Societat 02/05/2020

Els avis es retroben al carrer per primera vegada des de l'estat d'alarma: "Estic nerviosa i tinc por"

Alguns veïns grans de la Barceloneta es donen el condol pels morts durant la pandèmia

Germán Aranda Millán
2 min
Passejant per la platja de BArcelona a la franja horaria reservada per la gent gran

BARCELONAA les deu del matí el relleu generacional es comença a notar i els avis se saluden per primer cop a la plaça del poeta Boscà, davant del mercat, un dels punts més animats de la Barceloneta. A diferència del que passa amb els més joves i esportistes, els carrers no s'omplen. Amb sensació de toc de queda, la majoria de corredors i ciclistes enfilava el camí cap a casa a partir de les deu. Alguns, tard. "Vostè fa 20 minuts que hauria de ser a casa, per respecte a la gent gran", li diu un agent de la Guàrdia Urbana a un jove vestit de runner, que fa el ridícul amb la seva resposta: "Jo també he vist gent de 70 anys corrent a la meva franja". A les 11 encara queden alguns joves despistats suats i vestits d'esport.

Els avis es troben per primer cop en dos mesos. "L'acompanyo en el sentiment, que m'he assabentat que ha mort la Pepa", li diu una veïna a una altra a la plaça del poeta Boscà. Té 83 anys i prefereix no donar el seu nom. Està "nerviosa" i "amb por" en el seu primer dia al carrer des que va començar l'estat d'alarma, ja que una assistenta social li ha estat fent la compra aquests dies. "Sort que tinc una galeria on cada dia prenc el sol, per això estic morena!", explica. A pocs metres, la cua d'un supermercat s'allarga amb més de 30 persones i dins de l'establiment n'hi ha 40. "Està més ple que mai, la gent no té res al cap. Han vingut a fer esports d'altres barris, molts sense mascareta... Després vindran els laments", explica emprenyada la Salut, que treballa al forn de pa.

Un parell de grups d'homes d'entre 40 i 75 anys aprofiten la primera sortida per retrobar-se en la conversa quotidiana del carrer asseguts a la plaça. "Aquesta xerrada era diària, la trobava a faltar més que el pa", explica el Francisco, de 73 anys. Ho corrobora el Manuel, a tres metres de distància en una conversa amb cinc persones en un radi d'uns 5 metres: distàncies complertes. "A més, visc sol", diu. Cada dia diari, pa i cap a casa, és angoixant", diu assenyalant-se les cames, que diu que estan una mica atrofiades.

Sense turistes, sembla que tothom es coneix al barri. L'Àngels acompanya la seva mare, la Cèlia, de 89 anys, a passejar. S'han trobat amb l'Angelina, que té la mateixa edat que la Cèlia. Recorden amb tristor les morts a la residència de la Barceloneta. L'Àngels assegura que la seva mare no se n'ha assabentat. "M'assabento del que vull", la corregeix ella, que, com la seva amiga, troba a faltar el centre cívic. "Els dilluns cinema, els divendres bingo i el diumenge ball, on vaig a ballar i a riure", explica amb enyorança la Cèlia. "S'han quedat sense rutines i això les desorienta", explica la seva filla, que aprofita el passeig per demostrar-li que està tot tancat al barri. "Rep molta informació i agafa por, però també es desconfia", aclareix.

stats