENYAMENT

La lluita contra l’assetjament sexual arriba a les universitats

Els campus catalans implanten des de fa poc temps protocols per prevenir els abusos i la violència masclista entre estudiants i personal universitari

Universitat Pompeu Fabra: La normativa s’aplica des de fa un any i només s’ha activat un cop

Per actuar contra els casos d’assetjament sexual i per prevenir aquesta “xacra”. Amb aquesta intenció -i per complir la llei contra la violència masclista- la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va aprovar un protocol fa menys d’un any perquè els estudiants que patissin situacions d’abús poguessin denunciar-les a la mateixa universitat. Des de llavors, el procediment s’ha hagut d’activar només una vegada i tres estudiants l’han utilitzat com a consulta. “Tenim un nombre baix de consultes perquè fa poc que s’ha aprovat i perquè encara n’hem de fer difusió”, expressa la delegada del rector per a les polítiques d’igualtat de gènere, Tània Verge, que recorda que la UPF és una universitat amb “pocs estudiants”.

El protocol comença per la denúncia de l’estudiant, que ha d’omplir un formulari amb el seu nom. A partir d’aquí, la universitat fa una entrevista a les dues parts. Si es decideix que s’ha d’activar el protocol, es convoca la comissió de violència masclista, formada per experts. La comissió disposa d’un màxim de cinc dies per reunir-se. Una vegada tenen tota la informació i totes les versions dels fets, han de resoldre el cas en el termini màxim d’un mes. “Mentre no l’han resolt, i depenent de la gravetat, es poden prendre mesures cautelars”, apunta Verge, que detalla que en el cas que l’alumna estigui patint abusos d’un professor o d’un altre estudiant, se la pot canviar de grup. Una vegada es resol la queixa, es pot suspendre el professor de sou i de feina i, en el cas d’estudiants, se’ls pot expulsar o canviar-los de classe. “Nosaltres no som un tribunal, sinó que som una eina complementària. Som un lloc on l’estudiant pot acudir si necessita ajuda”, insisteix Verge, que afegeix que quan actua la justícia el campus deixa d’intervenir-hi. Això sí: el protocol només s’activarà en els casos en què les dues persones implicades siguin de la universitat i quan es produeixi en espais relacionats amb l’àmbit acadèmic. “Si l’agressió es produís en una cafeteria perquè s’està fent una activitat acadèmica, també estaria inclòs en el procediment”, aclareix la delegada de polítiques d’igualtat.

Set anys abans la UPF ja havia aprovat un protocol contra l’assetjament sexual, però estava limitat al personal universitari i els estudiants en quedaven exclosos. Des de llavors, no s’ha hagut d’activar mai. Les consultes que han rebut han sigut per comentaris masclistes, que, segons Verge, s’han pogut solucionar “fent pedagogia”.

Universitat Autònoma de Barcelona: S’acaba d’aprovar i encara no s’ha donat a conèixer al campus

Qualsevol estudiant que pateixi una agressió sexual ja pot denunciar-ho a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després de mesos d’estudis previs, la UAB acaba d’aprovar el protocol contra l’assetjament sexual, que a partir d’ara es donarà a conèixer entre la comunitat. Fins ara el centre disposava de mesures provisionals sobre ètica, però, segons la directora de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, Teresa Freixes, eren “insuficients”. Les denúncies es presentaven al rector, al Síndic de Greuges de la UAB o directament a la policia. “No havíem aprovat el protocol fins ara perquè no és una tasca senzilla. Totes les universitats hem trigat perquè la societat encara no estava preparada”, considera Freixes, que reivindica que l’aprovació “és un avenç”. En aquest sentit, recorda que no és “un judici”, sinó que és “un procediment dirigit a adoptar mesures quan hi hagi indicis d’assetjament. A diferència dels protocols d’altres universitats, aquest està centrat en els casos d’assetjament i no en denúncies sobre casos de masclisme genèrics. “L’Observatori per a la Igualtat no és un servei per rebre queixes, sinó que és un organisme per potenciar la igualtat”, apunta Freixes, que recorda que s’estan tractant temes “molt complicats que poden ser delictes”. Perquè els estudiants coneguin el protocol, la UAB en farà difusió a l’inici de curs, i tot apunta que s’entregarà la informació en el moment de la matrícula. A més, es farà una versió en castellà i en anglès pels estudiants que no entenguin el català.

Universitat de Barcelona: Reben 10 denúncies per masclisme a l’any

“Activar un protocol vol dir que la universitat pren partit per eradicar la violència masclista”. Sota aquesta màxima, la Universitat de Barcelona (UB) va aprovar el febrer del 2014 el protocol contra l’assetjament sexual, tal com mana la llei de violència de gènere. A diferència d’altres universitats, aquest protocol no està centrat únicament en l’assetjament, sinó en casos de masclisme genèrics. Hi poden acudir tant els estudiants com el personal del centre. Des que es va començar aplicar han rebut 10 denúncies cada any. La UB no sap aclarir quantes són per assetjament i quantes per masclisme. No obstant això, sí que assegura que la majoria són per misogínia. “Se’ns ha avisat diverses vegades quan algú detecta una publicitat sexista o pintades masclistes al lavabo”, apunta la delegada del rector per a la igualtat de gènere, Trinidad Donoso, que celebra que ara la gent està “més sensibilitzada”. Com a exemple, explica que s’estan començant a denunciar els comentaris masclistes que puguin sorgir entre personal de la universitat. “Quan això passa, des de la comissió d’igualtat anem a la persona que hagi dit l’expressió masclista i l’hi fem saber”, argumenta Donoso, que afegeix que la majoria de vegades la persona diu que “no se n’havia adonat”.

Denúncia per actuar

Pel que fa als casos d’assetjament, Donoso explica que la comissió d’igualtat vetlla perquè les relacions estiguin exemptes de violència. En cas que una alumna pateixi assetjament i vulgui denunciar-ho, ha d’omplir un formulari en què aparegui el seu nom. Si no és així, la comissió no pot actuar. “Les persones que pateixen assetjament costa molt que ho reconeguin. És un procés molt lent fins que acaben denunciant-ho”, apunta. Tot i que la societat està fent passos endavant en aquest aspecte, encara “hi ha molts tabús” que cal trencar.

Una vegada s’ha tramitat la queixa, la UB recopila la informació d’afectats i possibles testimonis. Si es confirma que es tracta d’una falta, s’obre un expedient disciplinari al professor o a l’estudiant en qüestió. Si es confirma que es tracta d’un assetjament sexual, se li obre un expedient i s’apliquen mesures correctores. Mentre no es resolgui el cas, es poden implantar mesures cautelars, com canviar la persona afectada de departament o d’aula, depenent del cas. “Si no existís el protocol no podríem actuar contra l’assetjament i això és imprescindible”, reivindica Donoso, que creu que cada vegada la gent és més conscient de la violència masclista.

Més continguts de