Confinats en una camioneta

Un matrimoni explica com viuen la quarantena tancats en un vehicle

 

Una parella viu confinada aquests dies en una camioneta al costat de l'Hospital de Viladecans / MANOLO GARCÍA

Estan acostumats a viure sobre quatre rodes. Casa seva és una petita camioneta decorada per fora amb els vistosos colors de la bandera gitana i condicionada per dins com un minihabitacle. Però el que mai s'havien imaginat és que haurien d'estar confinats en aquesta capsa de mistos durant setmanes.

Antonia Ortega i Enrique Jiménez –àlies Repeloso o Manitas de Plata perquè, diuen, toca la guitarra com els àngels– es dediquen a la recollida de ferralla. Ella té 57 anys i és paia; i ell, 60 i gitano. Són parella i la seva vida consisteix en anar d'un lloc a un altre actuant en fires o buscant trastos i qualsevol tros de ferro que puguin vendre. Però fa tres setmanes que tot va canviar: el maleït coronavirus els va obligar a parar. 

"Vaig anar als Serveis Socials, em vaig trobar l'oficina tancada, i llavors em vaig assabentar d’això del virus", explica el Repeloso, que ara es tapa part de la cara amb una bufanda quan parla per evitar contagiar-se, però admet que abans estava en la inòpia sense saber que el món sencer viu sota l'amenaça d'una pandèmia.

Com que calia confinar-se a casa, ells van aparcar la seva camioneta davant de l'Hospital de Viladecans i es van tancar dins el vehicle. Tenien altre remei? "No hem aparcat aquí per estar a prop de l'hospital, sinó perquè la meva cunyada viu en un edifici d'aquesta zona i sempre ens ajuda", aclareix ella. Que si un arròs guisat, que si una mica de formatge... Els veïns, que ja els coneixen, també els donen coses, asseguren. I ells també tenen a la camioneta un petit fogó per cuinar, una nevera de càmping –de moment buida–, un petit bagul de plàstic on guarden el menjar i un altre per ficar-hi la vaixella.

De fet, el vehicle és realment una casa en miniatura. El remolc està dividit en dos minúsculs habitacles per una fina paret de fusta que ells mateixos han construït. Un habitacle els serveix de dormitori: hi ha encaixonat un petit llit de poc més d'un metre d'ample i una tauleta. I l'altre, de menjador-cuina: tenen una taula plegable i un parell de cadires. Les parets estan pintades de colors vius i adornades amb fotos de Camarón i, molt important, una gran estampa de la Mare de Déu del Rocío. Fins i tot també hi ha cortines.

"Sí, és acollidor", corrobora l’Antonia, però malgrat això confessa que el confinament se li està fent etern. "Els dies es fan molt llargs aquí tancats sense poder anar enlloc", lamenta, tot i que assegura que prefereix estar a la camioneta que en un pis petit. "Aquí almenys puc obrir les portes del remolc i m'entra l'aire i el sol. En un pis estàs tancat i només veus tele, tele i més tele, on només parlen del virus", comenta. Ells no tenen televisor.

"Jo m'entretinc veient passar la gent", afirma ella. "Bé, ara passa poca gent. El que sí que passen són molts cotxes de policia", corregeix. Segons diu, els agents de moment no els han molestat ni els han cridat l'atenció, tot i que des de l'exterior de la camioneta es pot sentir perfectament un transistor que sona a l’interior amb cante jondo a tot volum.

L'odissea de rentar-se

El que més els emprenya, diuen, és que hagin tancat les instal·lacions dels Serveis Socials. Hi anaven a dutxar-se i a rentar la roba cada setmana. Ara ja fa gairebé un mes que es renten com els gats dins la camioneta i porten la roba a una bugaderia.

Per cert, ara tampoc poden recollir ferralla, amb què guanyaven entre 8 i 10 euros al dia. Al vehicle hi tenen uns quants ferros i una bateria que van trobar abans del confinament. "He sentit a la ràdio que podrem sortir a partir del 26 d'abril. Llavors espero vendre tot això: pels ferros me'n donaran poc, només 12 cèntims per quilo, però per la bateria espero guanyar 5 euros", conclou l’Antonia esperançada.