Salut tem que la població es relaxi massa ja abans de Nadal

El Govern estudia que els menors de 14 anys no comptin en la limitació de 10 persones per les festes

GEMMA GARRIDO GRANGER / MARIA ORTEGA

La millora dels indicadors epidemiològics i l'aixecament d'algunes restriccions fan tornar el fantasma del rebrot. Va passar a l'estiu, abans de la segona onada, i ara les autoritats sanitàries temen que la història es repeteixi amb l'augment de la interacció social pels retrobaments i les festes de Nadal. El coordinador de la unitat de seguiment del covid, Jacobo Mendioroz, ha assegurat aquest dilluns que aquesta setmana serà clau per comprovar l'impacte de la desescalada, és a dir, si el comportament de la població i els sectors socials i econòmics com la restauració provoquen o no una acceleració de la pandèmia. "L'epidèmia no ha desaparegut: si aconseguim mantenir la corba actual, tindrem Nadal; si no, no el tindrem", ha afirmat. Segons l'epidemiòleg, ara es registren els mateixos casos (1.200) que quan va créixer la transmissió a l'octubre. El Nadal i les setmanes que el precedeixen, doncs, seran decisives per vigilar i evitar que la corba torni a repuntar. 

També el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha fet un toc d'atenció a la població en una entrevista a Ràdio 4: tot i que ha donat per fet que no es pot evitar un augment de la interacció quan es relaxen les restriccions, així com tampoc es pot prohibir que les famílies es trobin per Nadal, ha demanat que tot plegat es faci amb la "cura necessària" i amb el mínim nombre de persones. "Entenc que la gent necessiti sortir i socialitzar, però em preocupa i molt, perquè ara ve el pont de desembre o Nadal, que és època de retrobaments", ha explicat l'expert, que ha demanat responsabilitat a tota la població. "Hem d'aprofitar al màxim el moment actual ara que les dades van a la baixa i aconseguir els millors indicadors per passar l'hivern i començar l'any amb les vacunacions", ha resumit. 

Per ara, la previsió del Govern és que a partir de la setmana del 21 de desembre es permetin les trobades amb un màxim de deu persones. Ara bé, la consigna de Salut és que no siguin més de dues bombolles de convivència. Si és possible, els grups han de tenir una diligència similar i extremar les precaucions –encara més la setmana anterior a la trobada– per evitar l'exposició al virus, sobretot de les persones que compleixen les mesures rigorosament o que són de risc. 

Un Nadal amb toc de queda i reunions de 10 persones

"Siguem molt previsors la setmana anterior si hem de fer una trobada de Nadal", ha insistit Argimon, després d'admetre que les imatges d'aglomeracions que s'han vist aquest cap de setmana en algunes botigues pel Black Friday són molt preocupants. "No podem perdre de vista el risc. La nostra meta no és el Nadal, és arribar al gener amb unes bones dades", ha afegit. 

El que encara s'ha de decidir en els pròxims dies és si els menors de 14 anys estaran inclosos dins d'aquesta limitació de les deu persones o si no comptaran com a membres de la trobada per les festes nadalenques, atès que serien menys propagadors de la malaltia. Argimon ha defensat que el fet d'excloure els menors pot generar una falsa sensació de seguretat, abaixar la percepció de risc i incitar més aglomeracions als domicilis. Per això ha remarcat que els detalls de les pautes que s'hauran de seguir durant les festes es donaran a conèixer al llarg d'aquesta setmana.

El Govern estudia excloure els nens de la limitació de les trobades de Nadal

458 malalts a l'UCI

Fa una setmana hi havia 509 pacients de coronavirus

Salut confia que dilluns que ve, 7 de desembre, tot el país pugui avançar al segon tram de desescalada tal com està previst –i no per l'operació del pont de desembre com es va arribar a plantejar l'executiu–, però la consellera de Salut, Alba Vergés, ha matisat que això es decidirà quan s'acabin d'estudiar les dades i es constati que la tendència epidemiològica continua a la baixa. Actualment, el país manté la taxa de contagi (R) per sota de l'1, entorn dels 0,78 punts, i s'acosta al miler de casos diaris.

Els últims catorze dies s'han produït uns 271 contagis per cada 100.000 habitants, menys de la meitat dels que es detectaven fa un mes. "Estem veient un petit augment de les hospitalitzacions en planta, però hem de veure si són oscil·lacions pròpies de la pandèmia. El que sí que observem és que els ingressos a les UCI continuen baixant", ha dit Mendioroz, que ha indicat que hi ha 458 malalts crítics de covid. Dilluns passat n'eren 509.

28.000 tests massius en una setmana

En el marc de l'estratègia de cribatges massius per frenar els contagis, Salut ja ha testat 28.000 persones. Vergés ha indicat que s'ha detectat una positivitat de l'1%, una xifra que Mendioroz ha apuntat que és inferior a la que es detectava en l'àmbit comunitari just abans de l'inici de la segona onada. Aleshores era de l'1,8%. 

"Fa una setmana que sortim al carrer per buscar el virus amb la represa dels cribatges", ha explicat Vergés, que ha subratllat que la realització de PCR i tests d'antígens són la pota principal del pla sanitari que acompanya la reobertura de l'activitat econòmica. "La ciutadania està responent a les crides per detectar positius asimptomàtics que serien molt difícils de trobar d'una altra manera", ha dit, i ha agraït a la ciutadania la seva participació en les proves massives.

Pel que fa a la possible compra de tests ràpids abans dels àpats nadalencs, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha apuntat que no n'hi haurà a les farmàcies però que es podran adquirir als laboratoris. El facultatiu ha avisat que els antígens poden donar un fals negatiu o no detectar una malaltia que encara s'està incubant i que poden donar "una certa falsa seguretat".

La bona notícia és que els falsos negatius, ha dit, sembla que són de persones poc transmissores. També Mendioroz ha defensat que abans d'implantar una estratègia han de veure l'impacte i la resposta de les proves, i que quan tinguin clar que els tests ràpids són útils per al cribatge poblacional, podrien estendre'ls a l'àmbit laboral i a altres col·lectius específics.

"El sistema de rastreig té molt a millorar"

La consellera ha detallat que aquest dilluns comencen cribatges a ciutats com Figueres, la Seu d'Urgell, Cornellà de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. Aquest dimarts començaran també als districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sant Martí i Nou Barris de Barcelona, així com en 18 pobles de la Catalunya Central com Sant Sadurní d'Anoia o Masquefa.

El secretari de Salut Pública ha evitat entrar en polèmica amb especialistes com Oriol Mitjà i Àlex Arenas per les seves crítiques al pla del Govern, i ha dit que sempre és bo escoltar diferents veus i que ell hi parla cada dia. Ha negat que el sistema de rastreig funcioni tan malament com durant la primera onada i ha apuntat que s'hi han sumat unes 400 persones, tot i que encara "té molt a millorar".

El secretari ha admès que en la primera onada es va fallar "clarament" en els rastrejadors, amb dos brots molt complicats socialment al Segrià i a l'àrea metropolitana de Barcelona. "Aquest sistema ens ha de preveure els brots i rebrots que vindran", ha dit Argimon, que ha defensant que ara el problema no és d'efectius sinó de millorar la coordinació entre les diferents fases del rastreig.