La pandèmia empeny a la pobresa els migrants extracomunitaris

Càritas estima que un terç de les famílies no disposen de cap ingrés i alerta que estan desprotegides

El covid colpeja doblement els col·lectius més vulnerables. Un terç de les famílies migrants extracomunitàries no disposen de cap ingrés regular perquè, arran de la pandèmia, s'han enfonsat els sectors econòmics que més ocupava aquest col·lectiu. Entre les famílies espanyoles el percentatge és del 6%, és a dir, cinc vegades menys, segons un informe presentat aquest dijous per Càritas, que ha insistit en la necessitat de "flexibilitzar els criteris de regularització i garantir les prestacions i serveis socials bàsics amb independència de la seva situació administrativa", com reconeixen les lleis d'estrangeria i la catalana de Serveis Socials.

El coronavirus ha suposat una desprotecció més gran per a extracomunitaris i especialment per a les 100.000 persones que estan en situació irregular a Catalunya, que s'han trobat que fins i tot han perdut les feines informals amb què aconseguien sobreviure i ara es troben amb moltes dificultats per accedir al sistema d'assistència bàsica, malgrat que la legislació vigent estableix que hi tenen dret. Càritas il·lustra aquesta situació com una "frontera invisible" que condemna els que no tenen permisos de residència o de treball a la intempèrie.

El rebrot de coronavirus provoca una segona onada de pobresa

Càritas incideix en el binomi de situació d'irregularitat administrativa i l'exclusió social que fa que els migrants hagin de destinar forces i recursos per sobreviure a una  "llarga i desgastant cursa d'obstacles", en molts casos en solitari i amb menors a càrrec, per aconseguir la regularització, ha denunciat la cap d'anàlisi social i incidència de Càritas de Barcelona, Míriam Feu. Per obtenir els permisos se'ls exigeix que compleixin uns requisits de qualitat en l'habitatge o una durada mínima d'un contracte laboral que no es demana als ciutadans espanyols, un fet discriminatori insalvable per les condicions econòmiques i socials.

Amb una oferta de preus disparada, trobar un habitatge que s'adapti als ingressos és un malson per a moltes famílies, en especial per a les de fora de les fronteres de la UE, a qui el "mercat de propietat i de lloguer exclou" per la seva nacionalitat i els aboca a buscar alternatives, sovint sense complir uns mínims requisits d'habitabilitat. Segons l'informe de l'entitat amb dades de la fundació FOESSA, set de cada deu extracomunitaris sobreviuen en habitacions de relloguer, pisos sobreocupats, infrahabitatges –com garatges o soterranis– o directament al carrer. Pel que fa a espanyols o comunitaris, la xifra tampoc és gens menyspreable: un terç pateix el que s'anomena exclusió habitacional.

En tots els factors que analitza l'informe, els que més mal parats surten són els extracomunitaris. A l'exclusió de l'habitatge se li suma el risc d'exclusió social severa, fins a quatre vegades més que els espanyols, el de caure a l'atur i el de quedar al marge de la política, ja que no tenen reconegut el dret a votar en les eleccions, més enllà de les municipals per als que tenen residència legal. Per tot plegat, la integració en la comunitat d'acollida és inferior a la dels autòctons o els comunitaris, afirma Càritas. En aquest sentit, les traves burocràtiques per a la regularització obliguen els sol·licitants a viure "invisibilitzats" mentre esperen la resolució del seu tràmit, sense possibilitat de poder accedir a la renda garantida de ciutadania ni a l'ingrés mínim vital.

Per això, el director de Càritas, Salvador Busquets, ha reclamat a les administracions que agilitzin els tràmits i acabin amb les cues per a la renovació dels permisos perquè el col·lectiu tingui més oportunitats de tirar endavant. Al govern espanyol li ha demanat que es plantegi un procés extraordinari de regularització, com el que va fer fa dues dècades, o, en el seu defecte, que habiliti vies segures per facilitar la migració i autoritzi els menors migrants que no tenen família a poder treballar a partir dels 16 anys. En relació a les competències municipals, Busquets ha sigut molt dur amb els ajuntaments que se salten la legislació al barrar el padró als que no tenen un domicili fix per donar-los accés a serveis tan bàsics com la targeta sanitària o l'accés a l'escola de les criatures. Pel que fa a la Generalitat, el missatge de l'entitat és que sigui capaç de garantir l'atenció als serveis socials i ha subratllat que s'ha de donar més protecció als nois que van arribar sols a Catalunya i se'ls ha d'allargar fins al 23 anys la prestació d'extutelat.