Una cooperativa per abandonar 'la manta'

Barcelona engega un projecte perquè 15 exmanters regularitzin la seva situació i treballin coma venedors en paradetes a fires i mercats 

La presidenta de Diomcoop, Ndaye Fatou Mbaye, s'abraça amb impulsors de la iniciativa / CÈLIA ATSET

"Ningú pensava a fer-se manter quan va marxar del seu país, és una forma de guanyar-se la vida sense demanar res a ningú, però ara veiem  l'horitzó d'una vida millor". Papadiop, senegalès, celebrava així aquest matí la posada en marxa d'una nova cooperativa a Barcelona que ajudarà 15 exmanters a canviar la manta per una feina legalitzada de venda a paradetes de mercats i fires. 

Papadiop és un dels integrants de la cooperativa Diomcoop, un projecte tutelat per l'Ajuntament de Barcelona que començarà a funcionar el proper estiu, en plena època forta de fires i mercats a la ciutat. Diomcoop ha de servir perquè 12 homes i tres dones, la majoria procedents del Senegal, "surtin de la invisibilitat i deixin de ser perseguits", ha reivindicat la Ndaye Fatou Mbaye, que és la presidenta de la cooperativa.

Els nous cooperativistes vendran productes de comerç just, artesanies locals, complements i joieria, entre d'altres articles, ha explicat Ndaye Fatou durant la presentació del projecte empresarial al Pati Llimona, a Ciutat Vella. Ja tenen emparaulades 234 paradetes en diferents mercats i fires al carrer a Barcelona durant tot l'any i, per exemple, se'ls podrà veure al mercat Fleedonia, Flea Market o el Mercat de Segona Mà de Sants.

Hi ha converses obertes amb moltes entitats i associacions perquè trobar punts de venda és, avui per avui, "el repte més difícil", reconeix la pròpia presidenta de Diomcoop. Sabem que els inicis no seran fàcils però hem treballat molt la viabilitat econòmica del projecte, ha afegit.

El projecte empresarial facilitarà que dotze persones regularitzin la seva situació a Espanya -només tres dels socis tenen papers actualment- però l'objectiu del consistori és que el nombre de socis vagi creixent i s'arribi als 30 els propers anys. "S'hi aniran sumant entre cinc i deu cooperativistes cada any", ha calculat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello.

Diomcoop no és un projecte aïllat, sinó que forma part dels plans d'ocupació que l'Ajuntament té en marxa per inserir social i laboralment membres del col·lectiu de manters. L'objectiu municipal és arribar als 85 atesos, dels quals uns trentena ho seran a través de Diomcoop i la resta (54) a través de plans d'ocupació com el que ja s'ha posat en marxa amb Mercabarna.

De manter a peixater: "Treballo de nit, però més dur era ser manter

Pisarello ha xifrat en uns 200 els manters que hi ha a la ciutat, tot i que l'estiu passat se'n van arribar a comptabilitzar uns 800. El primer tinent d'alcalde ha reconegut que la venda ambulant no autoritzada és un problema complex, però ha defensat que no pot "afrontar-se només des de la sanció".

La presidenta de la cooperativa ha reivindicat aquest dijous que, rere 'la manta', hi ha persones amb valors, amb dignitat, que volen "una vida millor amb drets i complint els seus deures" de ciutadans.

Crítiques a la Llei d'estrangeria

La Llei d'Estrangeria espanyola, "injusta i ineficaç", segons Pisarello no ho posa fàcil perquè aquestes persones vulnerables surtin d'aquesta situació. Diomcopp, ha dit, pot ser una sortida per a la regularització i perquè trobin una vida més estable i menys precària.

La tria de les 15 persones amb què neix la cooperativa s'ha fet des del consistori i s'ha comprovat que aquestes persones complissin els requisits perquè la subdelegació del govern espanyol els regularitzi els propers mesos. S'ha comprovat, entre d'altres, que no tinguessin antecedents penals i tinguessin resolt l'empadronament, ha explicat el consistori.

Més continguts de