"No paga la pena sortir de la residència i passar 15 dies a 'la presó'"

Resignació entre usuaris i familiars amb les noves restriccions per a les sortides  

Carmen Escacena no abraça les seves filles i els nets des del 4 d'agost, quan va ingressar a la residència Sant Joan de Déu de Martorell, tot just tres dies després de fer 82 anys. Des de llavors les visites les han fet a distància i a través de la tanca del recinte: ella al jardí i la família a fora. Totes dues parts diuen que no poder tenir contacte físic "és el més dur i trist", però subratllen que, malgrat tot, encara és pitjor haver de passar "pels 15 dies de presó", que és com Escacena defineix el període obligatori d'aïllament estricte que han de passar tots els residents quan surten a l'exterior, "ni que sigui per una hora o per anar al metge". 

Tot i que al ser una residència verda, és a dir, sense cap positiu, el centre podria haver-se acollit a l'autorització de la Generalitat que els permet visites, famílies i direcció, van consensuar evitar les entrades i sortides per preservar al màxim els residents anant més enllà del que els protocols oficials exigien, explica Jonatan Triviño, director de la residència martorellenca, així que  les noves restriccions no són cap novetat aquí. La pròpia distribució i construcció permet que siguin fàcils les visites des de l'exterior a través de "la tanca de Melilla", com a Xavi Tobella li agrada comparar de broma. Ha vingut amb la seva germana Maria Àngels a veure el pare i expliquen que a l'estiu van fer una primera i única visita a l'interior de l'edifici però era tal la incomoditat que al final s'estimen més quedar-se a l'exterior, ja que de totes maneres no hi pot haver contacte físic". "T'havies de posar un EPI com si anessis a la Lluna i llavors el pare no entenia res i et preguntava per què ens disfressàvem", explica la filla.

Quan es vol veure un resident, els familiars li truquen per telèfon directament si és una persona prou autònoma per caminar o fer anar la cadira de rodes fins al gran jardí, on s'han col·locat tanques per evitar que s'hi aproximin més del compte i trenquin la distància física. Per als usuaris dependents, s'ha de concertar una cita prèvia i els treballadors s'encarreguen de treure'ls a l'hora acordada. En aquesta segona onada de pandèmia, la residència ha mantingut a ratlla el coronavirus amb un estricte programa de visites i sortides, que s'havien limitat a un passeig en grups de set en un parc pròxim. Sortir de la residència suposa una incòmoda PCR i el confinament en solitari durant 15 dies quan es torna, així que "no paga la pena", coincideixen. Per evitar repeticions innecessàries, els Tobella van concentrar en un sol dia fins a tres tràmits per al pare: "Així vam estalviar-li molèsties a la tornada a la residència".

La nova onada obliga a limitar les sortides a les residències

La residència té un "espai habilitat a l'interior", detalla Triviño, per fer-lo servir en cas de pluja o quan les baixes temperatures desaconsellin les visites al jardí, però, ara per ara, és un últim recurs i entre tots s'ha "consensuat" que no hi entri ningú, tret dels propis treballadors, assenyala el director. Com a alternativa, s'han impulsat les videotrucades o la informació de les activitats a través de les xarxes per mantenir al dia les famílies.

Aquest dissabte diversos familiars aprofiten per a les visites segures i per portar roba o altres objectes als familiars ingressats. Tot passa per la inspecció dels treballadors del servei, que s'encarreguen de la desinfecció. "Ho fan per nosaltres, així que estic contenta", diu Carmen Escacena abans d'acomiadar-se de la seva filla Maria José i entrar per anar a dinar.