Una infermera, una tècnica de presons i dues internes unides per animar els malalts

BarcelonaQuan van començar les restriccions derivades de l'impacte del coronavirus i els hospitals es van començar a buidar de familiars que acompanyaven els malalts, la Sílvia, que és infermera de l’àrea de neurocirurgia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, va començar a pensar en la manera d'animar-los. "Sabíem que estaven avorrits i vaig començar a recollir material per a ells, a buscar carregadors". Ho va comentar a una amiga, la Marta, que treballa com a tècnica al mòdul de dones del centre penitenciari Brians 1. Aquells dies ningú parlava de res més que no fos de la situació derivada de la pandèmia i la Marta va comentar la tasca de la seva amiga mentre era amb un grup de preses. Quan hi van sentir, les internes es van autoorganitzar. La Rayane i la Karoliny es van posar al capdavant de la iniciativa i van engrescar la resta de companyes. "El grup de la comissió d’activitats es va posar d’acord amb l’equip de tractament perquè volíem aportar el nostre granet de sorra a les persones afectades per covid-19", expliquen.

La idea es va traduir en 130 targetes amb dibuixos i missatges de suport. El projecte s’anomena Amb tot es pot: "Perquè si nosaltres vam superar això ells també poden superar-ho". L’objectiu és fer arribar als malalts missatges de suport i fer-los sentir que hi ha persones que hi pensen, malgrat les distàncies imposades per la crisi sanitària. "Les targetes estan fetes amb molta cura, amb molt d’amor, pensant en els destinataris", explica la Marta. "Finalment, les vam traslladar a una planta de pacients no covid, perquè ells també ho passen malament aquests dies, també estan sols", explica la Sílvia. "L’aïllament és el mateix, tenen molta por de contagiar-se i fins i tot tenen por de nosaltres", afegeix. De fet, considera que els pacients no covid ingressats als hospitals han sigut "els més oblidats" d’aquesta crisi.

La Sílvia parla des de casa seva perquè, enmig del procés d’enviament de les targetes, tant ella com uns quants companys més de la planta on treballa a la Vall d’Hebron es van contagiar. "Tots els professionals passarem el virus", diu amb resignació. La malaltia li ha fet constatar la sensació "d’aïllament" dels que la pateixen. "Vaig estar tancada deu dies i vaig perdre del tot la sensació del temps", explica. La vivència li ha fet pensar que el sentiment de soledat i d’aïllament en una habitació d'hospital deu ser el mateix que experimenten els interns de les presons.

Quan van enllestir les targetes, l'única cosa que van demanar les internes de Brians 1 va ser saber si havien arribat a un destinatari i si havien agradat. La Sílvia no ha pogut completar la cadena d’entrega com li hauria agradat, però els seus companys li han fet arribar un vídeo agraint l’esforç de les dones de Brians 1. S’hi veuen totes les targetes penjades en un mur gris que ara s’ha omplert de color, de paraules d'ànim en majúscules, de missatges de força i d'il·lustracions. I, al final, el missatge de tres companys de la Sílvia: "Des de l’Hospital de la Vall d’Hebron volem agrair a les preses del mòdul de dones de Brians la seva aportació als pacients amb covid-19, d’aquí a poc estaran totes en mans dels seus destinataris i podran sentir tot el vostre suport, com nosaltres. Moltíssimes gràcies per aquestes paraules plenes d’ànim i d’esperança. Entre tots podem!"