Els EUA autoritzen el primer autotest domèstic per a la detecció del covid-19

Es comercialitza sota prescripció i el pot utilitzar qualsevol persona que tingui més de 14 anys

La Food and Drug Administration (FDA), el regulador dels Estats Units, ha emès una autorització d’emergència per procedir a la comercialització de la primera autoprova de covid-19 per fer a casa, que proporciona resultats en 30 minuts. El kit, de la companyia Lucira Health, és un test molecular d’un únic ús disponible amb recepta. La prova ràpida utilitza una tecnologia d'amplificació molecular per detectar el virus en infectats. El laboratori que l'ha fabricat assegura que la sensibilitat és superior al 90%.

El test busca rastres del material genètic del coronavirus. Amb anterioritat ja s’havien autoritzat les proves diagnòstiques de covid-19 de tipus domèstic, però fins ara calia retornar les mostres a laboratoris especialitzats i esperar-ne els resultats.

La nova forma de detecció del coronavirus, que utilitza mostres d’hisop nasal, està autoritzada per a la utilització pròpia per part de persones més grans de 14 anys, però, en el cas dels menors d'edat, sempre que les faci un especialista sanitari. També s’ha autoritzat per al seu ús en entorns com consultoris mèdics, hospitals, centres d’atenció urgent i urgències per a totes les edats, però en aquest cas les mostres han de ser recollides per personal qualificat. En un comunicat, la FDA va assegurar que "la nova opció de proves representa un important avenç diagnòstic per combatre la pandèmia".

El kit inclou un hisop estèril, un vial de mostra, una unitat de prova, bateries i una bossa de plàstic. La mostra recollida a l’hisop nasal s’insereix al vial, que després entra a la unitat de prova i s’analitza. Els resultats es mostren mitjançant un canvi de color en els indicadors LED. El prospecte inclou instruccions sobre com utilitzar la prova.

Tres tipus de mètodes

Deu mesos després de l’esclat de la pandèmia, hi ha bàsicament tres tipus de test. Els PCR, els d’anticossos i els d’antígens. Els primers (les proves de reacció en cadena de la polimerasa, PCR per les sigles en anglès) han sigut els més habituals i precisos durant la primera part de l'emergència sanitària. Funcionen a partir del codi genètic del virus recollint amb un hisop, a la gola o al nas, una mostra d’un potencial pacient. Posteriorment amplifiquen la mostra en una màquina de la mida d'una torradora i després busquen el material genètic específic del coronavirus. Aquest material genètic purificat es barreja llavors amb reactius, inclosos alguns derivats del mateix coronavirus. 

Els tests d’anticossos, coneguts també com a proves serològiques, no detecten el virus en si, sinó que detecten si la persona que s’hi sotmet té anticossos al seu sistema immunitari per combatre el nou coronavirus. Qui els desenvolupa és que ha passat o està passant el coronavirus. Les proves es duen a terme en una mostra de sang, obtinguda amb una punció del dit o d'una vena. Les proves d’anticossos no s’utilitzen generalment per al diagnòstic, sinó per donar una idea de l’extensió del virus en un grup poblacional.

Les proves d’antígens, recentment introduïdes, són una manera ràpida i senzilla de buscar-ne un  d'específic: antígens és un terme per a qualsevol substància estranya, com ara un virus o un bacteri. Per exemple, es poden fer proves antigèniques de grip o estreptococ al consultori d'un metge sense equips cars i obtenir-ne resultats en qüestió de minuts. Funcionen bàsicament com una prova d’embaràs domèstica, però en aquest cas busca una part única del nou coronavirus, per exemple una proteïna específica. Si hi és present en prou quantitat, el test retorna un resultat positiu. El més rellevant és la immediatesa del resultat.