Les entitats socials llancen un SOS per la falta de fons per ajudar en la pandèmia

L'augment d'usuaris acaba amb els pressupostos de les ONG, que s'hauran d'endeutar

L'emergència social que ha esclatat en paral·lel a la crisi sanitària del coronavirus ha deixat les entitats socials sense fons amb què passar el que queda d'any. Durant la pandèmia el nombre de persones que hi han buscat ajuda no ha fet més que augmentar i, amb una segona onada d'incerta durada i intensitat, les ONG alerten que si no hi ha una injecció de diners públics s'hauran de replantejar continuar amb alguns dels seus programes o fins i tot endeutar-se, fet que encara agreujarà més els seus balanços. Les dades del sector retraten una situació "al límit", perquè als usuaris habituals s'hi han sumat des de la primavera almenys 700.000 persones. Tot i que en línies generals la solidaritat ha funcionat i han augmentat les donacions, tant d'empreses com de particulars, l'increment de persones que necessiten ajuda per pagar aliments i el lloguer sobrepassa qualsevol pressupost, subratlla Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector.

A la Creu Roja els usuaris atesos s'han gairebé quadruplicat respecte a la situació prepandèmia: han passat de 140.000 a mig milió. L'entitat calcula que fins a finals d'any haurà destinat 13 milions només a l'emergència social provocada pel covid, a banda de continuar amb les ajudes ordinàries. El "pitjor" és la gran "incertesa" que obre aquesta segona onada, perquè el nombre de persones ateses es pot disparar encara més si finalment hi ha una aturada de l'activitat o si l'economia no remunta i no permet que els treballadors tornin a la feina, així que es fa difícil la planificació, explica Enric Morist, coordinador de l'ONG. En tot cas, s'ha advertit que hi ha un "esgotament" dels donants habituals, perquè empreses i ciutadania pateixen els efectes de la crisi. "Estem patint un tsunami i estem en una situació d'UCI social", il·lustra per reclamar que les administracions públiques s'afanyin a destinar més diners a l'assistència social.

Barcelona suma 2.000 targetes moneder més de menjar que repartiran Càritas i la Creu Roja

Al setembre Càritas ja va acabar el pressupost anual perquè mes rere mes ha hagut d'atendre, com tot el sector, gent que fins ara no havia hagut de recórrer als serveis socials ni entitats. Tant l'Ajuntament de Barcelona com les gran entitats socials coincideixen que el 30% de les persones que han necessitat ajuda per tirar endavant són noves en el circuit. El dur cop de la crisi del 2008 encara s'arrossega i moltes persones, fins i tot amb una feina, van haver de fer servir els estalvis. I en aquesta dècada l'encariment dels preus relacionats amb l'habitatge els ha deixat sense capacitat per estalviar. Sense aquest "coixí", molts també estan a l'espera de cobrar l'ingrés mínim vital, afirma Morist, que reclama a l'administració "més rapidesa i agilitat" per tramitar aquests ajuts. "Si es paguessin a l'hora molts dels que han vingut no ens necessitarien i a nosaltres ens destensionaria els serveis", destaca.

Des de la Taula, que aplega 3.000 entitats del tercer sector de Catalunya, Francina Alsina adverteix que la pandèmia ataca "els més vulnerables" d'una societat que des de fa més d'una dècada és incapaç de retallar el 20% de pobresa enquistada i critica que des de l'administració pública s'ha invertit menys en pal·liar l'emergència social que en la sanitària, una tendència que és històrica. La plataforma està a l'espera de conèixer de primera mà en quina situació financera i assistencial ha deixat la pandèmia les heterogènies organitzacions, però Alsina apunta que l'increment de la seva activitat haurà fet que en molts casos hagin hagut de demanar les "pòlisses de crèdit" per poder mantenir l'assistència, en un "sistema pervers" ocasionat per les subvencions que arriben "tard i en poca quantitat". Per això la Taula reclama des de fa anys una llei del tercer sector per, entre d'altres aspectes, reduir "el viacrucis de la burocràcia".