Societat 19/03/2020

Les restriccions per l'emergència del coronavirus fan créixer la tensió a les presons

Els funcionaris reclamen més mitjans de protecció i l'ampliació de la plantilla

Montse Riart / Albert Llimós
4 min
UNA MINORIA  De les 16.755 persones que van passar per les presons de Catalunya el 2013, només 1.261 eren dones. A la imatge, la presó de Wad-Ras.

BarcelonaLes restriccions imposades arran de l’emergència del coronavirus i la declaració de l’estat d’alarma han fet trontollar el difícil equilibri que ja de per si hi ha en el dia a dia de les presons. Primer va ser la suspensió dels permisos i les sortides programades, després els vis a vis i les visites al locutori i, finalment, en els mòduls d'alguns centres s’han hagut d’adoptar mesures de confinament a causa dels positius detectats. Diverses fonts han confirmat a l’ARA un augment de la tensió dins d'algunes presons.

La situació es viu amb preocupació tant a la mateixa administració, com entre els funcionaris i les entitats que vetllen pels drets dels interns. En la ment de tothom hi ha l’antecedent d’Itàlia, on la pandèmia va arribar primer. Al país transalpí hi va haver diversos motins que van acabar amb la fuga de més de 70 interns i sis morts. Les morts s'haurien produït perquè uns interns van ingerir un sobredosi de substàncies psicotròpiques després d’assaltar els dispensaris dels centres on hi va haver els incidents. A Catalunya no s’ha arribat a registrar una situació de motí però diverses fonts han explicat a l’ARA que sí que s’han viscut plantades per part d’un petit grup de reclusos d’alguns centres que s’ha pogut reconduir. Per exemple, dimecres internes de Wad-Ras van intentar una vaga de fam que finalment no va ser secundada i que va acabar sent reconduïda pel personal penitenciari. Altres fonts consultades per aquest diari parlen d’altres pics de tensió també reconduïts, com ara a Brians 2, on es va cremar de manera aïllada un llençol com a protesta.

“En qualsevol moment poden passar coses. Hi pot haver desobediència, motins... Tenim por i ens preocupa molt fins on poden arribar certes protestes”, explica el director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera.

El que preocupa, segons algunes de les fonts consultades, és el malestar que pot generar entre els interns trencar les rutines establertes (activitats de tractament i reinserció) i les visites de l’exterior o els permisos, ja que pot derivar en tensions. Altres fonts hi afegeixen un altre factor que pot acabar convertint-se, diuen, en un detonant: expliquen que les restriccions imposades també han tancat la porta d’entrada de droga a l’interior dels centres, una altra realitat –tot i que no generalitzada– que pot desestabilitzar el conjunt de l’ecosistema d’una presó.

Des del departament de Justícia es destaca el compromís dels funcionaris públics per reconduir la situació. "Som conscients que el conjunt dels funcionaris està fent una magnífica feina de conscienciació i que això serveix per mantenir al màxim les garanties dins dels centres", apunta un portaveu. Explica que les restriccions imposades, com ara la supressió del vis a vis, s’ha pres "a contracor" i per la necessitat de minimitzar els riscos d’infecció entre els reclusos i entre el personal de les presons. De fet, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha fet arribar una carta als funcionaris "agraint" el seu compromís com a part dels treballadors que "presten serveis essencials" a la ciutadania. A diferència del que pot passar en altres punts, des del departament s’assegura que els funcionaris han fet una feina de conscienciació entre els interns, que són conscients del moment d’emergència i de la necessitat de protegir-se tots plegats.

Dies sense mascaretes

El col·lectiu de funcionaris i treballadors també viu amb preocupació la situació. Fins dimarts el conjunt de la plantilla no va disposar de mascaretes, i des del sindicat UGT s’assegura que encara no hi ha equips de protecció (guants i bates) per a tots. "Continuem demanant més incorporació de personal, almenys mentre duri la crisi i també de manera permanent", explica el portaveu del sindicat, Xavier Martínez.

Segons el representant sindical, durant els últims dies s’han produït diverses baixes a la plantilla, "que s’han suplert amb comptagotes", explica. Des dels serveis penitenciaris s’admet que hi ha hagut baixes, però no massives, i s’assegura que s’està revisant la borsa de substituts per poder activar-la quan sigui necessari. També expliquen que s’està dosificant la plantilla per garantir que es pot cobrir la situació d’emergència, en cas que s’allargui o en cas que hi hagi contagis entre el personal. Des del sindicat es considera, però, que el problema és que la plantilla ja era escassa i que fa temps que no s’amplia, tal com demanen els representants dels treballadors.

El departament també explica que malgrat la supressió de les visites i dels vis a vis a les presons, s’han duplicat les comunicacions perquè els presos puguin estar en contacte amb les famílies. Aquesta és l’altra preocupació de les entitats que vetllen pels drets dels interns. Aquest dies l’OSPDH, juntament amb desenes d’organitzacions de drets humans de tot l’Estat, van fer una petició col·lectiva perquè les famílies dels presos poguessin tenir informació del que passa dins dels centres. També demanen que els interns puguin tenir vies alternatives per estar en contacte amb l'exterior. “No es pot seguir sense internet a les presons. Si no hi ha visites i no hi ha vis a vis, no es pot mantenir la prohibició de l’ús d’internet. Les presons, a Catalunya, tenen les cabines preparades per a les videoconferències. A Itàlia, ja s'ha donat el vistiplau a aquestes comunicacions. No es pot tallar aquesta tecnologia que pot aportar tranquil·litat a les presons", defensa Rivera.

stats