Argimon: "La xifra de nous contagis és similar a la de l'abril, però no estem en cap cas en la mateixa situació"

El risc de rebrot cau gairebé 9 punts en una setmana i baixen les hospitalitzacions al conjunt del país 

L'evolució del covid-19 a Catalunya s'ha començat a estabilitzar respecte a les últimes dues setmanes, però el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha insistit aquest dimarts que encara cal fer més esforços i reduir a mínims la interacció social per abaixar la corba: "Insisteixo: no estem bé". L'epidemiòleg ha informat que els últims set dies s'han fet 106.373 proves PCR arreu de Catalunya, de les quals 7.063 (el 7%) han confirmat una infecció activa. Aquesta xifra tan elevada de positius no s'assolia des del mes d'abril, en ple pic de la pandèmia, però Argimon ha defensat que no es donen les mateixes condicions epidemiològiques: "La xifra de nous contagis és similar a la que ens trobàvem a meitats d'abril, però no estem en cap cas en la mateixa situació".

Fa tres mesos la taxa de nous contagis era molt baixa respecte a la veritable circulació del virus, però el percentatge de positivitat era molt alt perquè només es feia PCR a les persones que tenien simptomatologia, la majoria de les quals requerien hospitalització. "Un de cada dos malalts ingressaven a urgències", ha detallat Argimon. Actualment, la xifra d'hospitalitzacions convencionals se situa entorn a les 700 i la d'ingressos en unitats de cures intensives (UCI) en 129, molt lluny encara dels 1.529 que es van assolir el 6 d'abril passat.

Entre març i maig, el risc de rebrot, és a dir, la fórmula que calcula la possibilitat que l'epidèmia es descontroli multiplicant la velocitat de reproducció mitjana dels últims set dies (R) i els casos acumulats dels últims 14 dies, es feia tenint en compte casos greus o molt greus. En canvi ara, i des del mes de juny, es veuen molts més contagis asimptomàtics i lleus. "Les xifres semblen les mateixes, però la població i la gravetat dels símptomes són molt diferents", ha explicat el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz. "En aquest sentit, tot i que la pujada de casos acabarà provocant casos greus i noves hospitalitzacions, l'impacte assistencial actual no és tan elevat", ha resumit.

En els últims set dies, el risc de rebrot –que calcula la possibilitat que l'epidèmia es descontroli multiplicant la velocitat de reproducció mitjana dels últims set dies (R) i els casos acumulats dels últims 14 dies– ha caigut 8,45 punts i se situa entorn al 190,74. La setmana passada aquest indicador fregava el 200 i, per tant, Catalunya ha baixat d'un risc molt alt a un risc alt. Amb tot, Argimon ha afirmat que ni els cribatges per detectar positius asimptomàtics ni les resolucions "són suficients per controlar els contagis". "Hi ha transmissió comunitària i cal reduir la interacció social. Hem de pensar cada gest que fem i plantejar-nos si aquella trobada amb amics o familiars que volem fer és estrictament necessària", ha insistit.

Tests a sociosanitaris cada 15 dies

Tal com ja va anticipar el departament de Salut en la presentació del protocol per a la reobertura progressiva de les residències a les visites familiars, la conselleria farà cribatges periòdics als treballadors de residències per detectar positius asimptomàtics. Si bé en un inici es va dir que es farien als empleats de zones amb transmissió comunitària elevada que haguessin estat de vacances i no es va fixar cap periodicitat concreta, el secretari de Salut Pública ha confirmat aquest dimarts que es vol estendre la detecció a tots els treballadors de tots els geriàtrics catalans a partir de la setmana vinent. La màxima autoritat en Salut ha concretat que es faran cada dues o tres setmanes. "Si el virus circula a la comunitat és lògic pensar que pot acabar entrant a les residències a través del personal", ha justificat l'epidemiòleg.

Els cribatges, el "tallafoc" dels focus

La física i investigadora del grup de de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats ha participat aquest dimarts en la compareixença setmanal de Salut per analitzar l'efecte dels cribatges massius en el control de l'epidèmia. L'experta ha defensat que si l'estratègia permet detectar casos asimptomàtics i fer les indicacions d'aïllament que trenquen les cadenes de contagi s'observa una tendència a la baixa de la corba epidemiològica i, per tant, una propagació del virus més baixa. "[El cribatge] Ens serveix com a tallafoc quan hi ha una alta incidència, però depèn de molts més factors, com ara si es respecten les mesures de protecció i prevenció i es fan les quarantenes", ha afegit Prats.

En el cas de Reus (Baix Camp), la investigadora ha explicat que si tot va bé s'hauria de començar a veure un decreixement de casos diaris en els pròxims quatre o cinc dies, ja que les dades constaten que s'hauria frenat bastant la incidència. "No sabem si l'efecte conscienciació davant del problema juga un paper important, però no passa només a Reus. A Terrassa també s'ha aturat el creixement i la corba torna progressivament a baixar", ha indicat Prats.

En canvi, Santa Coloma de Gramenet, tot i que ha trencat la tendència a l'alça, s'encara a una reducció molt suau i encara no es pot parlar d'estabilització. La física sosté que, a grans trets, el simple fet de treure asimptomàtics a la llum "atura" una certa pujada de contagis si es fan les quarantenes, però, mentre que en alguns casos la corba s'estabilitza, en altres triga molt a reduir-se. "La caiguda mai serà dràstica", ha recordat.

Mendioroz ha subratllat que l'objectiu dels cribatges no és fer el màxim nombre de proves per se, sinó aconseguir informació que permeti prendre decisions. "Hem de detectar com més cadenes de transmissió millor", ha explicat.