PANDÈMIA

El covid s’accelera a l’àrea metropolitana de Barcelona

Els contagis avancen a gairebé tot el país però de moment no afecten els hospitals

Les grans ciutats com Barcelona o les de l’àrea metropolitana concentren tots els elements per amplificar la propagació del covid-19. La densitat poblacional fa que el virus tingui “més massa forestal per cremar” i que, en cas de transmissió comunitària, “apagar el foc costi més i el procés sigui molt més lent”, segons la investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) Clara Prats.

Fins ara les sis ciutats amb més població de l’àrea metropolitana de Barcelona -Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell- han contingut la corba del coronavirus tot i l’amenaça de descontrol epidemiològic. “Ho han fet en uns nivells alts de contagis, però des del 15 de juliol s’han mantingut estables”, explica la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell. Els factors que ho han permès són diversos, però les expertes admeten que no hi ha cap fórmula màgica.

D’una banda, el rastreig de contactes s’ha reforçat força i ara es detecten molts positius asimptomàtics de contactes estrets -també en cribatges a les escoles- que es “treuen de circulació”. A més, hi ha més sensibilització i es despleguen restriccions de manera primerenca on s’observa un increment sospitós dels casos. “Les accions de prevenció i reacció estan contenint la corba: no l’abaixen, però la mantenen”, apunta Borrell, que, amb tot, admet que “no es pot ser triomfalista” perquè “tot pot canviar de la nit al dia si es declara un brot complex”.

Des de fa una setmana, els sis municipis comencen a registrar un increment de les infeccions que augmenta els valors dels indicadors per interpretar l’evolució. Al Barcelonès s’han identificat uns 3.000 positius l’última setmana, mentre que l’anterior se’n registraven poc més de 2.000. El Vallès Occidental també ha passat de notificar-ne 900 a 1.300. En cap de les dues comarques es presenta una incidència acumulada -diagnòstics dels últims 14 dies- superior als 200 casos, però el departament de Salut ja hi està intervenint: ahir va anunciar cribatges “porta a porta” en dues zones de Terrassa -l’Est i l’Oest- per frenar l’auge d’infeccions.

L’escalada de casos no és sobtada -estava prevista per la tornada a la feina i a l’escola i l’augment de la mobilitat-, però les autoritats vigilen un possible viratge de la tendència. “De moment el creixement és controlat. És dels més estables del país”, assegura el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

Es dispara el risc de rebrot

De fet, el creixement epidemiològic és generalitzat a Catalunya, on només una vintena de comarques milloren o mantenen la seva taxa de contagi setmanal per cada 100.000 habitants. La resta, en canvi, van registrar més positius el 5 d’octubre que el 28 de setembre. Si es pren la referència dels catorze dies (del 22 de setembre al 5 d’octubre), la incidència acumulada del conjunt del país supera el llindar dels 200 contagis, la xifra d’infeccions més elevada des de la fi de l’estat d’alarma.

També la taxa de contagis o R, que mesura la velocitat de propagació del virus i calcula quantes persones pot contagiar de mitjana un sol positiu, ha crescut fins a 1,27. Fa només una setmana era de 0,96. Així, l’augment dels diagnòstics i de la R han provocat que el risc de rebrot sobrepassi i dupliqui el llindar de perillositat alt (100) amb 256 punts.

La previsió de les autoritats sanitàries és de creixement, com a mínim, fins divendres que ve, però Argimon destaca que, si bé Catalunya pot acostar-se en xifres a la situació del mes de març, la situació és del tot diferent. Abans només es detectaven els casos greus i ara també s’arriba als asimptomàtics, que representen la meitat de les deteccions. En les últimes tres setmanes -ara que l’atenció primària comença a veure casos sospitosos que es poden confondre amb la grip o els refredats- s’han fet més de 383.300 PCR. Només el 6% d’aquestes proves -23.972- han donat positiu.

Un altre indicador clau per mesurar la intensitat de la pandèmia és l’impacte en els hospitals, i ara com ara l’acceleració dels contagis no compromet la capacitat hospitalària. Dels 15.000 llits convencionals de què disposa el sistema sanitari català, només 941 (7%) es destinen al covid-19. La resta estan ocupats per altres patologies. Pel que fa a les unitats de cures intensives (UCI), que actualment tenen una capacitat instal·lada de 875 llits, 678 (77%) estan ocupats, 173 dels quals per malalts de coronavirus.

Malauradament, el degoteig de víctimes mortals continua: en les últimes tres setmanes han mort un total de 238 persones.