La tercera onada pot saturar els hospitals com al març i l’abril

BarcelonaLes unitats de cures intensives (UCI) ja tenen 621 malalts crítics de covid, el 60% dels llits destinats a atendre exclusivament la pandèmia. La pressió assistencial als hospitals s'acosta perillosament a la viscuda durant els mesos de març i abril, quan l'ocupació va arribar a ser del 75% només en l'àrea de crítics. La previsió és que l'impacte del virus sobre les UCI augmenti en les pròximes setmanes i les autoritats sanitàries avisen que, amb els contagis actuals, segurament s'arribarà als 900 pacients crítics només de covid i als 1.300 si s'inclouen altres malalties urgents. Si es compleix aquest escenari, que Salut ja dona per fet, un 80% dels llits d'intensius es destinarien al virus.

A la primavera, el nombre de crítics va arribar ser molt més alt –concretament el 6 d'abril de l'any passat es va assolir el gran pic assistencial amb 1.529 hospitalitzats–, però cal recordar que llavors es va paralitzar tota l'activitat ordinària dels centres. Ara, en canvi, es manté un volum elevat d'intervencions urgents i no demorables que el departament de Salut vol assegurar com sigui. Per tant, la suma de la pressió que exerceixen d'una banda el virus i de l'altra la resta de patologies compromet greument la capacitat de resposta dels hospitals. "La situació assistencial no tindrà res a veure amb la situació a l'octubre, sinó que s'assemblarà més a la de la primera onada", ha reconegut el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.

Entre l'auge del segon embat i l'inici del tercer van passar escasses setmanes i els hospitals no van tenir temps d'alliberar prou llits abans que arribés l'allau d'ingressos. Així, el gran creixement als hospitals d'aquesta tercera onada va començar amb una xifra d'ocupació basal molt elevada, amb més de 300 llits ja destinats al covid. L'escenari als centres sanitaris, doncs, serà "molt dur" i la conselleria ja adverteix que tot el sistema sanitari entrarà en una situació d'extrema fragilitat. "Abans que comencés el gran creixement ja partíem del pic de la segona onada. Els límits del sistema són els que són i els volums tornen a ser molt alts, per la qual cosa ens tocarà reorganitzar-nos", ha insistit el director del CatSalut.

"La pressió assistencial és altíssima, s'ha multiplicat en qüestió de setmanes, i ja estem superant els llindars de la segona onada", ha corroborat la consellera de Salut, Alba Vergés. "Venen dies molt intensos per al sistema sanitari", ha augurat. Els hospitals viuen l'epidèmia en diferit, gairebé amb tres setmanes de retard, i això significa que, si es consolida el descens de la corba, fins a mitjans de febrer la millora no es traduiria en un alentiment dels ingressos. De moment, el nombre d'hospitalitzacions actual (2.844) també supera el del pic de la segona onada, a l'octubre, quan es van arribar a tenir 2.811 interns a planta.

Un 10% de desprogramacions

Després de pràcticament un any d'epidèmia, el sistema sanitari s'ha pogut preparar molt millor per atendre el coronavirus: els professionals sanitaris estan més protegits, s'han identificat alguns tractaments que augmenten la supervivència d'alguns malalts i la disponibilitat de llits aptes per a la intubació s'ha duplicat estructuralment. Amb tot, hi ha un repte que el març passat va desaparèixer quasi per complet: l'atenció als pacients no covid. "Ara pensem que arribarem a tenir fins a 900 persones ingressades per covid, però a aquesta xifra cal sumar-hi les 300 persones que de manera habitual entren per urgències i que no deixarem d'ingressar", ha destacat Comella.

De fet, el facultatiu ha admès que tem un "possible desbordament" en cas que fins i tot se superin aquestes elevadíssimes previsions. Tot i que els hospitals van habilitant llits per absorbir la demanda i la capacitat de les UCI pot arribar a créixer fins als 1.200 o 1.300 llits, Comella ha deixat clar que és "impossible" fer-ho mantenint la resta d'activitat ordinària, que és essencial per no continuar malmetent la salut de la població. Les dificultats per accedir a diagnòstics o tractaments, ha lamentat, podria fer créixer la mortalitat. "Puntualment pot ser necessari [ampliar els llits] i tenim la capacitat per fer-ho, però prendrem molt de mal", ha advertit.

Els últims dies ja s'ha hagut de desprogramar entre un 10% i un 15% de l'activitat ordinària als centres sanitaris i Comella preveu que aquesta xifra vagi en augment. En tot cas, i a diferència del que va fer a la primera onada, Salut "no necessàriament" enviarà una instrucció als hospitals, ja que els mecanismes de coordinació amb l'administració són "cada vegada més eficients" i les direccions dels centres tenen una gran autonomia per reorganitzar-se.

A més, la setmana que ve està previst que es posi en marxa el primer dels cinc hospitals satèl·lits que Salut va començar a construir a l'estiu amb la previsió d'enllestir-los en mig any. Serà el de l'Hospital de Bellvitge, i després vindran el del Germans Trias i Pujol i el de la Vall d'Hebron. També s'estan acabant d'enllestir els mòduls a l'Arnau de Vilanova de Lleida i al Moisès Broggi.

Fre als indicadors epidemiològics

A diferència dels indicadors assistencials, els epidemiològics comencen a redreçar-se, i els senyals de baixada de la corba epidemiològica es confirmen amb el fre al ritme de nous contagis. "La corba de contagis viu una petita millora, l'estem frenant amb les restriccions", ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés. El risc de rebrot, que avisa de grans creixements, va a la baixa des del 13 de gener i, tot i fer-se més proves (més de 100.000 respecte a la setmana anterior), la positivitat dels tests s'ha reduït i ha passat de l'11% de fa set dies a l'actual 8,63%. No obstant això, la propagació del virus en la comunitat encara és molt elevada.