"Mai he volgut viure de gratis"

Un jutjat atura a l'últim moment el desnonament d'una família amb quatre menors

La Claudia i la seva filla abraçant-se quan han sabut que el desnonament s'havia ajornat, al Poble-sec de Barcelona / CÈLIA ATSET

La comissió judicial ha renunciat a l'últim moment a desnonar del seu pis del Poble-sec la Claudia, amb quatre menors a càrrec, i que afirma haver estat víctima d'una estafa amb el contracte. Tot i que des d'aquest dijous regeix el  decret de la Generalitat contra els desallotjament dels col·lectius vulnerables mentre duri la pandèmia, el jutjat havia tirat pel dret i s'ha presentat davant de la finca on resideix la família, i no ha estat fins que ha vist la concentració d'un centenar de veïns i activistes que hi han desistit.

Per a l'Ajuntament de Barcelona, aquesta és la prova més evident que la solució passa perquè el govern de Pedro Sánchez ampliï els supòsits de l'actual moratòria contra els desnonaments als casos, com el de la Claudia, que s'arrosseguin des d'abans de la pandèmia. Malgrat tot, des del Sindicat de Llogaters insisteixen que la situació de la família queda emparada pel decret 17/2019 per a casos d'impagament de lloguer i per la llei 24/2015 sobre els requisits de vulnerabilitat.

“Necessitem estabilitat”: la vida després d’un desnonament

Inquieta i sobrepassada tant per la situació com per les mostres de solidaritat, la Claudia ha baixat al carrer a l'hora en què s'havia fixat el desallotjament i mirava abraçada a la filla l'escena en què la funcionària del jutjat conversava amb el propietari, un gran tenidor amb diversos pisos. "Mai han volgut negociar amb mi, mai ningú de la immobiliària ha tingut intenció de rebre'm", es queixava, mentre al fons els concentrats cridaven consignes a favor del dret a l'habitatge i la justícia social.

La Claudia és una dona xilena que malgrat portar anys residint a Espanya no ha aconseguit la regularització. La falta de documentació la condemna a la precarietat i l'exclou, per exemple, d'entrar dintre de les llistes de la taula d'emergència social, un fet que per a la regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, és una "doble injustícia".

Al pis del Poble-sec, la Claudia hi viu amb quatre fills i un net, tots ells amb la residència espanyola. La crisi del coronavirus ha agreujat encara més una situació ja de per si precària perquè ha afectat de ple el sector de les cures, on ella treballa.

Els nervis previs a la decisió judicial de deixar-los quedar es transformen en una alegria immensa. "Imagina't si estic contenta, amb el suport d'aquesta gent, la meva gent, el meu Poble-sec, perquè no tenia cap més alternativa que el carrer", explica.

Estafa del lloguer

El desembre del 2018 la Claudia explica que va llogar el pis al número 66 del carrer Radas i, durant sis mesos, va pagar puntualment el lloguer fins que la van acusar d'impagament. Incrèdula per la situació, diu que va saber llavors que en realitat havia estat abonant els diners a un impostor, de qui no ha sabut res més. La dona insisteix que va intentar pagar però el propietari no li ha acceptat els diners i, sense cap altra interlocució, només ha tingut notícies seves per l'ordre de desallotjament. "Mai he volgut viure de gratis", es defensa, i afirma que sempre ha demanat un lloguer social.

El de la Claudia no ha sigut l'únic desallotjament al Poble-sec. Hores abans, i sense el suport veïnal i l'atenció mediàtica, una família va quedar al carrer. Quan està a punt de dissoldre's la concentració a Radas s'anuncia que hi ha un altre desnonament en marxa i que la causa necessita la pressió ciutadana.

La moratòria antidesnonaments no atura les execucions ajornades per la pandèmia